dijous, 18 de juliol de 2019

Centre Cultural Castellut

Les Rutes del Centre: Cava Gran de Xàtiva (19-11-2014)

Dimarts, 28 Octubre 2014, 6:13 | Categoria : Les Rutes del Centre, Senderisme
Tags :

Tot i que en un principi, l’excursió que teníem programada era una travessa des de Cocentaina fins a Alfafara, un canvi d´última hora va fer que decidírem començar i acabar a Alfafara. La Mariola encara ens té guardades algunes sorpreses.

3

Començàrem pujant en direcció al càmping per una senda enlairada, envoltada de pinars i bosquetons d’espinals i rosers bords, passant per la vora de les restes del mas de Serrelles. A un costat i a altre, bona cosa de bolets, que després de les primeres pluges de la tardor apareixen entre l’herba tendra.
Una vegada al mas del Collet, el sol comença a pegar amb una força inusual per a les dates en que estem, i des de les mateixes cases agafem una senda emboscada entre carrasques per fer cim al Cabeço de Mariola, antic poblament íber, on parem a esmorzar. D’allí baixem a la Cova Bolumini, i tot i que molts de nosaltres ja la coneixíem, no deixa de corprendre’ns, no sols la cova en si, sinó tot el que des d’ella es divisa. No vam tindre sort amb el cel, puix a certa distància estava prou enterbolit, però en dies clars s’arriba a distingir el Penyagolosa. Baixem pel mas del Parral, on el seu propietari ens parla dels voltants, de sendes i camins desconeguts per a nosaltres, de caves, fonts i de la lluita que porta per dur el mas endavant.

 

Cava Gran Xàtiva

 

Des d’allí fem camí cap a la Cava Gran de Xàtiva, oculta en un barranquet ombrívol no lluny del castell de Mariola i de l’avenc del Cavall. Té una semblança a la cava d’en Miquel (tres entrades a diferents nivells, paret fortificada…) Encara queda prou dempeus, tot i que el sostre està ensorrat, i les parets amenacen ruïna. La baixada la fem per un barranquet desconegut, on trobem un refugi de pedra prou recent. Des d’allí ens encaminem al càmping per darrere del mas del Parral, i decidim fer la tornada pel mas de Malagana.

1

L’última part de la ruta discorre per les frondoses ombries de Mariola, on els bolets apareixen pertot arreu. Del mas de Malagana queda poc, els trossos de paret que encara no s’han solsit van quedant-se reblits per l’heura i els esbarzers. Però una cosa ens sorprèn: a la vora de la senda veiem una construcció de rajola àrab. Pensem que es tracta d’un forn de calç. Fins a Alfafara sols queda una baixada, en principi un camí prou desfet, però a poc que anem deixant les altures de la serra enrere i comencen els bancals d´oliveres, va fent-se més transitable. Acabem a la mateixa porta del restaurant Bolumini, on ens tenen preparat un bon arròs al forn.

 

 
Google has deprecated the Picasa API. Please consider switching over to Google Photos