dijous, 27 de juny de 2019

Centre Cultural Castellut

Les Rutes del Centre: Cim de la Safor, per la finestra- Vilallonga- 10.3.19

Dijous, 18 Abril 2019, 16:03 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

El cim que dóna nom a la comarca valenciana, de capital Gandia, ha estat avui l’objectiu de la nostra excursió. Abordable des del seu vessant marítim, nosaltres hem triat l’accés interior, més proper a Castalla, ja que en menys d’una hora de viatge ens podem plantar a L’Orxa, porta d’entrada al Barranc de l’Infern del riu Serpis, que s’obri camí cap a la mar travessant el massís saforenc.

La vall de Perputxent, a la qual accedim des de Muro, va tancant-se progressivament en una mena de cul de sac que culmina a la citada població. Seguim el curs del riu, deixant a la banda dreta l’embassament de Beniarrés i la petita llacuna endorreica de Gaianes. A l’esquerra l’imponent Benicadell, ja visitat en anteriors excursions pel nostre grup. Les extenses plantacions de xops, font de fusta per a l’antiga paperera de L’Orxa, recobreixen les riberes fluvials, tot originant un paisatge inèdit en terres alacantines.

En arribar al poble triem una pista asfaltada que, a mig vessant, recorre la serra en direcció a Vilallonga. En pocs minuts arribem al punt que buscàvem, on deixarem un cotxe per poder tancar la ruta circular que estem a punt d’encetar. Amb els altres dos cotxes que componen l’expedició ens desplacem encara uns pocs quilòmetres fins el lloc on comença l’enlairada senda que ascendeix decididament cap al cim.

No és broma, tot i haver estat advertits, a alguns ens sorprèn la verticalitat del sender, que obliga a aturar-se de tant en tant i recuperar la respiració. Aviat, però, tenim l’impressionant circ de la Safor al nostre aguait. El convenient descans s’ajunta al delit d’observar l’abisme que ens separa de la terra baixa de la comarca. El circ és espectacular, cinglera semicircular que invoca imatges nòrdiques, en la mesura que recorda els circs glaciars de les altes muntanyes pirinenques. No és el cas, tanmateix, del circ saforenc, d’origen kàrstic i sense relació amb el gel.

Deixem a la nostra esquerra un altre fenomen hidrogeològic destacat, la “finestra”, el gran forat rocós tan característic d’aquesta via d’accés. Penjat sobre el circ, encara destaca més l’aspecte aeri de l’excursió d’avui. Poc més tard, la muntanya s’aplana, afortunadament. Hem aplegat a la gran dolina, enmig de la qual s’obri la “nevera”, el pou de neu que, com tantes voltes en les nostres serres, acompanya els caminants i ens parla d’altres èpoques més fredes.

Esmorzar en aquest punt és un plaer. L’anècdota la protagonitza l’aparició d’un xic, Francesc, que s’uneix al grup, extravertit i xarrador, i ens mostra el dron que porta a la motxilla. I no es limita a parlar-ne, sinó que, àvid per compartir-lo, ens fa una exhibició de les capacitats de l’aparell, volant-lo de diferents maneres mentre pren fotografies i vídeos de tots plegats, material gràfic que posteriorment ens farà arribar via whatsapp. És el futur, polèmic futur, ja que si d’una banda les imatges que captura són inèdites, el sorollet que produeix el vol drònic destorba l’ambient sonor natural de l’indret i l’artificialitza. Millor no imaginar l’efecte de diferents aparells com aquest sobrevolant el mateix punt d’interés…

Powered by Wikiloc

Des de la nevera al cim el trajecte ja es fa relativament curt. La temperatura ha anat pujant i algú ja s’estima més caminar amb pantalons curts, avui fa calor. Els insectes també ho han notat, i algunes mosquetes picadores comencen a ferir pells exposades al sol. Sembla que entrem en una altra estació meteorològica… per a bé i per a mal.

La tornada serà més fàcil. Creuem la llarga dolina, on proliferen els avencs, i a través de la llarga baixada recuperem el primer cotxe, aparcat junt a la carretereta per on hem vingut. Amb ell, tres membres del grup s’adrecen a buscar els altres dos cotxes, i ja complets iniciem el retorn a Castalla. Avui no hi ha dinar de grup, l’excursió es preveia curta, tot i que intensa. A la pròxima.