Les Rutes del Centre: La Vall d’Alcalà – Margarida – Condoig ( El Comtat) 25.2.18

dijous, 5 abril 2018, 14:20 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

 

Després de deixar els cotxes a l’aparcament habilitat a l’entrada del poble d’Alcalà, front a la piscina, comencem la caminada passant per davant del càmping per la pista asfaltada que porta al corral d’Andon. Creuem els barranquets que donen origen al riu Girona, que es dirigeix cap a l’est, recorrent tota la Marina Alta.

Les panoràmiques al sud, amb Serrella al fons, són magnífiques, un escenari salvatge en una valleta alta i allunyada de tot. L’oratge acompanya i la florida dels ametlers ofereix un plus de bellesa als bancals de secà, entapissats de citrons també florits.

Passem el barranc del Molinet i arribem al primer dels despoblats moriscs que anirem trobant al llarg de la ruta, La Roca. Impressiona veure’l, encara altiu i evocador. L’Ajuntament d’Alcalà ha indicat a través dels corresponents cartells diverses rutes pel terme, una de les quals fa referència als diversos despoblats com aquest que s’hi poden trobar.

Abandonem la pista asfaltada en arribar al barranquet del Pelegrí, pocs metres avall del despoblat, i ens endinsem per un corriol que ens menarà al Pla del mateix nom, botant sobre el petit curs d’aigua que circula pel barranc. Entrem, així, al terme de Margarida, que pertany ja a la comarca veïna d’El Comtat. Les aigües corren ara cap al riu Serpis, hem canviat de conca hidrogràfica, i l’espectacular Benicadell ens ho recorda, al fons.

Precisament el barranc on hem arribat ara es diu Barranc del Terme. De nou una pista asfaltada ens facilita el camí fins a Margarida, travessant la carretera CV-712, per la qual hem vingut fa un parell d’hores. Creuem l’encisador poblet, aturant-nos uns moments davant l’església, on poquíssims parroquians ixen de missa. Canviem amb ells quatre mots i seguim camí cap al corral dels Pins i el barranc del Condoig.

Donades les dificultats per penetrar al Condoig des d’aquesta part, degut al creixement de la vegetació, optem per continuar pel camí de Beniaia, a través del qual arribem al següent despoblat morisc: Cariola. Serà des d’allà on iniciarem la ruteta que ens durà a l’interior del Condoig, situant-nos en el seu punt més íntim, on un petit brollador i una bassa, encerclats d’una atapeïda vegetació ombrienca, marquen la fi del recorregut. La tornada a Cariola la fem pel mateix camí.

Passem, a continuació, per l’entranyable font i llavador de Beniaia, amb un bon doll d’aigua, creuem el pobliu i per davant del cementeri eixim a la carretera que baixa a buscar de nou la CV-712. Nosaltres, però, l’abandonem immediatament per agafar la pista asfaltada que ens durà al despoblat de Benialí i uns quilòmetres més endavant a Alcalà, on ens esperen els cotxes. És hora de dinar, la caminada ha acabat després de poc més de cinc hores de marxa.