l'Històric del Centre

sobre Senderisme

Senderisme

Ja fa molts anys que la gent del Centre Cultural Castellut eixim a caminar. Primerament ho feiem per ací, pels voltants de Castalla: “… a les 8 a La Torre…”, però prompte va sorgir la necessitat de conéixer altres serres i paratges que teníem relativament propers i que despertaven la nostra curiositat. Aquest desig de descobrir racons de la nostra terra –molts d’ells espectaculars- féu que començàrem a programar les nostres eixides. El 88 vam encetar la programació –quasi sempre quinzenal- i, des d’aleshores ençà, pràcticament sense interrupció, hem seguit amb constància, gaudint de l’esport i de la natura, moltes vegades combinant aquests factors amb el patrimoni –pobles, castells, esglésies, ruïnes, …- i, com no podia ser d’altra manera, amb la gastronomia.

El sistema és anar combinant les excursions de mig dia amb les de tot el dia i, quan és possible, alguna eixida de pont. Com és natural, al cap de tants anys, el llistat de llocs visitats és llarguíssim, com podeu comprovar en l’historial que s’adjunta. Anem coneixent-estimant el nostre País.

Tot plegat dóna lloc a una combinació molt gratificant per als qui formem part d’aquest Grup de Muntanyisme. Grup que és obert i canviant –els últims anys el calendari és conjunt amb Natura i Gent-; molta gent hi participa a temporades, encara que les circumstàncies personals manen i, de vegades, impossibiliten la continuïtat. Un record afectuós a tots els qui ens han acompanyat alguna vegada i un ànim molt gran a tots els qui us agrada el senderisme perquè ens acompanyeu sempre que vulgueu.

Finalment recordar els dos lemes que ens acompanyes cada programació:

“No es pot estimar el que no es coneix”, i

“Un dia de muntanya, una setmana de salut”

Salutacions cordials!

 

Actualitat

8 febrer 2018

Cicle de Muntanyisme a la Casa de Cultura de Castalla a partir del 23 de febrer

En col·laboració amb el Centre Castellut de Muntanyisme hem organitzat un Cicle de Documentals de Muntanya. Una conferència i tres documentals molt interessants que faran les delícies dels amants de la muntanya!

Deixa’m viure, de Kilian Jornet, Messner la trajectòria de Reinold Messnerun dels alpinistes més destacats del món, i Pura Vida, d’Iñaki Ochoa . A més a més, una conferència de la mà de Joao Garcia presentant l’audiovisual”14 cumbres de +8000, 14 años de una vida“. Joao és el més destacat muntanyer de Portugal, ha fet els 14 pics de +8000, tot un expert, que ens narrarà les seues vivències i sentiments.

No us ho deveu perdre!

Centre Cultural Castellut – febrer-març 2018

8 febrer 2018

Les Rutes del Centre: Sta. Maria – Biscoi – Ibi (L’Alcoià) – FdC 33 – 14.1.18

Després de les necessàries salutacions i bons desitjos per al nou any, ens vam dirigir al lloc de partida, l’encreuament de la Venteta dels Cuernos. D’allí ens vam enfilar cap a la Font de la Taula Redona, davall del mas de Sta. Maria; vam prosseguir la ruta cap avall, cap a Ibi, però prompte vam trencar a mà dreta, pel camí que ve de la carretera; la vam creuar i ens vam encaminar a la Font de la Fabriqueta, al capdamunt de la canal de Biscoi. D’allí a la casa de Biscoi Vell hi ha un passeig, malauradament la casa és una ruïna –llàstima de patrimoni llançat a perdre-.


Seguim un camí i ens acostem al tall del gaseoducte, per on pugem fins tindre una magnífica vista de la Foia als nostres peus i el mar al fons; estem damunt d’Ibi. Després de pegar un mosset continuem per un camí damunt de la lloma, en un descens molt suau, fins que apleguem a Biscoi Nou o de Sta. Maria, aquest sí, molt ben cuidat, una preciositat de mas. Entre el Nou i el vell, està Biscoi de St. Antoni, també molt arreglat, però cercat i sense poder-lo veure de prop. Eixim, de moment, a la carretera i, després d’un petit trajecte agafem el camí que entra al primer Biscoi del matí i, d’allí, pel gaseoducte fins els cotxes…
Senzilla excursió que, a més de reprendre la marxa, ens ha mostrat un altre rodal de la nostra Foia… i ja en duem 33 dins d’ella!!!

17 gener 2018

Calendari d’Excursions 1r trimestre de 2018

La serra del Buscarró o el Racó del Condoig són algunes de les rutes per començar un 2018 carregat de muntanya.

 

DATALLOCDURADADIFICULTAT
14 generAlt de Sta. Maria-Biscoi - Ibi (L’Alcoià) ½ diaBaixa
28 generSerra de Buscarró – Quatretonda (Vall d’Albaida) Tot el diaMitjana
11 febrerReconco-Fontalbres-Barranc de Benasaït, des de Biar1/2 diaMitjana
25 febrerBarranc del Condoig – Despoblats moriscos – Margarida (El Comtat) Tot el diaMitjana
11 marçPolop Alt- La Menora – Alcoi (l’Alcoià)1/2 diaMitjana
25 marçSerra de Segària – (Marina Alta)Tot el dia: Eixida: 7’15 (esteu pendents del canvi d’hora)Mitjana-Alta

Totes les eixides no indicades seran a les 8 h, des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya… una setmana de salut!

… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!

29 desembre 2017

Les Rutes del Centre: Benicadell per la Canal, 17.12.17

Arribem de bon matí a Gaianes, punt inicial de l’excursió, on deixem els cotxes. Estem a uns 400 m d’altitud i hem de pujar al cim del Benicadell, a 1104 m, a través de la Canal, la llarga i empinada tartera que ens ha fet qualificar d’alta la dificultat d’aquesta excursió, la darrera de la tardor d’aquest any 2017.

Només baixar dels cotxes, l’anècdota la protagonitza Leonardo, que en veure’ns aparcar davant de sa casa, ix amigable a conversar amb els nouvinguts. Entranyable, d’una edat avançada, l’home ens comenta que de jove ha pujat al cim “per tots els costats”, alhora que, inesperadament ens mostra la seua preocupació per les notícies que està sentint de Veneçuela, víctima potser de la propaganda més manipuladora i televisiva.

Comencem, doncs, la caminada, a la recerca del carrer de l’Hort, seguint el qual desembocarem posteriorment al camí del Barranc del Port, en direcció a Beniarrés. Cal recordar que ens trobem en la frontera entre el Comtat i la Vall d’Albaida, comarques comunicades en aquest punt pel port de Salem.

El camí està asfaltat, discorre sobre la cota dels 400 m, i ofereix un agradable passeig entre els dos pobles. El dia és magnífic, fred i assolellat, convida a caminar i gaudir d’unes precioses vistes de la conca del riu Serpis. Passem una fonteta, amb la corresponent àrea recreativa, un raconet de berena i calma. Quan portem uns 3 km de recorregut, entrant ja al Barranc del Port, trenquem amunt, un primer esglaó que ens deixarà a poc més de 600 m d’altura. Estem a la partida de la Ribera.

La Canal impressiona des d’ací. Són 500 m que cal ascendir, ajudant-nos de les mans en algun moment, donat el pendent i l’obstacle afegit de les pedres soltes que entapissen el fons. Les parades per recuperar l’alé comencen a sovintejar. El silenci, també. Aprofitem els moments de descans per observar i preguntar-nos pel nom de les plantes de la tartera, tot destacant la ruda, que ens empudega amb tanta facilitat en xafar-la. Algun exemplar d’herba pudenta afegeix també un accent aromàtic a la pujada.

Hora d’esmorzar. Ens aturem en un petit replà, a uns 1000 m d’altitud, i saciem un apetit ben guanyat amb l’esforç. Després del descans, només uns 100 m ens separen del cim. En un moment hi som, allà. Coincidim amb alguns altres grups, el Benicadell és muntanya coneguda i freqüentada, encara que tots havien pujat des de Beniatjar, pel vessant nord de la serra.

Powered by Wikiloc

Les panoràmiques són impressionants. No debades aquest cim gaudeix d’una fama antiga i estesa entre el món excursionista valencià. Un clàssic com Rafael Cebrià ho destaca en la seua obra “Montañas Valencianas”. Allà baix, l’albufera de Gaianes manté un volum apreciable d’aigua, malgrat la sequera d’aquesta tardor. Un oasi ornitològic, aquesta llacuna endorreica, tan original i propera al riu.

Després de fotografiar-nos convenientment, sota un cel blavíssim, iniciem el descens. Ara baixarem pel pou de neu i el camí directe a Gaianes. La visita a la cava resulta imprescindible, una representació majestuosa del món de la neu valencià que tant ens sorprén ara, quan les nevades escassegen. Aquella “petita edat del gel”, com és coneguda, entre el segle XVI i el XIX, va proporcionar monuments etnològicament importantíssims. Gaudim tranquil.lament les restes tan ben conservades d’aquest pou de neu de Beniatjar.

La resta és baixada ràpida, des del coll on un pal indicador assenyala el camí. Migdia a Gaianes. Una cerveseta, i el propòsit de tornar a dinar el famós “conill espatarrat” que fan ací. No tardarem.

18 desembre 2017

Les Rutes del Centre: Senda dels Riberers – Benissa (Marina Alta) 3.12.17

 

Deixem els cotxes al cementeri de Benissa, d’on ix la ruta que anem a fer. Primerament comencem a caminar pel camí vell de València, paral·lel a l’autopista, que va baixant suaument vora un barranc, la Gola de Senija, entremig de bancals d’oliveres i garrofers. Els dos vessants de la serra, com és comú per aquesta comarca, estan repuntats de marges de pedra seca d’origen centenari… Quanta faena i quina poca recompensa per a tant esforç! Despistats, xarrant, ens en passem del punt on havíem de deixar el camí i hem de tornar enrere quan ens n’adonem; agafem una senda en pujada, forta, que ens aboca a un altre camí; l’agafem cap a l’esquerra i prompte apleguem a la indicació de Font de la Mata. Ens hi acostem i quedem bocabadats; si la passada setmana vam trobar una mata de llentiscle espectacular, aquesta és increïble: considerada arbre monumental, se li calculen cap a 800 anys i és, segurament, el llentiscle – la Mata- més gran del País Valencià, amb dos peus, un horitzontal i altre vertical, aquest amb 2’75m de perímetre de soca, 5’5m d’alçada i 9m de copa… Patrimoni vegetal valuosíssim, ha estat testimoni de la història del nostre poble, des de temps dels musulmans. Una font, un aljub i uns preciosos abeuradors completen el paratge, situat en l’assegador entre Gata i Benissa. Fem un mos en un mas veí, ben assolellat, però en ruïna al costat d’un bonic aljub i amb el Montgó i el Mediterrani enfront de nosaltres.

Continuem la marxa i ens endinsem per una ombria preciosa, amb una rica vegetació, el Barranc de Canela, una còmoda senda ens porta fins el Mas de Canela, també en estat ruïnós que, pel seu tamany, deuria ser bastant important. Retornem uns metres i mamprenem una pujada exigent que ens durà al cim dels Serrellars. Espectacular observatori de la Marina Alta: Oltà, Bèrnia, Segària, Cullera, allà lluny el Penyagolosa i la costa castellonenca, Montgó, La Nau, el Puig de la Llorença, el Penyal d’Ifac… tot banyat pel Mediterrani i, al fons, Eivissa, clara com mai (vam pensar que a l’esquerra estava Mallorca, però una visió posterior de les fotos ens du a la teoria que és tot Eivissa, però que modifica totalment la idea que teníem de la imatge de l’estimada illa veïna). Comencem una baixada per una zona càrstica que ens porta, ja en direcció a Benissa, a un camí més transitat que, en descens i entre bancals cultivats i xalets ens aboca a la plana. Algun riu-rau ens du al cap la importància que el raïm i la pansa han tingut per aquestes terres… però igual això és motiu d’una altra ruta, no?

Preciós matí, cel net després d’uns dies ventosos, oratge fantàstic i paisatge meravellós! Uau!

Powered by Wikiloc
12 desembre 2017

Les Rutes del Centre: Font de l’Estallador-Coll de Penyarubia-Cova Roja – Biar 26.11.17

Deixat el vehicle un poc més avant de Sta. Aurèlia, per la Canal de Saix, comencem a caminar per una pista que, donant un bon rodeig, ens acosta al Barranc de l’Estallador i la font del mateix nom, que està eixuta, com tot el camp. D’allí agafem una senda que va planejant en direcció cap a ponent; apleguem a un rodal cultivat , el Clot d’Isaac, on hi ha un modest maset, el Mas del Port, prop del qual descobrim una mata de llentiscle espectacular, monumental; seguim i enfilem cap amunt, fins aplegar al coll de Penyarubia que , de creuar-lo ens abocaria a la urbanització del mateix nom, ja en terme de Villena, població que tenim enfront. Fem una paradeta i peguem un mos.

A continuació encetem una pronunciada pujada, crestejant en direcció est, cap a la Serra del Frare. Ens creuem amb diversos grups de senderistes i corredors… Aplegats al coll de l’Estallador, travessem la pista i seguim per la carena, amunt. Guaitem de tant en tant per la Penya Tallada, sobre la Vall de Biar, tan bonica, Villena a l’oest, Biar a l’est, i tot el camp cultivat. Aplegats quasi al cim, agafem una senda a mà dreta que ens durà fins la Font de Joan, també seca; seguim per un bonic barranc fins la Cova Roja, una esplèndida balma als peus d’un tallat vermellós que motiva el nom de l’abric, que no aplega a cova. D’allí, baixem fins una pista i, ajudats pel mòbil, seguim una senda que ens evita una gran volta pel camí i, a més a més, ens regala uns raconets d’allò més agradables. Trajecte més curt i més bonic. Quan eixim a la pista altra vegada, ens queden uns centenars de metres per aplegar al punt de partida.

Sense l’espectacularitat d’altres vegades, hem recorregut un rodalet molt assolellat, bonic i molt pròxim a nosaltres. Es mereix una caminada!

Powered by Wikiloc
22 novembre 2017

Les Rutes del Centre: Alcoleja-Riu Frainos-Salt de Benilloba – El Comtat – 12.11.17

   

En un matí tardoral, fresquet, ens dirigim a Alcoleja, lloc d’inici de la nostra ruta d’avui. El poble és molt boniquet, tot i que pateix un fort despoblament, com la majoria de pobles de la zona; estaria bé que administracions i veïns acordaren algunes mesures per intentar aturar aquest procés, la comarca és preciosa; necessita que es valore i es recolze qualsevol iniciativa que fixe població. Està en joc el futur d’aquesta part del nostre País…

Comencem als afores del poble, baixem cap al riu, pel Molí de Cabrera, salts d’aigua, basses i hortes, encara que abandonades en la seua majoria no minven la bellesa del paisatge de tardor, amb arbres plens de color en qualsevol racó. Una senyora molt amable ens parla de la crua realitat dels habitants d’aquests pobles. Passem pel Xalet, al costat del poliesportiu, fem un trosset de carretera i agafem un camí que ens condueix entre per algunes hortetes ben cuidades, per a l’ús familiar. Passem per les ruïnes del Molí de Baix, encara amb aigua per la séquia; els altres molins encara estan pitjor. La llum és preciosa, el color dels arbres a estes hores impactant, molts fleixos, xops, aurons, caquiers, codonyers… Tot plegat una preciositat. En poc de temps apleguem a l’Ull de la Font d’Aitana, naixement del riu Frainos, al peu d’un racó aparentment inaccessible, davall del Morro del Carrascar, espectacular. Fem un mosset.

Tornem enrere, eixim a la carretera i entrem pel barranc del Tronxo, fins un aqüeducte antic, encara en funcionament. Aigua no els en falta, per on vas hi ha séquies, basses, alcavons… I això que estem en plena sequera!

Quan apleguem al poble, agafem els cotxes i ens dirigim, per completar el matí, cap al paratge del Molí de les Penyes o del Salt, a Benilloba. Deixem els vehicles a l’aparcament i amb una passejadeta, ens plantem damunt el Molí. Baixem i ens trobem dins d’un bosc de ribera a la tardor, quin goig! Xafardegem per l’edifici, les séquies, el riu… Al costat del Molí, el Salt, un tall d’uns 20m a les penyes per on l’aigua salta espectacularment… molt més quan és època de pluges. El matí ha acabat sent esplèndid, i encara que hui l’esforç no ha sigut massa fort, la bellesa dels paratges ens ha deixat ben satisfets…

Powered by Wikiloc
14 novembre 2017

Les Rutes del Centre: Vall d’Ebo-Barranc de l’Infern-Avenc Ample – ( Marina Alta) – 29.10.17

Avançada l’eixida pel canvi d’hora, ens vam dirigir al punt de partida, La Vall d’Ebo, municipi enclavat en un lloc privilegiat de la Marina Alta. Des d’allí, en un matí esplèndid, vam començar la ruta per la vora del riu Girona, ací anomenat d’Ebo, en direcció al Barranc de l’Infern. Deixem enrere la font d’en Gili i entrem al barranc; primer suaument, amb un llit ben ample, però que va estretint-se progressivament, amb la pedres ben polides i amb petits salts que anem salvant sense massa dificultat. A poc a poc, les parets laterals van guanyant en alçada i el llit té alguns trossos més entretinguts. La bellesa del paratge ens ompli els ulls i tenim la sensació d’estar en un lloc singular, no hi ha altre barranc que es puga comparar a aquest en les nostres comarques… Baixar saltant de penya en penya és divertit per a molts i entretingut per a altres més previnguts, no passa res, no hi ha pressa i cal gaudir d’aquests moments. Anem aproximant-nos a l’Estret, que com el seu nom indica és una angostura espectacular, amb unes parets altíssimes que ens deixen bocabadats. Uns cudols enormes donen fe de la bravura d’aquest paratge, que farà fredat quan hi haja una tronada… Fem una aturada per repostar i xarrar tranquil·lament.

Seguim baixant un poc més, s’escolten veus… Hui hi ha una caminada amb dinar popular a la Vall de Laguar, per la famosa senda morisca, o dels Escalons i ens trobem un muntó de senderistes que estan fent-la. Baixem fins el punt que ja és inaccessible sense cordes i equip especial –la Cova Santa, altre racó únic, on vam anar recentment queda ben a prop- i retornem; enfilem cap amunt en direcció contrària a la que du l’altra gent; passem per la font de Reinós i apleguem a les Jueves d’Enmig, on fem un breu descans. Seguim, ja sols, per la Mançanera, fins eixir a l’Alt de la Carretera, via que uneix la Vall d’Ebo amb Pego. Moments abans hem pogut gaudir d’una vista esplèndida sobre la Marjal de Pego-Oliva, la costa i el mediterrani. Fem un tros breu de carretera, passem per un mas amb uns burrets que es lloguen per fer passejos i ens desviem a la dreta, pel camí que va al refugi de la Figuereta. En uns minuts tenim una agradable sorpresa, l’Avenc Ample, un forat d’uns 25m d’ample i altre tant de fondo, impressionant… i perillós, afortunadament està cercat.

Agafem ara una antiga senda que ens du cap a la Vall d’Ebo per un paratge deliciós i aromàtic, ple de sajolida i pebrella que ens acompanya fins uns corrals ja a la vora del riu Girona i del mateix poble d’Ebo. Un dinar suculent, d’acord amb els paratges recorreguts, és el remat immillorable a un diumenge memorable.

Salut i Muntanya!!!

5 novembre 2017

Les Rutes del Centre: Les Penyes de Rosset – Xixona (l’Alacantí) – 1.10.17

Aquesta era una destinació llargament desitjada, programada ja en l’anterior calendari, ajornada, i que no ha deixat indiferent ningú.

Powered by Wikiloc

Vam deixar els cotxes vora la rambla i vam començar a remuntar-la per un camí molt deteriorat per les pluges. Més avant, degut a l’existència d’algunes cases, s’arregla. Apleguem així a la Font de Rosset, que encara raja una miqueta d’aigua. A partir d’allí, ens endinsem pel llit del barranc de Corquet, molt accidentat també per l’acció de l’aigua. Prompte tenim damunt, a la nostra esquerra, les Penyes. Avancem fins els Quatre Barrancs, lloc on es junten els barrancs dels Ports, la Calderona, el de Castalla i el de la Cova dels Corrals… espanta pensar la quantitat d’aigua que es pot acumular, en temps de forta pluja, en aquesta trobada de barrancs… Enfilem per l’últim dels barrancs esmentats i després de superar un parell de passos de trepada, deixem el barranc per remuntar cap a la base de les penyes. És empinat, però no massa llarg. Apleguem a uns tallats vermellosos amb uns mínims abrics en la base. Seguim avançant i, a poc a poc, anem penetrant en un roquissar impressionant. No sabem a quin fenòmen és degut, però la serra que baixa des de la Penya Roja, quan aplega ací es trenca espectacularment deixant unes ferides colossals en forma de badalls gegantins, roques enormes, runars immensos, una vegetació inesperada per aquestes latituds i, sorpresa per a tots, un clivell que ens deixa a tots bocabadats, les seues dimensions són enormes, entrem i la sensació d’estar en un lloc quasi sagrat, amb unes parets altíssimes que quasi es tanquen al capdamunt, amb un runar intern que ens mostra el procés que va modificant aquest lloc. Peguem un mosset gaudint de la màgia d’aquest racó…

Prosseguim amb certes dificultats per aquest caos de pedres que recorda per uns moments paratges més propis del Pirineu, per la seua bellesa. Queda pendent algun racó per a altra ocasió i, progressivament, va suavitzant-se la baixada fins que apleguem a uns bancalets erms on arriba un caminet que seguim. Agafem una drecera per baixar al fons del barranc, a l’alçada de la font d’aquest matí. El seguim en descens un tros i eixim cap a l’esquerra, pugem per un caminet fins la Font de Nutxes, amb una gran bassa; aquesta sí que trau una bona quantitat d’aigua. Seguim baixant fins els cotxes, que agafem per qüestió de temps, i ens dirigim a la finca Nutxes de la Carrasca, mas que té un exemplar de carrasca mil·lenària únic, La Tramuntana li diuen, amb una soca allargada de la que ixen cinc troncs (més altre sec) i que el perímetre de la soca té 28m, 8’92m de diàmetre de base, 25m d’alçada (dades oficials) Impressionant i preciosa!

Vaja matí més ple!

25 octubre 2017

Calendari d’excursions – 4t Trimestre 2017

Seguim caminant!

Amb les nostres excuses pel retard, us presentem el Calendari d’Excursions del present trimestre. Ja n’hem fet dues, però encara queden bonics racons del nostre País per recórrer. Anem fent, a poc a poc. Si us abelleix, ens podeu acompanyar.

Centre Cultural Castellutoctubre 2017

DATALLOCDURADADIFICULTAT
24 setembreSta. Anna-Arcà-Barranc de l'Arcà - Onil (Alcoià) (FdC 32)½ diaBaixa
1 d'octubreFont i Penyes de Rosset-Font de Nutxes - Xixona ½ diaMitjana
29 d'octubreBarranc de l'Infern, des de La Vall d'Ebo (Marina A)Tot el dia.
EIXIDA A LES 7:00H
RECORDEU CANVI D'HORA
Mitjana
12 de novembreRiu Frainós – Alcoleja (El Comtat)1/2 diaBaixa
26 de novembreFont de l'Estallador-Cova Roja – Biar (Alcoià) 1/2 diaMitjana
3 de desembre Ruta dels riberers – Benissa (Marina Alta) Tot el diaMitjana
17 desembreBenicadell, per la Canal – Beniarrés (Comtat)1/2 diaAlta

Totes les eixides no indicades seran a les 8 h, des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya… una setmana de salut!

… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!