Després d’haver ajornat les dues últimes eixides programades, pel mal oratge, per fi ens retrobàvem els caminants amb gran alegria. Havíem quedat en la paret del Pantà de Guadalest amb altres companys d’aquella zona i, en efecte, allí ens estaven esperant. L’embassament estava totalment ple –feia cinc anys que no aconseguia aquest nivell-, soltant aigua pel sobreeixidor; les serres que envolten aquesta vall encara conservaven un bon gruix de neu, Aitana, Serrella i Xortà alimenten amb el seu desgel aquest pantà i el riu. L’espectacle impressionava.
Vam començar la caminada a l’altre costat de la paret i, de seguida per amunt. Primer per un camí i després per una senda paral·lela a l’impactant Barranc Fort, que baixa de la Xortà, el qual, extraordinàriament, portava gran quantitat d’aigua, formant espectaculars salts. A cada parada, aprofitàvem per contemplar l’espectacle que quedava a la nostra esquena. Després d’una empinada pujada vam aplegar al Rastell, valleta a mitjan vessant que resta amagada per a la visió des de la Vall. Vam aprofitar per reparar forces gaudint de les precioses vistes d’una vall única i meravellosa.
Ens enfilem ara en direcció a Callosa d’En Sarrià, la nostra meta, per una senda molt còmoda que discorre per mig del pinar de la Suca, en direcció a la serra d’Almeida. Deixem esta a la nostra dreta i fem baixada pel barranc d’Onàer, que ens aboca als afores de Callosa. Cultius de llimoners, tarongers, alvocaters i, sobretot nisprers o nesprers… que són motor de l’economia d’aquest poble, ocupen tot l’espai aprofitable.
Aplegats ací, el company Joan Yves ens va fer de guia en un interessant recorregut pel casc antic: el raval, el Calvari, el Poador de la Font Major –preciós llavador i abeurador-, el carrer la Font, St. Vicent, Major, el Portal, la Plaça, el castell, el Parc del Llaurador, el Convent… Un casc antic de tamany considerable, ben cuidat i ple d’anècdotes i d’història. Moltes gràcies al guia i als companys Vicent i Joan per la seua complicitat en l’estima per la nostra Terra. Ens tornarem a veure!
I, per acabar de manera immillorable, un arròs amb crosta i una interessant conversa!!!
Centre Cultural Castellut – gener 17
