l'Històric del Centre

sobre Senderisme

Senderisme

Ja fa molts anys que la gent del Centre Cultural Castellut eixim a caminar. Primerament ho feiem per ací, pels voltants de Castalla: “… a les 8 a La Torre…”, però prompte va sorgir la necessitat de conéixer altres serres i paratges que teníem relativament propers i que despertaven la nostra curiositat. Aquest desig de descobrir racons de la nostra terra –molts d’ells espectaculars- féu que començàrem a programar les nostres eixides. El 88 vam encetar la programació –quasi sempre quinzenal- i, des d’aleshores ençà, pràcticament sense interrupció, hem seguit amb constància, gaudint de l’esport i de la natura, moltes vegades combinant aquests factors amb el patrimoni –pobles, castells, esglésies, ruïnes, …- i, com no podia ser d’altra manera, amb la gastronomia.

El sistema és anar combinant les excursions de mig dia amb les de tot el dia i, quan és possible, alguna eixida de pont. Com és natural, al cap de tants anys, el llistat de llocs visitats és llarguíssim, com podeu comprovar en l’historial que s’adjunta. Anem coneixent-estimant el nostre País.

Tot plegat dóna lloc a una combinació molt gratificant per als qui formem part d’aquest Grup de Muntanyisme. Grup que és obert i canviant –els últims anys el calendari és conjunt amb Natura i Gent-; molta gent hi participa a temporades, encara que les circumstàncies personals manen i, de vegades, impossibiliten la continuïtat. Un record afectuós a tots els qui ens han acompanyat alguna vegada i un ànim molt gran a tots els qui us agrada el senderisme perquè ens acompanyeu sempre que vulgueu.

Finalment recordar els dos lemes que ens acompanyes cada programació:

“No es pot estimar el que no es coneix”, i

“Un dia de muntanya, una setmana de salut”

Salutacions cordials!

 

Actualitat

16 abril 2018

CALENDARI D’EXCURSIONS – 2n trimestre 2018

Ací teniu les nostres propostes senderistes per al present trimestre. Esperem que siguen del vostre gust i ens acompanyeu sempre que pugueu. El nostre territori és preciós i coneixent-lo anem estimant-lo cada vegada més…

Salutacions cordials!

 

DATALLOCDURADADIFICULTAT
15 abril El Ventós, des d’Agost (Alacantí) ½ diaMitjana
22 abrilSerra d’Almudaina – (Comtat)Tot el diaMitjana
6 maig Torres de l’Horta – Alacant (Alacantí)1/2 diaFàcil
20 maig El Mascarat – Morro de Toix (La Marina )Tot el diaMitjana-Alta
3 juny Ruta de l’aigua – Sella (Marina Baixa) 1/2 diaMitjana-Baixa
24 juny Barranc de Meclí – Torroselles – Castalla-Tibi (Alcoià) (FdC 34) 1/2 diaMitjana
22 agost 107 Aniversari d’Enric Valor
A trenc d’alba a l’Alt de Guisop

5’30 a La Creu o 5’45 al Coll del PortellLectures, música, brindis i posterior esmorzar.

Totes les eixides no indicades seran a les 8 h, des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya… una setmana de salut!

… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!

 

Centre Cultural Castellutabril 2018

10 abril 2018

Cicle de Muntanyisme 2018 – Històries de vida i amistat amb vivències extremes

Ja ha acabat el Cicle de Muntanyisme que el Centre Cultural Castellut ha organitzat conjuntament amb el Centre Castellut de Muntanyisme. Vam començar el 23 de febrer amb el documental “Deixa’m viure” de Kilian Jornet; introduït magníficament per Joande Mira, vam poder aproximar-nos a la realitat d’una persona fora d’allò normal; l’esperit de superació i la búsqueda dels propis límits marquen la trajectòria d’un jove català que no deixa de sorprendre’ns mai. La seua determinació i la seua capacitat, els cims que va assolint i les relacions d’amistat que totes aquestes activitats comporten… Les ascensions al Montblanc, l’Elbrus i el Cerví ens van posar dels nervis…

Per al següent documental “Messner”, Joande Sempere ens va presentar José Ferrero, professor a l’IES La Creueta d’Onil i fervent seguidor de la vida i les fites aconseguides per Reinhold Messner, de qui ens va fer una bona aproximació. El documental va fer un recorregut per la vida d’un dels millors alpinistes –si no el millor- de tots els temps, descobrint-nos com aplega a ser l’extraordinari muntanyer que va ser i quina va ser la seua trajectòria professional. La ja mítica –i tràgica- ascensió al Nanga Parbat, ser el primer en pujar l’Everest sense oxigen i també en fer els catorze huit mils ens dóna idea de la magnitud de la seua figura. Certament, les imatges no van deixar indiferent ningú dels assistents.

El tercer documental “Pura vida”, d’Iñaki Ochoa, ens el va presentar Cristina Esteve Mollà, del Centre Castellut de Muntanyisme. La malaltia d’Iñaki en plena ascensió a l’Annapurna –una de les muntanyes més perilloses-, desencadena una operació de rescat increïble. Una vegada salta l’alarma, i durant quatre dies, es posen en marxa persones i mitjans per intentar salvar un company que està en una situació límit. Arriscar la pròpia vida per ajudar un company és part de la filosofia i de la manera de viure la seua passió per la muntanya. Un document vital impressionant.

I, per rematar el Cicle, ens va acompanyar Joao Garcia, el millor alpinista portuguès de tots els temps. Raül Verdú Carbonell, president del Centre Castellut de Muntanyisme, amic personal de Joao, va ser qui va fer possible la seua presència i l’encarregat de presentar-lo. Basant-se en un audiovisual, del que només vam veure 20 minuts, Joao ens va parlar de la seua experiència vital, que ell anomena “14 cumbres de + de 8.000. 17 años de una vida”, que diu molt del contingut de la xarrada. Ser la 10a persona en completar els 14 cims que tenen més de 8.000m el converteix en un ser excepcional i tenir-lo davant, parlant-nos amb total naturalitat i responent a totes les nombroses preguntes que li vam fer va ser un moment extraordinari. Amb la seua senzillesa i proximitat va aconseguir que tots els presents ens convertírem en admiradors seus. Experiències seues com la de l’Everest, on va predre un company i va patir diverses congelacions ens van colpir profundament. Les expedicions que organitza actualment i els plans de futur van posar fi a una jornada molt emotiva. Un privilegi haver gaudit de la presència de Joao Garcia.

Ben segur que repetirem l’activitat; tots vam quedar molt satisfets!

Centre Cultural Castellut – abril 2018

5 abril 2018

Les Rutes del Centre: La Vall d’Alcalà – Margarida – Condoig ( El Comtat) 25.2.18

 

Després de deixar els cotxes a l’aparcament habilitat a l’entrada del poble d’Alcalà, front a la piscina, comencem la caminada passant per davant del càmping per la pista asfaltada que porta al corral d’Andon. Creuem els barranquets que donen origen al riu Girona, que es dirigeix cap a l’est, recorrent tota la Marina Alta.

Les panoràmiques al sud, amb Serrella al fons, són magnífiques, un escenari salvatge en una valleta alta i allunyada de tot. L’oratge acompanya i la florida dels ametlers ofereix un plus de bellesa als bancals de secà, entapissats de citrons també florits.

Passem el barranc del Molinet i arribem al primer dels despoblats moriscs que anirem trobant al llarg de la ruta, La Roca. Impressiona veure’l, encara altiu i evocador. L’Ajuntament d’Alcalà ha indicat a través dels corresponents cartells diverses rutes pel terme, una de les quals fa referència als diversos despoblats com aquest que s’hi poden trobar.

Abandonem la pista asfaltada en arribar al barranquet del Pelegrí, pocs metres avall del despoblat, i ens endinsem per un corriol que ens menarà al Pla del mateix nom, botant sobre el petit curs d’aigua que circula pel barranc. Entrem, així, al terme de Margarida, que pertany ja a la comarca veïna d’El Comtat. Les aigües corren ara cap al riu Serpis, hem canviat de conca hidrogràfica, i l’espectacular Benicadell ens ho recorda, al fons.

Precisament el barranc on hem arribat ara es diu Barranc del Terme. De nou una pista asfaltada ens facilita el camí fins a Margarida, travessant la carretera CV-712, per la qual hem vingut fa un parell d’hores. Creuem l’encisador poblet, aturant-nos uns moments davant l’església, on poquíssims parroquians ixen de missa. Canviem amb ells quatre mots i seguim camí cap al corral dels Pins i el barranc del Condoig.

Donades les dificultats per penetrar al Condoig des d’aquesta part, degut al creixement de la vegetació, optem per continuar pel camí de Beniaia, a través del qual arribem al següent despoblat morisc: Cariola. Serà des d’allà on iniciarem la ruteta que ens durà a l’interior del Condoig, situant-nos en el seu punt més íntim, on un petit brollador i una bassa, encerclats d’una atapeïda vegetació ombrienca, marquen la fi del recorregut. La tornada a Cariola la fem pel mateix camí.

Passem, a continuació, per l’entranyable font i llavador de Beniaia, amb un bon doll d’aigua, creuem el pobliu i per davant del cementeri eixim a la carretera que baixa a buscar de nou la CV-712. Nosaltres, però, l’abandonem immediatament per agafar la pista asfaltada que ens durà al despoblat de Benialí i uns quilòmetres més endavant a Alcalà, on ens esperen els cotxes. És hora de dinar, la caminada ha acabat després de poc més de cinc hores de marxa.

8 febrer 2018

Cicle de Muntanyisme a la Casa de Cultura de Castalla a partir del 23 de febrer

En col·laboració amb el Centre Castellut de Muntanyisme hem organitzat un Cicle de Documentals de Muntanya. Una conferència i tres documentals molt interessants que faran les delícies dels amants de la muntanya!

Deixa’m viure, de Kilian Jornet, Messner la trajectòria de Reinhold Messner un dels alpinistes més destacats del món, i Pura Vida, d’Iñaki Ochoa . A més a més, una conferència de la mà de Joao Garcia presentant l’audiovisual”14 cumbres de +8000, 14 años de una vida“. Joao és el més destacat muntanyer de Portugal, ha fet els 14 pics de +8000, tot un expert, que ens narrarà les seues vivències i sentiments.

No us ho deveu perdre!

Centre Cultural Castellut – febrer-març 2018

8 febrer 2018

Les Rutes del Centre: Sta. Maria – Biscoi – Ibi (L’Alcoià) – FdC 33 – 14.1.18

Després de les necessàries salutacions i bons desitjos per al nou any, ens vam dirigir al lloc de partida, l’encreuament de la Venteta dels Cuernos. D’allí ens vam enfilar cap a la Font de la Taula Redona, davall del mas de Sta. Maria; vam prosseguir la ruta cap avall, cap a Ibi, però prompte vam trencar a mà dreta, pel camí que ve de la carretera; la vam creuar i ens vam encaminar a la Font de la Fabriqueta, al capdamunt de la canal de Biscoi. D’allí a la casa de Biscoi Vell hi ha un passeig, malauradament la casa és una ruïna –llàstima de patrimoni llançat a perdre-.


Seguim un camí i ens acostem al tall del gaseoducte, per on pugem fins tindre una magnífica vista de la Foia als nostres peus i el mar al fons; estem damunt d’Ibi. Després de pegar un mosset continuem per un camí damunt de la lloma, en un descens molt suau, fins que apleguem a Biscoi Nou o de Sta. Maria, aquest sí, molt ben cuidat, una preciositat de mas. Entre el Nou i el vell, està Biscoi de St. Antoni, també molt arreglat, però cercat i sense poder-lo veure de prop. Eixim, de moment, a la carretera i, després d’un petit trajecte agafem el camí que entra al primer Biscoi del matí i, d’allí, pel gaseoducte fins els cotxes…
Senzilla excursió que, a més de reprendre la marxa, ens ha mostrat un altre rodal de la nostra Foia… i ja en duem 33 dins d’ella!!!

17 gener 2018

Calendari d’Excursions 1r trimestre de 2018

La serra del Buscarró o el Racó del Condoig són algunes de les rutes per començar un 2018 carregat de muntanya.

 

DATALLOCDURADADIFICULTAT
14 generAlt de Sta. Maria-Biscoi - Ibi (L’Alcoià) ½ diaBaixa
28 generSerra de Buscarró – Quatretonda (Vall d’Albaida) Tot el diaMitjana
11 febrerReconco-Fontalbres-Barranc de Benasaït, des de Biar1/2 diaMitjana
25 febrerBarranc del Condoig – Despoblats moriscos – Margarida (El Comtat) Tot el diaMitjana
11 marçPolop Alt- La Menora – Alcoi (l’Alcoià)1/2 diaMitjana
25 marçSerra de Segària – (Marina Alta)Tot el dia: Eixida: 7’15 (esteu pendents del canvi d’hora)Mitjana-Alta

Totes les eixides no indicades seran a les 8 h, des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya… una setmana de salut!

… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!

29 desembre 2017

Les Rutes del Centre: Benicadell per la Canal, 17.12.17

Arribem de bon matí a Gaianes, punt inicial de l’excursió, on deixem els cotxes. Estem a uns 400 m d’altitud i hem de pujar al cim del Benicadell, a 1104 m, a través de la Canal, la llarga i empinada tartera que ens ha fet qualificar d’alta la dificultat d’aquesta excursió, la darrera de la tardor d’aquest any 2017.

Només baixar dels cotxes, l’anècdota la protagonitza Leonardo, que en veure’ns aparcar davant de sa casa, ix amigable a conversar amb els nouvinguts. Entranyable, d’una edat avançada, l’home ens comenta que de jove ha pujat al cim “per tots els costats”, alhora que, inesperadament ens mostra la seua preocupació per les notícies que està sentint de Veneçuela, víctima potser de la propaganda més manipuladora i televisiva.

Comencem, doncs, la caminada, a la recerca del carrer de l’Hort, seguint el qual desembocarem posteriorment al camí del Barranc del Port, en direcció a Beniarrés. Cal recordar que ens trobem en la frontera entre el Comtat i la Vall d’Albaida, comarques comunicades en aquest punt pel port de Salem.

El camí està asfaltat, discorre sobre la cota dels 400 m, i ofereix un agradable passeig entre els dos pobles. El dia és magnífic, fred i assolellat, convida a caminar i gaudir d’unes precioses vistes de la conca del riu Serpis. Passem una fonteta, amb la corresponent àrea recreativa, un raconet de berena i calma. Quan portem uns 3 km de recorregut, entrant ja al Barranc del Port, trenquem amunt, un primer esglaó que ens deixarà a poc més de 600 m d’altura. Estem a la partida de la Ribera.

La Canal impressiona des d’ací. Són 500 m que cal ascendir, ajudant-nos de les mans en algun moment, donat el pendent i l’obstacle afegit de les pedres soltes que entapissen el fons. Les parades per recuperar l’alé comencen a sovintejar. El silenci, també. Aprofitem els moments de descans per observar i preguntar-nos pel nom de les plantes de la tartera, tot destacant la ruda, que ens empudega amb tanta facilitat en xafar-la. Algun exemplar d’herba pudenta afegeix també un accent aromàtic a la pujada.

Hora d’esmorzar. Ens aturem en un petit replà, a uns 1000 m d’altitud, i saciem un apetit ben guanyat amb l’esforç. Després del descans, només uns 100 m ens separen del cim. En un moment hi som, allà. Coincidim amb alguns altres grups, el Benicadell és muntanya coneguda i freqüentada, encara que tots havien pujat des de Beniatjar, pel vessant nord de la serra.

Powered by Wikiloc

Les panoràmiques són impressionants. No debades aquest cim gaudeix d’una fama antiga i estesa entre el món excursionista valencià. Un clàssic com Rafael Cebrià ho destaca en la seua obra “Montañas Valencianas”. Allà baix, l’albufera de Gaianes manté un volum apreciable d’aigua, malgrat la sequera d’aquesta tardor. Un oasi ornitològic, aquesta llacuna endorreica, tan original i propera al riu.

Després de fotografiar-nos convenientment, sota un cel blavíssim, iniciem el descens. Ara baixarem pel pou de neu i el camí directe a Gaianes. La visita a la cava resulta imprescindible, una representació majestuosa del món de la neu valencià que tant ens sorprén ara, quan les nevades escassegen. Aquella “petita edat del gel”, com és coneguda, entre el segle XVI i el XIX, va proporcionar monuments etnològicament importantíssims. Gaudim tranquil.lament les restes tan ben conservades d’aquest pou de neu de Beniatjar.

La resta és baixada ràpida, des del coll on un pal indicador assenyala el camí. Migdia a Gaianes. Una cerveseta, i el propòsit de tornar a dinar el famós “conill espatarrat” que fan ací. No tardarem.

18 desembre 2017

Les Rutes del Centre: Senda dels Riberers – Benissa (Marina Alta) 3.12.17

 

Deixem els cotxes al cementeri de Benissa, d’on ix la ruta que anem a fer. Primerament comencem a caminar pel camí vell de València, paral·lel a l’autopista, que va baixant suaument vora un barranc, la Gola de Senija, entremig de bancals d’oliveres i garrofers. Els dos vessants de la serra, com és comú per aquesta comarca, estan repuntats de marges de pedra seca d’origen centenari… Quanta faena i quina poca recompensa per a tant esforç! Despistats, xarrant, ens en passem del punt on havíem de deixar el camí i hem de tornar enrere quan ens n’adonem; agafem una senda en pujada, forta, que ens aboca a un altre camí; l’agafem cap a l’esquerra i prompte apleguem a la indicació de Font de la Mata. Ens hi acostem i quedem bocabadats; si la passada setmana vam trobar una mata de llentiscle espectacular, aquesta és increïble: considerada arbre monumental, se li calculen cap a 800 anys i és, segurament, el llentiscle – la Mata- més gran del País Valencià, amb dos peus, un horitzontal i altre vertical, aquest amb 2’75m de perímetre de soca, 5’5m d’alçada i 9m de copa… Patrimoni vegetal valuosíssim, ha estat testimoni de la història del nostre poble, des de temps dels musulmans. Una font, un aljub i uns preciosos abeuradors completen el paratge, situat en l’assegador entre Gata i Benissa. Fem un mos en un mas veí, ben assolellat, però en ruïna al costat d’un bonic aljub i amb el Montgó i el Mediterrani enfront de nosaltres.

Continuem la marxa i ens endinsem per una ombria preciosa, amb una rica vegetació, el Barranc de Canela, una còmoda senda ens porta fins el Mas de Canela, també en estat ruïnós que, pel seu tamany, deuria ser bastant important. Retornem uns metres i mamprenem una pujada exigent que ens durà al cim dels Serrellars. Espectacular observatori de la Marina Alta: Oltà, Bèrnia, Segària, Cullera, allà lluny el Penyagolosa i la costa castellonenca, Montgó, La Nau, el Puig de la Llorença, el Penyal d’Ifac… tot banyat pel Mediterrani i, al fons, Eivissa, clara com mai (vam pensar que a l’esquerra estava Mallorca, però una visió posterior de les fotos ens du a la teoria que és tot Eivissa, però que modifica totalment la idea que teníem de la imatge de l’estimada illa veïna). Comencem una baixada per una zona càrstica que ens porta, ja en direcció a Benissa, a un camí més transitat que, en descens i entre bancals cultivats i xalets ens aboca a la plana. Algun riu-rau ens du al cap la importància que el raïm i la pansa han tingut per aquestes terres… però igual això és motiu d’una altra ruta, no?

Preciós matí, cel net després d’uns dies ventosos, oratge fantàstic i paisatge meravellós! Uau!

Powered by Wikiloc
12 desembre 2017

Les Rutes del Centre: Font de l’Estallador-Coll de Penyarubia-Cova Roja – Biar 26.11.17

Deixat el vehicle un poc més avant de Sta. Aurèlia, per la Canal de Saix, comencem a caminar per una pista que, donant un bon rodeig, ens acosta al Barranc de l’Estallador i la font del mateix nom, que està eixuta, com tot el camp. D’allí agafem una senda que va planejant en direcció cap a ponent; apleguem a un rodal cultivat , el Clot d’Isaac, on hi ha un modest maset, el Mas del Port, prop del qual descobrim una mata de llentiscle espectacular, monumental; seguim i enfilem cap amunt, fins aplegar al coll de Penyarubia que , de creuar-lo ens abocaria a la urbanització del mateix nom, ja en terme de Villena, població que tenim enfront. Fem una paradeta i peguem un mos.

A continuació encetem una pronunciada pujada, crestejant en direcció est, cap a la Serra del Frare. Ens creuem amb diversos grups de senderistes i corredors… Aplegats al coll de l’Estallador, travessem la pista i seguim per la carena, amunt. Guaitem de tant en tant per la Penya Tallada, sobre la Vall de Biar, tan bonica, Villena a l’oest, Biar a l’est, i tot el camp cultivat. Aplegats quasi al cim, agafem una senda a mà dreta que ens durà fins la Font de Joan, també seca; seguim per un bonic barranc fins la Cova Roja, una esplèndida balma als peus d’un tallat vermellós que motiva el nom de l’abric, que no aplega a cova. D’allí, baixem fins una pista i, ajudats pel mòbil, seguim una senda que ens evita una gran volta pel camí i, a més a més, ens regala uns raconets d’allò més agradables. Trajecte més curt i més bonic. Quan eixim a la pista altra vegada, ens queden uns centenars de metres per aplegar al punt de partida.

Sense l’espectacularitat d’altres vegades, hem recorregut un rodalet molt assolellat, bonic i molt pròxim a nosaltres. Es mereix una caminada!

Powered by Wikiloc
22 novembre 2017

Les Rutes del Centre: Alcoleja-Riu Frainos-Salt de Benilloba – El Comtat – 12.11.17

   

En un matí tardoral, fresquet, ens dirigim a Alcoleja, lloc d’inici de la nostra ruta d’avui. El poble és molt boniquet, tot i que pateix un fort despoblament, com la majoria de pobles de la zona; estaria bé que administracions i veïns acordaren algunes mesures per intentar aturar aquest procés, la comarca és preciosa; necessita que es valore i es recolze qualsevol iniciativa que fixe població. Està en joc el futur d’aquesta part del nostre País…

Comencem als afores del poble, baixem cap al riu, pel Molí de Cabrera, salts d’aigua, basses i hortes, encara que abandonades en la seua majoria no minven la bellesa del paisatge de tardor, amb arbres plens de color en qualsevol racó. Una senyora molt amable ens parla de la crua realitat dels habitants d’aquests pobles. Passem pel Xalet, al costat del poliesportiu, fem un trosset de carretera i agafem un camí que ens condueix entre per algunes hortetes ben cuidades, per a l’ús familiar. Passem per les ruïnes del Molí de Baix, encara amb aigua per la séquia; els altres molins encara estan pitjor. La llum és preciosa, el color dels arbres a estes hores impactant, molts fleixos, xops, aurons, caquiers, codonyers… Tot plegat una preciositat. En poc de temps apleguem a l’Ull de la Font d’Aitana, naixement del riu Frainos, al peu d’un racó aparentment inaccessible, davall del Morro del Carrascar, espectacular. Fem un mosset.

Tornem enrere, eixim a la carretera i entrem pel barranc del Tronxo, fins un aqüeducte antic, encara en funcionament. Aigua no els en falta, per on vas hi ha séquies, basses, alcavons… I això que estem en plena sequera!

Quan apleguem al poble, agafem els cotxes i ens dirigim, per completar el matí, cap al paratge del Molí de les Penyes o del Salt, a Benilloba. Deixem els vehicles a l’aparcament i amb una passejadeta, ens plantem damunt el Molí. Baixem i ens trobem dins d’un bosc de ribera a la tardor, quin goig! Xafardegem per l’edifici, les séquies, el riu… Al costat del Molí, el Salt, un tall d’uns 20m a les penyes per on l’aigua salta espectacularment… molt més quan és època de pluges. El matí ha acabat sent esplèndid, i encara que hui l’esforç no ha sigut massa fort, la bellesa dels paratges ens ha deixat ben satisfets…

Powered by Wikiloc