l'Històric del Centre

sobre Senderisme

Senderisme

Ja fa molts anys que la gent del Centre Cultural Castellut eixim a caminar. Primerament ho feiem per ací, pels voltants de Castalla: “… a les 8 a La Torre…”, però prompte va sorgir la necessitat de conéixer altres serres i paratges que teníem relativament propers i que despertaven la nostra curiositat. Aquest desig de descobrir racons de la nostra terra –molts d’ells espectaculars- féu que començàrem a programar les nostres eixides. El 88 vam encetar la programació –quasi sempre quinzenal- i, des d’aleshores ençà, pràcticament sense interrupció, hem seguit amb constància, gaudint de l’esport i de la natura, moltes vegades combinant aquests factors amb el patrimoni –pobles, castells, esglésies, ruïnes, …- i, com no podia ser d’altra manera, amb la gastronomia.

El sistema és anar combinant les excursions de mig dia amb les de tot el dia i, quan és possible, alguna eixida de pont. Com és natural, al cap de tants anys, el llistat de llocs visitats és llarguíssim, com podeu comprovar en l’historial que s’adjunta. Anem coneixent-estimant el nostre País.

Tot plegat dóna lloc a una combinació molt gratificant per als qui formem part d’aquest Grup de Muntanyisme. Grup que és obert i canviant –els últims anys el calendari és conjunt amb Natura i Gent-; molta gent hi participa a temporades, encara que les circumstàncies personals manen i, de vegades, impossibiliten la continuïtat. Un record afectuós a tots els qui ens han acompanyat alguna vegada i un ànim molt gran a tots els qui us agrada el senderisme perquè ens acompanyeu sempre que vulgueu.

Finalment recordar els dos lemes que ens acompanyes cada programació:

“No es pot estimar el que no es coneix”, i

“Un dia de muntanya, una setmana de salut”

Salutacions cordials!

 

Actualitat

14 novembre 2017

Les Rutes del Centre: Vall d’Ebo-Barranc de l’Infern-Avenc Ample – ( Marina Alta) – 29.10.17

Avançada l’eixida pel canvi d’hora, ens vam dirigir al punt de partida, La Vall d’Ebo, municipi enclavat en un lloc privilegiat de la Marina Alta. Des d’allí, en un matí esplèndid, vam començar la ruta per la vora del riu Girona, ací anomenat d’Ebo, en direcció al Barranc de l’Infern. Deixem enrere la font d’en Gili i entrem al barranc; primer suaument, amb un llit ben ample, però que va estretint-se progressivament, amb la pedres ben polides i amb petits salts que anem salvant sense massa dificultat. A poc a poc, les parets laterals van guanyant en alçada i el llit té alguns trossos més entretinguts. La bellesa del paratge ens ompli els ulls i tenim la sensació d’estar en un lloc singular, no hi ha altre barranc que es puga comparar a aquest en les nostres comarques… Baixar saltant de penya en penya és divertit per a molts i entretingut per a altres més previnguts, no passa res, no hi ha pressa i cal gaudir d’aquests moments. Anem aproximant-nos a l’Estret, que com el seu nom indica és una angostura espectacular, amb unes parets altíssimes que ens deixen bocabadats. Uns cudols enormes donen fe de la bravura d’aquest paratge, que farà fredat quan hi haja una tronada… Fem una aturada per repostar i xarrar tranquil·lament.

Seguim baixant un poc més, s’escolten veus… Hui hi ha una caminada amb dinar popular a la Vall de Laguar, per la famosa senda morisca, o dels Escalons i ens trobem un muntó de senderistes que estan fent-la. Baixem fins el punt que ja és inaccessible sense cordes i equip especial –la Cova Santa, altre racó únic, on vam anar recentment queda ben a prop- i retornem; enfilem cap amunt en direcció contrària a la que du l’altra gent; passem per la font de Reinós i apleguem a les Jueves d’Enmig, on fem un breu descans. Seguim, ja sols, per la Mançanera, fins eixir a l’Alt de la Carretera, via que uneix la Vall d’Ebo amb Pego. Moments abans hem pogut gaudir d’una vista esplèndida sobre la Marjal de Pego-Oliva, la costa i el mediterrani. Fem un tros breu de carretera, passem per un mas amb uns burrets que es lloguen per fer passejos i ens desviem a la dreta, pel camí que va al refugi de la Figuereta. En uns minuts tenim una agradable sorpresa, l’Avenc Ample, un forat d’uns 25m d’ample i altre tant de fondo, impressionant… i perillós, afortunadament està cercat.

Agafem ara una antiga senda que ens du cap a la Vall d’Ebo per un paratge deliciós i aromàtic, ple de sajolida i pebrella que ens acompanya fins uns corrals ja a la vora del riu Girona i del mateix poble d’Ebo. Un dinar suculent, d’acord amb els paratges recorreguts, és el remat immillorable a un diumenge memorable.

Salut i Muntanya!!!

5 novembre 2017

Les Rutes del Centre: Les Penyes de Rosset – Xixona (l’Alacantí) – 1.10.17

Aquesta era una destinació llargament desitjada, programada ja en l’anterior calendari, ajornada, i que no ha deixat indiferent ningú.

Powered by Wikiloc

Vam deixar els cotxes vora la rambla i vam començar a remuntar-la per un camí molt deteriorat per les pluges. Més avant, degut a l’existència d’algunes cases, s’arregla. Apleguem així a la Font de Rosset, que encara raja una miqueta d’aigua. A partir d’allí, ens endinsem pel llit del barranc de Corquet, molt accidentat també per l’acció de l’aigua. Prompte tenim damunt, a la nostra esquerra, les Penyes. Avancem fins els Quatre Barrancs, lloc on es junten els barrancs dels Ports, la Calderona, el de Castalla i el de la Cova dels Corrals… espanta pensar la quantitat d’aigua que es pot acumular, en temps de forta pluja, en aquesta trobada de barrancs… Enfilem per l’últim dels barrancs esmentats i després de superar un parell de passos de trepada, deixem el barranc per remuntar cap a la base de les penyes. És empinat, però no massa llarg. Apleguem a uns tallats vermellosos amb uns mínims abrics en la base. Seguim avançant i, a poc a poc, anem penetrant en un roquissar impressionant. No sabem a quin fenòmen és degut, però la serra que baixa des de la Penya Roja, quan aplega ací es trenca espectacularment deixant unes ferides colossals en forma de badalls gegantins, roques enormes, runars immensos, una vegetació inesperada per aquestes latituds i, sorpresa per a tots, un clivell que ens deixa a tots bocabadats, les seues dimensions són enormes, entrem i la sensació d’estar en un lloc quasi sagrat, amb unes parets altíssimes que quasi es tanquen al capdamunt, amb un runar intern que ens mostra el procés que va modificant aquest lloc. Peguem un mosset gaudint de la màgia d’aquest racó…

Prosseguim amb certes dificultats per aquest caos de pedres que recorda per uns moments paratges més propis del Pirineu, per la seua bellesa. Queda pendent algun racó per a altra ocasió i, progressivament, va suavitzant-se la baixada fins que apleguem a uns bancalets erms on arriba un caminet que seguim. Agafem una drecera per baixar al fons del barranc, a l’alçada de la font d’aquest matí. El seguim en descens un tros i eixim cap a l’esquerra, pugem per un caminet fins la Font de Nutxes, amb una gran bassa; aquesta sí que trau una bona quantitat d’aigua. Seguim baixant fins els cotxes, que agafem per qüestió de temps, i ens dirigim a la finca Nutxes de la Carrasca, mas que té un exemplar de carrasca mil·lenària únic, La Tramuntana li diuen, amb una soca allargada de la que ixen cinc troncs (més altre sec) i que el perímetre de la soca té 28m, 8’92m de diàmetre de base, 25m d’alçada (dades oficials) Impressionant i preciosa!

Vaja matí més ple!

25 octubre 2017

Calendari d’excursions – 4t Trimestre 2017

Seguim caminant!

Amb les nostres excuses pel retard, us presentem el Calendari d’Excursions del present trimestre. Ja n’hem fet dues, però encara queden bonics racons del nostre País per recórrer. Anem fent, a poc a poc. Si us abelleix, ens podeu acompanyar.

Centre Cultural Castellutoctubre 2017

DATALLOCDURADADIFICULTAT
24 setembreSta. Anna-Arcà-Barranc de l'Arcà - Onil (Alcoià) (FdC 32)½ diaBaixa
1 d'octubreFont i Penyes de Rosset-Font de Nutxes - Xixona ½ diaMitjana
29 d'octubreBarranc de l'Infern, des de La Vall d'Ebo (Marina A)Tot el dia.
EIXIDA A LES 7:00H
RECORDEU CANVI D'HORA
Mitjana
12 de novembreRiu Frainós – Alcoleja (El Comtat)1/2 diaBaixa
26 de novembreFont de l'Estallador-Cova Roja – Biar (Alcoià) 1/2 diaMitjana
3 de desembre Ruta dels riberers – Benissa (Marina Alta) Tot el diaMitjana
17 desembreBenicadell, per la Canal – Beniarrés (Comtat)1/2 diaAlta

Totes les eixides no indicades seran a les 8 h, des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya… una setmana de salut!

… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!

2 octubre 2017

Les Rutes del Centre: Sta. Anna-Arcà-Caolla Onil (L’Alcoià) FdC 32

Reprenem l’activitat senderista, després de l’època estiuenca en què la calor, les vacances, les festes… condicionen el calendari d’excursions.

Comencem amb la sèrie de rutes per la Foia de Castalla, ja en són 32! Una sense dificultat per anar a poc a poc… Ens dirigim a l’àrea recreativa de Sta. Anna, on deixem els cotxes. Pugem a la casa Tàpena i la Font de Favanella, molt ben arreglat tot; un encert que la Diputació ho adquirira i ho posara a l’abast de la ciutadania. Baixem un poc per veure l’espectacular exemplar de llidoner que hi ha a la vora del camí que puja a l’Arcà. Més avant tenim la casa Madrid, que ha viscut temps millors, però que es manté i segueix gaudint d’un emplaçament privilegiat. Seguim per la falda de la serra en direcció a l’Arcà, una altra finca molt ben situada, amb aigua abundant i que estaria bé que es fera tot el possible per recuperar-la abans que siga tard.

Baixem per una senda fins el barranc de l’Arcà, que en ocasions puntuals ha dut molta aigua, ja que és l’eixida d’una foieta superior bastant extensa, amb finques com la Capona, Montvari, Tauenga, Palomaret… Aquest és un itinerari fàcil, entretingut i atractiu… Fem una aturada per pegar un mos i xarrar bona cosa.

Continuem pel barranc i, al cap de poc, apleguem a una finca preciosa, la Caolla. Equidistant de Castalla i Onil, amb una gran pinada a l’oest, un pati tancat davant, una casa en bon estat, una creu de pedra marcant l’entrada, els bancals cultivats… una bona mostra del que era el nostre camp uns quants anys enrere. Agafem el camí dels Pous fins enllaçar amb la senda de València, la qual seguim fins Sta. Anna, fent una aturadeta i visita en uns vivers que hi ha en aquest camí.

Com que no ha estat molt llarga i tenim temps, ens fem una cerveseta reparadora molt a gust al bar de l’àrea recreativa. Per cert, ens crida l’atenció la quantitat de gent que aprofita aquestes instal·lacions. Un exemple que haurien de seguir molts pobles, sense anomenar-ne cap.

Bon començament!

29 agost 2017

Un matí recordant Valor! – 106 Aniversari d’Enric Valor a Alt de Guisop – 22.8.17

 

Comença a ser tradició ja. 7 anys matinant per ajuntar-nos amb una colla d’amics, amb interessos compartits: el Sr. Valor, la nostra llengua, el nostre País, la solidaritat, la pau, la justícia… 7 anys en els quals, un grup més o menys fidel, amb noves incorporacions constant, amb baixes circumstancials per les dates en què estem, ens retrobem, sempre molt ben acompanyats i amb molta companyonia i bon rotllo.

Enguany, com sempre, hem començat de nit, amb un cel estrellat preciós i una temperatura ideal. Frescoreta, però en començar a caminar hem hagut de traure’ns totes les peces de sobra. Amb breus pauses per reagrupar-nos, en poc més d’una hora més de seixanta valents hem aplegat al nostre destí, l’Alt de Guisop, terra valoriana. Uns minuts de recuperació i el sol ha començat a aparèixer, moment màgic; més màgic quan els amics del Terròs han començat a tocar, dolçaina i tabalet ens han fet viatjar cap a mons particulars, tots en silenci, encantats. Seguidament l’amic Vicent Brotons ens ha dirigit unes sentides paraules, hem fet un minut de silenci per la pau, en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. A continuació, unes lectures de textos valorians i el brindis, enguany a càrrec d’Agustí Pastor, colivenc que no ha faltat cap d’any a la nostra cita i que ha desitjat una major implicació dels organismes oficials en la dignificació de la figura del nostre escriptor i la recuperació de la seua casa per dedicar-la a divulgar la seua obra.

Després del brindis i les pastetes, hem començat el retorn, per un lloc diferent, passant pel pou de neu i la plana que dóna nom a la finca de Planisses. D’allí al Portell, on havíem deixat els cotxes. Una gran majoria ens hem dirigit al parc de la Carrasca, on hem esmorzat i hem fet una xarradeta fins vora del migdia.

Un matí immillorable!

Fins l’any que ve!

Centre Cultural Castellut – agost 2017

13 agost 2017

106 aniversari d’Enric Valor Alt de Guisop, dimarts 22 d’agost de 2017

El 22 d’agost de 1911 va nàixer a Castalla l’escriptor Enric Valor i Vives. El 13 de gener de 2000, amb 88 anys, morí a València. Valor va viure sempre compromés amb la llengua i el país. La seua aportació escriptora va des de la gramàtica a l’obra novel·lística, passant per la monumental recopilació literària de les Rondalles Valencianes i una tasca civicocultural heroica.

El curs 2010-11, coincidint amb el centenari del seu naixement, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el va declarar “Any de l’escriptor Enric Valor”. Es feren múltiples activitat d’homenatge. València, Alacant i Castalla acolliren desenes d’actes.

El mateix any 2011, des d’una iniciativa promoguda pel Centre Cultural Castallut i l’Ateneu Cultural Republicà, de Petrer, vam convocar el 22 d’agost l’ascens a l’alt de Guisop (a la serra de Castalla, entre Petrer, Tibi i Agost), de 1250 m, per celebrar l’eixida del sol, coincidint en el dia exacte del naixement de l’escriptor: “l’alba de Valor”. Enguany es repeteix per setena vegada la convocatòria. I s’hi afigen El Tempir, d’Elx, i El Teix, d’Ibi, que ja ho feren l’any passat, i de més a més, La Cívica-Alacantí, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, Terres del Vinalopó i el col·lectiu Gent de Valor.

L’elecció de l’espai no és casual. L’alt de Guisop, fet matèria literària com l’alt del “Eriçons”, en Temps de batuda, és un indret estimat i sovintejat pel mateix Enric Valor. Des d’allí mirem la nostra terra: «La mar es veia com una franja blava i remota que s’omplia d’or fos i de plata bellugadissa per davall del punt on s’aixecava el sol», va escriure Valor. L’alt de Guisop simbolitza l’epicentre enlairat del món real, literari i màgic del mestre i escriptor. Allí es fonen país, paisatge i paisanatge al caliu de la llengua estimada.

Dimarts 22 d’agost, amb vehicles propis: uns partirem des de l’Esplanada, de Petrer, a les 5:15 h; altres ho faran des dels afores de Castalla, a la Creu, a les 5:30 h. I des del Portell de Catí, a peu, farem l’ascens passant pel pou del Carrascalet mentre que el dia s’esperesa descobrint-nos entre les primeres llums un paisatge tan amable com admirable.

Enguany celebrem moltes efemèrides i realitats valorianes: 90 anys de l’herència del mas de Planisses rebuda pels Valor i Vives, 85 de la fixació de la residència a Alacant d’Enric Valor, 80 de la seua mobilització militar en defensa de la República, 40 de la publicació del Curs mitjà de Gramàtica Catalana referida especialment al País Valencià, 30 del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 20 de l’edició d’un monogràfic de la revista Canelobre, de l’Institut d’Estudis “Juan Gilabert”, de la Diputació d’Alacant, dedicat a Enric Valor… Començant aquest any la Diputació d’Alacant celebrà per primera vegada, a Castalla, la gala de lliurament del Premi de novel·la en valencià “Enric Valor”, en la XXII edició. Un any molt alacantí.

En aquesta festa valoriana del 22 d’agost del sol, del paisatge, de les lletres i de la civilitat, els hòmens i dones que ens hi trobarem no deixarem de reivindicar altres accions i mesures que dignifiquen la figura de l’escriptor castallut i la nostra pròpia cultura: la Fundació Enric Valor, la presència significativa d’una part de l’obra narrativa de l’escriptor en adaptacions audiovisuals en totes les plataformes de la programació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, la recuperació de la Casa Valor, a Castalla, l’increment dels usos socials de l’idioma, una Escola Valenciana plurilingüe integral, tan socialment com territorialment, vertebrada entorn al valencià i a l’excel·lència i la qualitat educativa… Ho volem tot i amb la urgència dels qui esperem avançant. Un cavaller valencià com el senyor Enric Valor va començar a reivindicar tot açò fa pràcticament un segle. Ja va sent hora!

ASPECTES TÈCNICS A TENIR EN COMPTE

A l’alt de Guisop és la cita, tot just uns instants abans de trenc d’alba. Enguany serà el seté any que farem l’exigent però curt i amable ascens matiner per a homenatjar Enric Valor (DIMARTS, 22 D’AGOST DE 2017)

Uns partirem des de l’Esplanada de Petrer, amb vehicles, a les 5:15 h. Altres ho faran des dels afores de Castalla, a la Creu, a les 5:30 h. Tots i totes ens aplegarem al Portell de Catí i des d’allí, a peu, farem l’ascens.

Convé dur bon calcer, llanterna per als primer moments de la caminada, roba d’abric lleugera, aigua i un petit mosset (galetes, fruita…).

Els assistents que voluntàriament ho desitgen poden aportar alguna botella de cava, herbero, moscatell, etc. per fer el brindis.

Així mateix, qui vulga pot dur breus textos del mestre Valor, o que s’hi relacionen molt directament, per llegir-los i compartir-los amb la resta d’assistents en un ritual tan senzill i emotiu com grandiós per l’entorn i l’home que el motiva: el senyor Enric Valor, de Castalla.

Finalitzat l’acte al cim, un grup majoritari s’aplegara per a continuar l’homenatge en un esmorzar a Castalla. Tot i que cap dels assistents s’ha de sentir obligat a anar-hi, ho indiquem perquè serà al mateix cim on es confirmarà la participació en l’esmorzar i perquè es tinga previst en la planificació horària de retorn a casa.

26 juny 2017

Les Rutes del Centre Moleta-Mos del Bou – Tibi (l’Alcoià) (FdC 31) – 4.6.17

La calor i diferents compromisos han fet minvar la colla aquestes últimes rutes abans de l’aturada d’estiu… Tanmateix, un petit grup ens hem dirigit cap a Tibi i, ja en direcció al Pantà, hem deixat els vehicles.

Hem començat la pujada per un camí en bastant mal estat; aplegats a un collet hem mamprés la pujada a la Moleta. Aquesta és una muntanyeta modesta, però amb un emplaçament privilegiat, retallada per tots els costats, és com un gran balcó en forma de U, la Foia per darrere, amb el Pantà als peus, el Maigmó, imponent des d’ací, a la dreta, tot l’Alacantí als peus i la Penya de Migjorn tancant la repassada. Agafem la carena que va pujant progressivament fins que apleguem a la part superior, on fem una aturada reparadora.

Agafem ara una senda que baixa per un terreny pedregós, aprofitant una espècie de braç, fins un coll ja prop de l’embassament. En lloc de baixar més, d’ací tornem a pujar, enfront de la Moleta, per una empinada senda que ens du fins la cresta que ve des de la paret del Pantà. Seguim cap a la dreta i prompte apleguem a l’espectacular tallat que la gent de Tibi anomena el Mos del Bou; realment és curiós com s’interromp el crestall com si un gran bou –o un fantàstic personatge de conte- hagueren tallat a cosa feta aquesta roca, formant un fenòmen que s’observa des de gran part de La Foia. El Pantà als nostres peus pel nord, i Montnegre i l’Alacantí al sud. L’est i l’oest una paret de roca a cada costat. Un preciós racó de La Foia.

Des d’ací comencem una vertiginosa baixada, en la que hem d’anar alerta en no pegar un bac, pel desnivell i el sòl tan esvarós. Apleguem a l’Ancornia, paratge junt al Pantà on han rehabilitat una casa de camp per a turisme rural. Hi ha gent pescant a les aigües represades; açò anys enrere, abans de les depuradores, seria impensable. A poc a poc, per la pista que va al Pantà remuntem en direcció a Tibi, fins aplegar on tenim els cotxes.

Duem 31 rutes fetes a La Foia i encara ens emportem agradables sorpreses, com avui.

Powered by Wikiloc
18 maig 2017

Les Rutes del Centre: Rambla de Puça-Pantanet-Barranc del Badallet – Petrer (Valls del Vinalopó) – 7.5.17

Vam començar aquesta ruta des de Petrer; darrere mateix de la gran zona comercial hi ha una zona enjardinada, amb el riuet corrent a la vora; passem per davall de l’autovia sorpresos per la quantitat d’aigua que du la Rambla de Puça encara. Anem creuant el corrent d’aigua repetidament, aquesta presenta un estat òptim, neta i clara. Deixem enrere la perifèria de Petrer, amb alguns exemples de poc gust en alguna construcció, però amb les bones sensacions que ens produeix anar acompanyats de l’agradable soroll de l’aigua corrent. Restes de diversos molins queden ací i allà: el de les Coves, el del Pinxe, la Pólvora… El llit del barranc transcorre, profund, entre parets argilenques, una boniqueta font alegra la marxa; alguns fotogràfics saltets d’aigua ens animen. Prompte apleguem a una cascada considerable, molt bonica, a la vora d’un molí. Seguim un altre tros i apleguem al Salt, una caiguda d’uns quinze o vint metres d’allò més espectacular, amb la quantitat d’aigua que encara du la rambla. Estem a l’alçada del Molí de la Reixa ja, on hi ha un restaurant en la carretereta que baixa del Xorret de Catí. Allí mateix hi ha una cova a la vora del riuet –de la Lepra, ens diu un home major-… Allí l’aigua transcorre entre uns roques estriades i polides molt espectaculars. Una canalització d’aigua aboca al barranc l’aigua, formant una cascada d’allò més vistós. Parem a pegar un mos.

Reprenem el camí i ens allunyem de la pista cap a l’interior, la rambla s’eixampla, guanya vegetació i perd l’aigua superficial. A l’alçada del mas de la Gurrama, deixem la rambla que segueix cap a l’Esquinal i remuntem cap a l’espectacular barranc del Pantanet, que torna a dur aigua. Aquest és un racó d’una bellesa singular; a la part superior, el llit del pantà està reblit per la terra arrastrada al llarg dels anys. Creuem la carretera, ens refresquem a la font del Badallet que allí hi ha, que encara raja amb força i remuntem el barranc del Badallet, fins eixir d’ell en l’Administració, on quedem sorpresos perquè han derrocat el mas i no ho sabíem. El castanyer i la carrasca continuen allí, per sort. Seguim i en uns minuts apleguem al Xorret de Catí, a l’aparcament de l’hotel, on havíem deixat un cotxe pel matí i on acabem aquesta bonica ruta.

5 maig 2017

Calendari d’Excursions 2on trimestre de 2017

 

A la primavera i l’estiu continuem amb la motxilla a l’esquena visitant els nostres bells paratges.  Durant aquest segon trimestre viatjarem per les Valls del Vinalopó, l’Alcoià i  La Marina i celebrarem el 106é aniversari de l’escriptor Enric Valor a l’Alt del Guisop.

DATALLOCDURADADIFICULTAT
7 maig Barranc dels Molins-L’Almadrava, Petrer (Valls del Vinalopó) ½ diaMitjana
21 maigSerra de Segària – Beniarbeig (Marina Alta) Tot el dia
Eixida: 7’30h.
Mitjana
4 juny Moleta de Tibi – Tibi (Alcoià) (FdC 31)1/2 diaMitjana
18 juny Font-Penyes de Rosset-Font de Nutxes-Xixona1/2 diaMitjana
8 juliol Serra del Sit – Petrer (Valls Vinalopó)Negra – Biar (l’Alcoià)Nocturna
Eixida: 22h
Mitjana
22 agost 106 Aniversari d’Enric Valor
A trenc d’alba a l’Alt de Guisop
5’30 a La Creu o 5’45 al Coll Del Portell
Lectures, brindis i posterior esmorzar.
Mitjana

Totes les eixides no indicades seran a les 8 h, des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya… una setmana de salut!

… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!

5 maig 2017

Les Rutes del Centre: Penyó Diví, per Tagarina – Sella (Marina Baixa) – 9.4.17

Després de l’aproximació en cotxe, ens juntem amb altres companys a l’entrada del barranc de Tagarina; seguim un bon tros, fins el mas del Batle, on deixem els vehicles. Ens posem en marxa per un camí en suau pendent ascendent, encantats amb el paisatge que tenim enfront, el cim de l’Aitana i els barrancs de la seua solana, especialment espectacular el Racó del Carrascar. Sense massa esforç, apleguem a la Casa de l’Alt, amb un emplaçament increïble, un balcó privilegiat damunt mateix de Sella i amb unes vistes immillorables, la Vila Joiosa, l’Amadori, Orxeta, el Cabeço, els Crestalls, el Puig Campana… difícil de trobar un emplaçament millor.

Peguem un mos i continuem suaument per un assegador, passem per la casa del Cerello, el Pouet de l’Alemany i ens dirigim cap al mas de Patarrana amb un destacat colomer visible des de ben lluny, ja als peus del Diví, on pugem fàcilment. El tallat que se’ns presenta davant és impressionant –la pujada per la solana té bastant dificultat- Tenim l’Alt de Tafarmaig i la Font de l’Arc als peus i tota la Penya de Sella a la dreta. No t’acabes fàcilment la serra d’Aitana, tot aquest rodal és molt bonic.

Refem el camí fins el Pouet de l’Alemany, que ha patit una solsida però d’on ix encara una aigua molt fresqueta, i continuem per la pista en descens fins els vehicles. Encara ens queda una estona de desplaçament, però quedem satisfets per haver conegut un altre bell racó de l’Aitana.