Les Rutes del Centre: Barranc de Ràgil-Riu Verd-Torroselles – Tibi (l’Alcoià) (FdC34)

dijous, 19 juliol 2018, 17:24 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Amb prevenció per la possible calor, un grupet reduït deixem el cotxe junt al nou polígon de Tibi, on agafem una sendeta trialera que ens introdueix, ja d’entrada, al barranc que ve de Ràgil, d’on agafa el nom. Anem seguint el senderol que les bicicletes, principalment, han obert pel llit del barranc i prompte apleguem al mas anomenat La Rambla de Torró (s’endevinen les lletres d’un antic cartell amb aquest nom damunt la porta de la casa), que en el seu temps es veu que era bastant complet, ara està en ruïnes, exceptuant un edifici en bastant bon estat que té una gran cisterna, ara tancada. Continuem baixant i passem per davall de la carretera de Terol. Els barrancs amaguen sempre racons bonics, excavats per les fortes avingudes que, esporàdicament, es succeeixen, amb trossos de vegetació, de vegades exuberant.

Apleguem a l’alçada del Pla de la Magdalena o de Torró, com li diuen a Tibi. S’endevina que era un paratge ric en aigua, perquè hi ha diversos alcavons i basses per aprofitar aquest bé de Déu tan escàs actualment. La Font de la Teula també estava ací al costat. La casa és espectacular, molt rica, mostra el poder que la família Torró tenia fa un centenar d’anys -1899 i 1904 són dates que apareixen a la façana i reixes-. Malauradament el mal de l’abandó ha aplegat els últims anys i està en un procés molt lamentable –però encara seria salvable-; unes reixes magnífiques a l’entrada, una capelleta, un celler amb les botes encara, unes sales i habitacions obertes i espoliades i un enorme terrat, amb un perillós forat a la teulada. Fa pena veure aquest patrimoni llançar-se a perdre. No hi ha qui li pose fil a l’agulla i s’ajude a conservar aquesta riquesa històrica?

Seguim barranc avall, amb alguns trossos espectaculars, uns per l’erosió i altres per la vegetació… i prompte apleguem al riu Verd, que en aquest lloc du l’aigua clara. El creuem i ens trobem davant d’una casa que antigament era un molí, el dels Ibàñez; un home molt agradable ens dona explicacions i ens mostra els baixos, la sala on estava ubicat el molí, tota de pedra de silleria, molt bonica. Al costat, més amunt, estan restaurant altre molí, el de Colau –o del Marqués-; molt amables també els propietaris ens van explicar moltes anècdotes… el molí va ser del Marqués de Dosaigües, quan es va fer el pantà de Tibi, té una inscripció del 1620…

Després de pegar un mos a l’ombra i a la vora del riu, seguim i passem també pel Molí Custodio, l’últim que va estar en funcionament –els anys 50-60- i l’últim, el del Clot, abandonat i degradant-se a poc a poc. Enfilem una pronunciada costera que ens du a Les Torroselles, un caseriu amb quasi totes les cases restaurades i on una amable senyora ens va donar tota classe d’explicacions. Un mas proper i abandonat ens crida l’atenció, preguntem a la senyora i ens respon que és L’Almussai, quedem sorpresos perquè Enric Valor va utilitzar aquest nom, al seu imaginari literari, per a designar el mas de Planisses. Interessant!

Des d’allí remuntem fins un centre hípic proper i per l’antiga via retornem a pel vehicle. Tant de xarrar ha endarrerit l’hora de tornada, però encara allarguem el matí amb una cerveseta que tanca el trimestre.

Bon Estiu!

Centre Cultural Castellut juny 2018