l'Històric del Centre

sobre Senderisme

Senderisme

Ja fa molts anys que la gent del Centre Cultural Castellut eixim a caminar. Primerament ho feiem per ací, pels voltants de Castalla: “… a les 8 a La Torre…”, però prompte va sorgir la necessitat de conéixer altres serres i paratges que teníem relativament propers i que despertaven la nostra curiositat. Aquest desig de descobrir racons de la nostra terra –molts d’ells espectaculars- féu que començàrem a programar les nostres eixides. El 88 vam encetar la programació –quasi sempre quinzenal- i, des d’aleshores ençà, pràcticament sense interrupció, hem seguit amb constància, gaudint de l’esport i de la natura, moltes vegades combinant aquests factors amb el patrimoni –pobles, castells, esglésies, ruïnes, …- i, com no podia ser d’altra manera, amb la gastronomia.

El sistema és anar combinant les excursions de mig dia amb les de tot el dia i, quan és possible, alguna eixida de pont. Com és natural, al cap de tants anys, el llistat de llocs visitats és llarguíssim, com podeu comprovar en l’historial que s’adjunta. Anem coneixent-estimant el nostre País.

Tot plegat dóna lloc a una combinació molt gratificant per als qui formem part d’aquest Grup de Muntanyisme. Grup que és obert i canviant –els últims anys el calendari és conjunt amb Natura i Gent-; molta gent hi participa a temporades, encara que les circumstàncies personals manen i, de vegades, impossibiliten la continuïtat. Un record afectuós a tots els qui ens han acompanyat alguna vegada i un ànim molt gran a tots els qui us agrada el senderisme perquè ens acompanyeu sempre que vulgueu.

Finalment recordar els dos lemes que ens acompanyes cada programació:

“No es pot estimar el que no es coneix”, i

“Un dia de muntanya, una setmana de salut”

Salutacions cordials!

 

Actualitat

13 agost 2017

106 aniversari d’Enric Valor Alt de Guisop, dimarts 22 d’agost de 2017

El 22 d’agost de 1911 va nàixer a Castalla l’escriptor Enric Valor i Vives. El 13 de gener de 2000, amb 88 anys, morí a València. Valor va viure sempre compromés amb la llengua i el país. La seua aportació escriptora va des de la gramàtica a l’obra novel·lística, passant per la monumental recopilació literària de les Rondalles Valencianes i una tasca civicocultural heroica.

El curs 2010-11, coincidint amb el centenari del seu naixement, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el va declarar “Any de l’escriptor Enric Valor”. Es feren múltiples activitat d’homenatge. València, Alacant i Castalla acolliren desenes d’actes.

El mateix any 2011, des d’una iniciativa promoguda pel Centre Cultural Castallut i l’Ateneu Cultural Republicà, de Petrer, vam convocar el 22 d’agost l’ascens a l’alt de Guisop (a la serra de Castalla, entre Petrer, Tibi i Agost), de 1250 m, per celebrar l’eixida del sol, coincidint en el dia exacte del naixement de l’escriptor: “l’alba de Valor”. Enguany es repeteix per setena vegada la convocatòria. I s’hi afigen El Tempir, d’Elx, i El Teix, d’Ibi, que ja ho feren l’any passat, i de més a més, La Cívica-Alacantí, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, Terres del Vinalopó i el col·lectiu Gent de Valor.

L’elecció de l’espai no és casual. L’alt de Guisop, fet matèria literària com l’alt del “Eriçons”, en Temps de batuda, és un indret estimat i sovintejat pel mateix Enric Valor. Des d’allí mirem la nostra terra: «La mar es veia com una franja blava i remota que s’omplia d’or fos i de plata bellugadissa per davall del punt on s’aixecava el sol», va escriure Valor. L’alt de Guisop simbolitza l’epicentre enlairat del món real, literari i màgic del mestre i escriptor. Allí es fonen país, paisatge i paisanatge al caliu de la llengua estimada.

Dimarts 22 d’agost, amb vehicles propis: uns partirem des de l’Esplanada, de Petrer, a les 5:15 h; altres ho faran des dels afores de Castalla, a la Creu, a les 5:30 h. I des del Portell de Catí, a peu, farem l’ascens passant pel pou del Carrascalet mentre que el dia s’esperesa descobrint-nos entre les primeres llums un paisatge tan amable com admirable.

Enguany celebrem moltes efemèrides i realitats valorianes: 90 anys de l’herència del mas de Planisses rebuda pels Valor i Vives, 85 de la fixació de la residència a Alacant d’Enric Valor, 80 de la seua mobilització militar en defensa de la República, 40 de la publicació del Curs mitjà de Gramàtica Catalana referida especialment al País Valencià, 30 del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 20 de l’edició d’un monogràfic de la revista Canelobre, de l’Institut d’Estudis “Juan Gilabert”, de la Diputació d’Alacant, dedicat a Enric Valor… Començant aquest any la Diputació d’Alacant celebrà per primera vegada, a Castalla, la gala de lliurament del Premi de novel·la en valencià “Enric Valor”, en la XXII edició. Un any molt alacantí.

En aquesta festa valoriana del 22 d’agost del sol, del paisatge, de les lletres i de la civilitat, els hòmens i dones que ens hi trobarem no deixarem de reivindicar altres accions i mesures que dignifiquen la figura de l’escriptor castallut i la nostra pròpia cultura: la Fundació Enric Valor, la presència significativa d’una part de l’obra narrativa de l’escriptor en adaptacions audiovisuals en totes les plataformes de la programació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, la recuperació de la Casa Valor, a Castalla, l’increment dels usos socials de l’idioma, una Escola Valenciana plurilingüe integral, tan socialment com territorialment, vertebrada entorn al valencià i a l’excel·lència i la qualitat educativa… Ho volem tot i amb la urgència dels qui esperem avançant. Un cavaller valencià com el senyor Enric Valor va començar a reivindicar tot açò fa pràcticament un segle. Ja va sent hora!

ASPECTES TÈCNICS A TENIR EN COMPTE

A l’alt de Guisop és la cita, tot just uns instants abans de trenc d’alba. Enguany serà el seté any que farem l’exigent però curt i amable ascens matiner per a homenatjar Enric Valor (DIMARTS, 22 D’AGOST DE 2017)

Uns partirem des de l’Esplanada de Petrer, amb vehicles, a les 5:15 h. Altres ho faran des dels afores de Castalla, a la Creu, a les 5:30 h. Tots i totes ens aplegarem al Portell de Catí i des d’allí, a peu, farem l’ascens.

Convé dur bon calcer, llanterna per als primer moments de la caminada, roba d’abric lleugera, aigua i un petit mosset (galetes, fruita…).

Els assistents que voluntàriament ho desitgen poden aportar alguna botella de cava, herbero, moscatell, etc. per fer el brindis.

Així mateix, qui vulga pot dur breus textos del mestre Valor, o que s’hi relacionen molt directament, per llegir-los i compartir-los amb la resta d’assistents en un ritual tan senzill i emotiu com grandiós per l’entorn i l’home que el motiva: el senyor Enric Valor, de Castalla.

Finalitzat l’acte al cim, un grup majoritari s’aplegara per a continuar l’homenatge en un esmorzar a Castalla. Tot i que cap dels assistents s’ha de sentir obligat a anar-hi, ho indiquem perquè serà al mateix cim on es confirmarà la participació en l’esmorzar i perquè es tinga previst en la planificació horària de retorn a casa.

26 juny 2017

Les Rutes del Centre Moleta-Mos del Bou – Tibi (l’Alcoià) (FdC 31) – 4.6.17

La calor i diferents compromisos han fet minvar la colla aquestes últimes rutes abans de l’aturada d’estiu… Tanmateix, un petit grup ens hem dirigit cap a Tibi i, ja en direcció al Pantà, hem deixat els vehicles.

Hem començat la pujada per un camí en bastant mal estat; aplegats a un collet hem mamprés la pujada a la Moleta. Aquesta és una muntanyeta modesta, però amb un emplaçament privilegiat, retallada per tots els costats, és com un gran balcó en forma de U, la Foia per darrere, amb el Pantà als peus, el Maigmó, imponent des d’ací, a la dreta, tot l’Alacantí als peus i la Penya de Migjorn tancant la repassada. Agafem la carena que va pujant progressivament fins que apleguem a la part superior, on fem una aturada reparadora.

Agafem ara una senda que baixa per un terreny pedregós, aprofitant una espècie de braç, fins un coll ja prop de l’embassament. En lloc de baixar més, d’ací tornem a pujar, enfront de la Moleta, per una empinada senda que ens du fins la cresta que ve des de la paret del Pantà. Seguim cap a la dreta i prompte apleguem a l’espectacular tallat que la gent de Tibi anomena el Mos del Bou; realment és curiós com s’interromp el crestall com si un gran bou –o un fantàstic personatge de conte- hagueren tallat a cosa feta aquesta roca, formant un fenòmen que s’observa des de gran part de La Foia. El Pantà als nostres peus pel nord, i Montnegre i l’Alacantí al sud. L’est i l’oest una paret de roca a cada costat. Un preciós racó de La Foia.

Des d’ací comencem una vertiginosa baixada, en la que hem d’anar alerta en no pegar un bac, pel desnivell i el sòl tan esvarós. Apleguem a l’Ancornia, paratge junt al Pantà on han rehabilitat una casa de camp per a turisme rural. Hi ha gent pescant a les aigües represades; açò anys enrere, abans de les depuradores, seria impensable. A poc a poc, per la pista que va al Pantà remuntem en direcció a Tibi, fins aplegar on tenim els cotxes.

Duem 31 rutes fetes a La Foia i encara ens emportem agradables sorpreses, com avui.

Powered by Wikiloc
18 maig 2017

Les Rutes del Centre: Rambla de Puça-Pantanet-Barranc del Badallet – Petrer (Valls del Vinalopó) – 7.5.17

Vam començar aquesta ruta des de Petrer; darrere mateix de la gran zona comercial hi ha una zona enjardinada, amb el riuet corrent a la vora; passem per davall de l’autovia sorpresos per la quantitat d’aigua que du la Rambla de Puça encara. Anem creuant el corrent d’aigua repetidament, aquesta presenta un estat òptim, neta i clara. Deixem enrere la perifèria de Petrer, amb alguns exemples de poc gust en alguna construcció, però amb les bones sensacions que ens produeix anar acompanyats de l’agradable soroll de l’aigua corrent. Restes de diversos molins queden ací i allà: el de les Coves, el del Pinxe, la Pólvora… El llit del barranc transcorre, profund, entre parets argilenques, una boniqueta font alegra la marxa; alguns fotogràfics saltets d’aigua ens animen. Prompte apleguem a una cascada considerable, molt bonica, a la vora d’un molí. Seguim un altre tros i apleguem al Salt, una caiguda d’uns quinze o vint metres d’allò més espectacular, amb la quantitat d’aigua que encara du la rambla. Estem a l’alçada del Molí de la Reixa ja, on hi ha un restaurant en la carretereta que baixa del Xorret de Catí. Allí mateix hi ha una cova a la vora del riuet –de la Lepra, ens diu un home major-… Allí l’aigua transcorre entre uns roques estriades i polides molt espectaculars. Una canalització d’aigua aboca al barranc l’aigua, formant una cascada d’allò més vistós. Parem a pegar un mos.

Reprenem el camí i ens allunyem de la pista cap a l’interior, la rambla s’eixampla, guanya vegetació i perd l’aigua superficial. A l’alçada del mas de la Gurrama, deixem la rambla que segueix cap a l’Esquinal i remuntem cap a l’espectacular barranc del Pantanet, que torna a dur aigua. Aquest és un racó d’una bellesa singular; a la part superior, el llit del pantà està reblit per la terra arrastrada al llarg dels anys. Creuem la carretera, ens refresquem a la font del Badallet que allí hi ha, que encara raja amb força i remuntem el barranc del Badallet, fins eixir d’ell en l’Administració, on quedem sorpresos perquè han derrocat el mas i no ho sabíem. El castanyer i la carrasca continuen allí, per sort. Seguim i en uns minuts apleguem al Xorret de Catí, a l’aparcament de l’hotel, on havíem deixat un cotxe pel matí i on acabem aquesta bonica ruta.

5 maig 2017

Calendari d’Excursions 2on trimestre de 2017

 

A la primavera i l’estiu continuem amb la motxilla a l’esquena visitant els nostres bells paratges.  Durant aquest segon trimestre viatjarem per les Valls del Vinalopó, l’Alcoià i  La Marina i celebrarem el 106é aniversari de l’escriptor Enric Valor a l’Alt del Guisop.

DATALLOCDURADADIFICULTAT
7 maig Barranc dels Molins-L’Almadrava, Petrer (Valls del Vinalopó) ½ diaMitjana
21 maigSerra de Segària – Beniarbeig (Marina Alta) Tot el dia
Eixida: 7’30h.
Mitjana
4 juny Moleta de Tibi – Tibi (Alcoià) (FdC 31)1/2 diaMitjana
18 juny Font-Penyes de Rosset-Font de Nutxes-Xixona1/2 diaMitjana
8 juliol Serra del Sit – Petrer (Valls Vinalopó)Negra – Biar (l’Alcoià)Nocturna
Eixida: 22h
Mitjana
22 agost 106 Aniversari d’Enric Valor
A trenc d’alba a l’Alt de Guisop
5’30 a La Creu o 5’45 al Coll Del Portell
Lectures, brindis i posterior esmorzar.
Mitjana

Totes les eixides no indicades seran a les 8 h, des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya… una setmana de salut!

… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!

5 maig 2017

Les Rutes del Centre: Penyó Diví, per Tagarina – Sella (Marina Baixa) – 9.4.17

Després de l’aproximació en cotxe, ens juntem amb altres companys a l’entrada del barranc de Tagarina; seguim un bon tros, fins el mas del Batle, on deixem els vehicles. Ens posem en marxa per un camí en suau pendent ascendent, encantats amb el paisatge que tenim enfront, el cim de l’Aitana i els barrancs de la seua solana, especialment espectacular el Racó del Carrascar. Sense massa esforç, apleguem a la Casa de l’Alt, amb un emplaçament increïble, un balcó privilegiat damunt mateix de Sella i amb unes vistes immillorables, la Vila Joiosa, l’Amadori, Orxeta, el Cabeço, els Crestalls, el Puig Campana… difícil de trobar un emplaçament millor.

Peguem un mos i continuem suaument per un assegador, passem per la casa del Cerello, el Pouet de l’Alemany i ens dirigim cap al mas de Patarrana amb un destacat colomer visible des de ben lluny, ja als peus del Diví, on pugem fàcilment. El tallat que se’ns presenta davant és impressionant –la pujada per la solana té bastant dificultat- Tenim l’Alt de Tafarmaig i la Font de l’Arc als peus i tota la Penya de Sella a la dreta. No t’acabes fàcilment la serra d’Aitana, tot aquest rodal és molt bonic.

Refem el camí fins el Pouet de l’Alemany, que ha patit una solsida però d’on ix encara una aigua molt fresqueta, i continuem per la pista en descens fins els vehicles. Encara ens queda una estona de desplaçament, però quedem satisfets per haver conegut un altre bell racó de l’Aitana.

9 abril 2017

Les Rutes del Centre: Villena-Beneixama, per Las Cruces i St. Cristòfol– 26.3.17

 

Després d’haver canviat l’hora, un llum esplèndida ens acompanya en el primer tram de la marxa. Vam deixar els cotxes a Villena i ens vam dirigir a l’inici de l’empinada senda que puja cap al castell de Salvatierra i Las Cruces. Unes aèries vistes precioses de Villena, amb l’espectacular castell de la Atalaya, i dels fèrtils camps que l’envolten ens sorprenen. Visitem les ruïnes del vell castell i seguim amunt, amb alguna trepada que li posa emoció al trajecte. Prompte apleguem a l’alt de Las Cruces, amb un bon assortiment d’antenes, de totes les classes i mides. Passem de llarg i enfilem cap a la mina de Los Colores, antiga explotació –modesta- de ferro, bàsicament; allí fem l’aturada reparadora i esmorzem.

Busquem la carena de la serra de St. Cristòfol i la seguim tot el temps, la casa del metge, el Portitxol la serra de Sanmaior, la Creueta, fins La Canyada. Tenim a l’esquerra tota la valleta de Beneixama, un corredor natural que mor al barranc d’Ontinyent, molt ben aprofitada, amb cultius variats –alguns d’ells en flor- que fan goig per la geometria dels seus bancals i les alineacions de les plantacions. A la dreta unes fondalades i la serra de la Villa, al fons Biar… Passem La Canyada per darrere i eixim a l’ermita de la Mare de Déu del Carme. Desistim de pujar al castell del Camp de Mirra per l’hora que és; a l’altra serà. Enfilem per la pista que ens du al poble del Tractat, menudet però ben arregladet, i d’allí a Beneixama ja queda poc.

Una cerveseta i uns figatells rematen esplèndidament el matí.

23 març 2017

Les Rutes del Centre: Barranc dels Molins-Barranc de Benasait-Cova Negra – Biar (l’Alcoià) 12.3.17

Ruta molt agradable que vam encetar a l’eixida de Biar cap a Banyeres i Camp de Mirra. De seguida vam baixar al llit del Barranc dels Molins, a l’alçada de l’aqüeducte medieval, una preciosa edificació que ha estat en ús fins fa uns quants anys i que es troba en un magnífic estat de conservació. Vam continuar pel barranc i vam trobar un parell de fonts –la del Moro i la del Gorg-, sempre amb l’espectacular visió del castell allà dalt. Després d’evitar un salt per la vora, vam eixir ja a un espai més ample, amb bancals cultivats, alguna caseta i el que queda dels antics molins, quatre – el de la Bassa Nova, el de Comaro, de l’Almoina i el del tio Mescla- la qual cosa indica fins a quin punt s’aprofitaven les aigües temps enrere.

Enfilem pel Barranc de Benasait costera amunt; en aquest barranc desaigüen gran quantitat de rambles que ens dona una idea de la quantitat d’aigua que poden arreplegar en moments puntuals. Deixem el barranc i ens desviem cap a l’esquerra, aplegant en un moment a l’Aula de la Natura, lloc habilitat per fer acampades i dotat dels serveis més bàsics, en un paratge meravellós, envoltat d’una esplèndida pineda. Fem una paradeta i peguem un mosset.

Seguidament continuem la ruta per les casetes de Gil, fins el Tossal del Runal, on trenquem cap a l’esquerra, primer pujant i després en suau descens. Unes vistes magnífiques ens envolten a dreta i esquerra, la Vall de Biar a un costat i el Reconco i els barrancs a l’altre. La destrossa de pins és molt considerable, la neu ha fet molt bé, però els pins no estan preparats per suportar el seu pes. Prompte apleguem a la Cova Negra, un gran espai protegit, únic, que ha estat aprofitat des dels temps prehistòrics… Encarat al SO, ben assolellat, amb un parell de parets que protegien els ramats i amb algun punt de degoteig de l’aigua… Seguim ja de cara al poble, encara que el deixem a l’esquerra i anem a aparèixer a l’ermita dels Sants de la Pedra, Abdon i Senent, a un pas ja dels cotxes.

Les vistes, des de diferents angles, del poble de Biar i el seu castell, ens reafirma en la profunda convicció de què estem en un dels pobles més bonics de tot el País Valencià.

Powered by Wikiloc
8 març 2017

Les Rutes del Centre: Serrella-Pla de la Casa-Mallada del Llop-Canal de Blaconc – Comtat-Marina Baixa 26.2.17

Sis anys després ja teníem ganes de repetir una excursió que, en el seu moment, ens va impactar molt, per la seua bellesa i dificultat. Així és que de bon matí ens vam dirigir al Port de Confrides, on ens esperaven uns companys. Vam enfilar per la pista i, als pocs minuts, vam deixar els cotxes i vam començar a caminar.

La pujada fins el primer cim, La Serrella o Recingle Alt (1359m) ens va servir per entrar en calor; les vistes, encara que conegudes no deixen de sorprendre’ns. Vora de trenta pobles es veuen des d’ací, encara que a la part baixa hi ha boira i ens en tapa uns quants; té a favor la vista de la Xortà i la Bèrnia sorgint com un clau de la boira… A continuació refem un tros de camí i enfilem entre un pinar de repoblació, deixant a la dreta la Penya de l’Heura, fins la Mallada de les Cigales des d’on baixem cap a la Font Roja, a la que no apleguem. Remuntem fins el Coll de Borrell des d’on ens acostem al Recingle Finestra –o Àfrica, per la similitud amb el contorn d’eixe continent- on reparem forces una estoneta.

Continuem des del Coll, remuntant una forta pendent que ens aboca a la part més elevada de la serra, el Pla de la Casa, encara amb racons nevats després de mes i mig, amb un pou de neu amb neu al fons, amb uns tallats que fan fredat… pugem al cim, de 1387m; fa un dia preciós i tenim mig País a l’abast de la vista, moments màgics!!!

Powered by Wikiloc

Comencem a baixar cap a l’est, deixem la baixada a Fageca i seguim per les Penyes del Collado, passem el Portet de Fageca i per la solana del Regall, anem pujant per les Covatelles fins que saltem a la carena que ens du suaument fins la Mallada del Llop (1360m). Després d’un petit descans, comencem el que serà una llarguíssima baixada. La canal de Blaconc, vorejada per immenses cingleres als dos costats, ens condueix fins el Barranc de les Coves i, una vegada passat aquest, eixim a una pista que, passant per la cua del Pantà de Guadalest (380m) ens acompanya fins Beniardà, on havíem deixat un cotxe i on acabem de caminar.

La Serrella mai ens deixa indiferents, una sensació de plenitud ens acompanya; cansats i ja tenim ganes de tornar a patejar racons preciosos d’ella que encara ens queden per descobrir.

20 febrer 2017

Les Rutes del Centre: Masos de l’Est del terme – Castalla (FdC 30) L’Alcoià -12.2.17-

 

Seguim programant amb l’objectiu de conéixer a fons la nostra estimada Foia de Castalla; aquesta ruta és la que en fa 30, i encara ens queden molts racons per recórrer! Continuarem gaudint de la nostra Terra!

Diumenge, 12, ens vam dirigir cap els Alfaços i, un poc més avant vam deixar els cotxes. La Sénia de l’Infant va ser el primer mas que vam trobar, preciós i amb tot el camp ben treballat; és un plaer veure masos i terra en actiu. Les Travesseres va vindre a continuació, també en bon estat i amb els seus terrenys ben aprofitats. El Safareig (Safarich) i el Safareig Nou, els dos preciosos i envoltats de camps cultivats també. Enfilem ara cap a Les Barraques, caseriu on trobem gent de Castalla amb propietats allí que ens comenten anècdotes d’altres temps, propietaris coneguts… encara es mantenen prou bé bona part de les cases… hortetes i camps en explotació envolten aquest caseriu.

Seguim ara en direcció a la Foia de la Perera, mas que desgraciadament va ser enderrocat ja fa uns anys i que tenia un emplaçament privilegiat, ens acostem a les restes de l’excavació arqueològica que es va fer a la vora mateix i continuem. Ara ens apropem a Sarganella, on s’endevina una època de gran esplendor, amb escola –fins quaranta xiquets recorden que s’ajuntaven en ella dels masos dels voltants-, administració… 1693 indiquen les manisetes de la façana, encara que gent entesa ens ha assegurat que és una zona poblada des de temps remots. L’home que està al càrrec de la finca ens dóna explicacions d’antics propietaris i veïns molt amablement. Ací fem la paradeta i reposem forces.

Seguim la ruta baixant fins el riu d’Ibi que, per efectes de la pluja, du un cabal que ja volguérem que fóra constant; ens acosten al Forcall i Forcallet, que deixem a l’esquerra. Creuem la carretera i remuntem en direcció a La Ballestera, edifici també considerable, encara que el seu estat no és preocupant, ha tingut temps millors. Seguim cap amunt i deixem a l’esquerra Cabanyes de Dalt, molt ben cuidada, amb el seu embassament totalment ple. Creuem l’altra carretera i en uns minuts estem ja als cotxes.

Quins noms més mítics hem retrobat hui, i quanta vivència dels nostres avantpassats ha tingut lloc per aquelles contrades… tan desconegudes per a una bona part dels habitants de Castalla i de la Foia.

1 febrer 2017

Les Rutes del Centre Guadalest-Callosa d’En Sarrià, pel Rastell (Marina Baixa)– 29.1.17

 

Després d’haver ajornat les dues últimes eixides programades, pel mal oratge, per fi ens retrobàvem els caminants amb gran alegria. Havíem quedat en la paret del Pantà de Guadalest amb altres companys d’aquella zona i, en efecte, allí ens estaven esperant. L’embassament estava totalment ple –feia cinc anys que no aconseguia aquest nivell-, soltant aigua pel sobreeixidor; les serres que envolten aquesta vall encara conservaven un bon gruix de neu, Aitana, Serrella i Xortà alimenten amb el seu desgel aquest pantà i el riu. L’espectacle impressionava.

Vam començar la caminada a l’altre costat de la paret i, de seguida per amunt. Primer per un camí i després per una senda paral·lela a l’impactant Barranc Fort, que baixa de la Xortà, el qual, extraordinàriament, portava gran quantitat d’aigua, formant espectaculars salts. A cada parada, aprofitàvem per contemplar l’espectacle que quedava a la nostra esquena. Després d’una empinada pujada vam aplegar al Rastell, valleta a mitjan vessant que resta amagada per a la visió des de la Vall. Vam aprofitar per reparar forces gaudint de les precioses vistes d’una vall única i meravellosa.

Ens enfilem ara en direcció a Callosa d’En Sarrià, la nostra meta, per una senda molt còmoda que discorre per mig del pinar de la Suca, en direcció a la serra d’Almeida. Deixem esta a la nostra dreta i fem baixada pel barranc d’Onàer, que ens aboca als afores de Callosa. Cultius de llimoners, tarongers, alvocaters i, sobretot nisprers o nesprers… que són motor de l’economia d’aquest poble, ocupen tot l’espai aprofitable.

Aplegats ací, el company Joan Yves ens va fer de guia en un interessant recorregut pel casc antic: el raval, el Calvari, el Poador de la Font Major –preciós llavador i abeurador-, el carrer la Font, St. Vicent, Major, el Portal, la Plaça, el castell, el Parc del Llaurador, el Convent… Un casc antic de tamany considerable, ben cuidat i ple d’anècdotes i d’història. Moltes gràcies al guia i als companys Vicent i Joan per la seua complicitat en l’estima per la nostra Terra. Ens tornarem a veure!

I, per acabar de manera immillorable, un arròs amb crosta i una interessant conversa!!!

Centre Cultural Castellutgener 17