Qui Som?

Des d’aquell ja llunyà 1977 en què va veure la llum, el Centre Cultural Castellut ha vingut omplint un buit important en el nostre poble.

Ja sabem que el poder, sobretot el de determinat signe, simpatitza ben poc amb la cultura, en especial amb l’autòctona, amb la pròpia. En aquest sentit, el CCC ha estat l’instrument que ha permés vehicular les inquietuds, les ganes de treballar per la cultura, la curiositat i la creativitat de molta gent.

Era l’inici de la Transició, tot just s’havia pansit la flor negra de la Dictadura, la Democràcia començava a caminar. Durant les últimes cuades del franquisme s’havia anat covant un desig de canvi, de llibertat sense ira, de justícia social…, que esclatà eixos anys de finals de la dècada dels setanta. Van ser les primeres eleccions, la Constitució, les llibertats… Temps de cantautors. Per un moment la gent se sentí tremendament il·lusionada per la política. Fou una conjuntura complicada però socialment fructífera, el poble va tocar molt de prop el rostre de la vertadera democràcia.

Eixe va ser el període en què es va gestar i es va posar a caminar el CCC. Si els anys seixanta foren la dècada prodigiosa, la segona meitat dels setanta degué ser el quinquenni portentós, quan una ideologia progressista moderada i il·lusionada, plena d’encant i de fe en l’home, va conquerir la realitat.

Nascut d’eixa eclosió, pastat en eixa ideologia, el CCC, malgrat algunes circumstàncies i el pas del temps, mai no ha abandonat el camí que un dia inicià.

Però el Centre va tindre, naturalment, la seua llavor. L´any 1971 es creava el Club Cultural Castallense, que edità almenys una revista, escrita en castellà, pel Nadal d’eixe mateix any. Entre els seus membres figuraven noms com Joan Antoni Bellot, Josep Durà, Miquel Mira… Persones que, més tard, van contribuir al naixement del CCC.

Si haguérem de fer un himne dedicat al Centre, no caldria: ja està fet (amb lletra i música, per cert). És el “Viatge a Ítaca” de Lluís Llach. L’obra genial del gironí, aquell 1976, era la materialització dels nostres desigs, de la nostra fe en la vida, en el camí o el viatge; la fe en la cultura, en la nostra estimada llengua. Era… i és.

Aquell 1976…! Les tertúlies en el local de la casa de l’ermita, el compromís, la inquietud; Victoriano Carbonell amb aquella humanitat colossal, desafiant unes convencions caduques, carques… vertader impulsor del CCC.

I en el 77 l’assemblea, nombrosíssima, en la discoteca “Ula-Ula”. Fou el part. Després va vindre el local en el carrer Constitució. Torrat, tramussos i Víctor Jara. Alguna misteleta. Conyac no, perquè no en deixava ni gota la redacció de “La Finestreta”, la revista que havia nascut l’octubre d’eixe mateix 1977. Perquè entre redactors i justiciers n’eren un fum. Qui no recorda, d’aquests darrers, el Prenyales, el Garrofa, el Torraovelles, l’oriental Xuplam Lall, el tirà Felip el Quinto, l’exhibicionista Paco Pito… I com no, l’irrepetible, l’increïble, l’inefable Sorro Justiciero, el nostre superheroi preferit; com un Che Guevara amb el sentit de l’humor de Chiquito de la Calzada. Com per a fer-li agarrar una depre al mateix Spiderman.

“La Finestreta”, entre il·lusions i polèmiques, va anar eixint fins al 1983, coincidint amb la desaparició de l’entranyable Max (tan volgut i recordat per tots) i amb l’inici d’un periode gris per al CCC. Fou un període de crisi durant el qual l’entitat va sobreviure gràcies a la resistència i al treball d’uns poquets. Tanmateix, huit anys després, l’octubre del 1991, en un nou reviscolament del Centre, s’escometia una segona mampresa de “La Finestreta”, ara amb una edició més acurada. Va durar fins a l’octubre del 1995, després d’haver tret a la llum deu números. El 1997, coincidint amb el vinté aniversari de Centre i Finestreta, eixí un monogràfic que en recollia les pagines d’humor i mostrava en acció els nostres justiciers, en especial el Sorro.

En els orígens de l’associació tingueren molt relleu els cine i disc-fòrums. Es crearen grups de cinema, teatre, música clàssica, arqueologia… Posteriorment açò s’anà perdent, en canvi s’adreçà molt d’esforç a reviscolar o rescatar festes i costums populars perduts. Com els Ninots de Mitjan Quaresma, Carnestoltes, els Focs de Sant Francesc i les Danses.

El respecte al medi ambient ha fet que el CCC haja organitzat algunes Setmanes Verdes, a més d’altres activitats i iniciatives mediambientals com el recolzament de l’Agenda 21, la promoció de la recollida selectiva, el reciclatge, etc.

D’altra banda, l’amor a la natura ha impulsat de sempre molts dels seus socis a la pràctica de l’excursionisme i del senderisme. En l´actualitat encara perdura el Grup de Muntanyisme.

Una constant al llarg d’aquests anys, indissolublement lligat a la pròpia essència del Centre, és el seu sentiment nacionalista. En aquest sentit, les iniciatives i el tarannà de l’entitat han estat sempre molt coherents. La principal manifestació d’aquest sentiment ha estat canalitzada a través de la potenciació de la llengua i de la cultura pròpies, valencianes. La participació en diversos “Correllengua”, l’organització en el passat de campanyes “Carles Salvador”, així com del Premi de Literatura Infantil “Foia de Castalla” (se n’han fet XXV edicions), els viatges reivindicatius al Cap i Casal, entre d’altres activitats, en són un clar testimoniatge. També cal fer esment dels viatges de caràcter cultural, com assistir a la representació del Misteri d’Elx, a la festa del Corpus de València, a Xàtiva, a Gandia, a l’Albufera.

Un element primordial de la cultura és la literatura. Amb algun que altre parèntesi, el CCC ha vingut organitzant diverses fires del llibre, acompanyades quasi sempre d’altres activitats culturals.

Els certàmens fotogràfics i les exposicions són una altra constant de l’activitat cultural del Centre. Però aquests darrers anys potser el plat fort de l’entitat hagen estat les conferències i taules rodones. Xarrades de la més diversa mena, amb predomini de les de tema literari, sense oblidar la problemàtica social i el nacionalisme. Entre molts altres, podem destacar conferenciants com Vicent Pitarch, Quico Mira, Enric Balaguer, Rafael Alemany, Rosa Serrano, Vicent Escrivà, Josep Lozano, Isabel-Clara Simó, Agustín García Calvo, Vicent Martines, Toni Cucarella, Pasqual Mas, Enric Guinot, i un llarg etcètera.

L’organització de concerts i d’actuacions musicals (de Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor a Paco Ricote i el grup Menestrils), els recitals de poesia (entre els quals cal destacar la participació del mateix Vicent Andrés Estellés, o els actes organitzats pel grup del Centre “La luna de lona lila”), i les representacions teatrals (Pluja Teatre, La Cassola, Testa…), completen l’ampli ventall d’activitats culturals portades endavant fins ara.

Tampoc podem oblidar, dins les activitats del Centre, l’elaboració d’un calendari anual, dedicat als temes més diversos (racons de Castalla, els pous de neu, les carboneres, els bolets, etc.), que va estar realitzant-se des dels orígens de l’entitat fins fa poc.

Ara bé, entre els esdeveniments més reeixits cal esmentar, sens dubte, l’Homenatge dedicat al nostre gran poeta Ausiàs March amb motiu del sisé centenari del seu naixement (1397-1997), i que va comptar amb un nodrit programa d’actes espaiat en quatre dies (27-30 de novembre), amb exposició i certamen, projecció de pel·lícula històrica, conferència a càrrec de l’historiador Ferran Garcia-Oliver, descobriment d’una placa-homenatge al carrer de Castalla que porta el nom del poeta, recital de poemes amb la intervenció de Josep Piera, i viatge a Gandia.

Però l’activitat cabdal duta a terme fins ara per l’associació ha estat el Simposi dedicat al nostre il·lustre conciutadà Enric Valor i Vives, Soci d’Honor del CCC, de la talla literària i humana del qual no cal parlar ací. Aquest “Simposi d’estudi i festa Enric Valor” es realitzà l’any 1995. Cal recordar que la dècada anterior, concretament en setembre del 1984, i amb motiu de la inauguració de la Casa de Cultura, l’Ajuntament de Castalla (sent aleshores alcalde Josep Vicent Ripoll, del PSOE) va organitzar una “Setmana d’homenatge a l’escriptor Enric Valor i Vives”, en col·laboració amb la Conselleria de Cultura, la Diputació, Acció Cultural i, com no, el Centre Cultural Castellut.

El 1995 hagué de ser el Centre l’organitzador del Simposi, mentre que l’Ajuntament (en mans del PP) va oferir una col·laboració desganada i més aïna en la línia de complir amb el tràmit. Aquell mes de març Castalla s’omplí d’actes de tota mena: conferències, taules rodones, certàmens, exposicions, representacions teatrals, actuacions de rock, de folk i de blues; dansades, aplecs de danses, concerts, conta-contes, partides de pilota, cercaviles… També s’elaborà un vídeo titulat “La vida als masos” (que va ser projectat a la Casa de Cultura), la unitat didàctica “Enric Valor o l’amor per la llengua”, i foren publicades les Actes del Simposi.

De sempre, la nostra associació ha estat molt lligada a l’autor del Cicle de Cassana. Representants del Centre han assistit a alguna investidura de Valor com a Doctor Honoris Causa per universitats de l’àmbit lingüístic català. Però el gener de l’any 2000 Valor se’ns anà. Desconhortats i plorant a llàgrima viva, alguns socis assistiren a l’enterrament a València, un acte d’una emotivitat esfereïdora. D’altres que no vam assistir físicament també hi érem en esperit, desolats per una pèrdua tan gran, la del Patriarca de les lletres, de la llengua i la literatura, valencianes. Enric Valor ha estat i estarà per sempre més fermament unit al CCC.

El 2002 va ser un any molt especial per al CCC, ja que l’associació commemorava el seu XXVé Aniversari. Per a celebrar aquesta efemèride, el programa d’activitats va ser ben nombrós i divers: presentacions de llibres, exposició d’Antoni Miró, conferències, lliurament de la XXIa edició del Premi Literari Infantil, actuació dels grups Menestrils, Quinteto Jazz, Munlogs i Canal Blues, partida de pilota amb la participació de destacades figures del moment

Passat l’estiu d’eixe any, el 8 d’octubre tingué lloc un altre acte de gran relleu i significació per al Centre, un acte força entranyable: el nombrós sopar de germanor en commemoració del XXVé Aniversari. Vetlada que va estar amenitzada amb l’actuació d’Òscar Briz i els cors d´Aram, i que comptà amb emotius parlaments de membres destacats de l’associació. Aquest sopar va tenir com a escenari el restaurant Cassana.

En els anys següents van seguir les activitats del CCC. Cada any el guanyador del Premi de Novel·la “Enric Valor”, era convidat per tal que ens parlara de la seua obra. Havia reviscolat una activitat com la Fira del Llibre. Seguiren donant-se conferències. El calendari del CCC arribava cada any als socis. El grup de Muntanyisme continuava programant les seues eixides. Se celebraren les últimes edicions del Premi Literari Infantil.

Però a partir de l’any 2005 el Centre entrà en un nou període de crisi. A poc a poc, anaren desapareixent activitats (conferència del guanyador de l’”Enric Valor” de Novel·la, calendari, Premi Literari Infantil, Fira del Llibre). Fins i tot arribà un moment que es deixà de passar quotes als socis, com si el Centre haguera fet el seu cant del cigne. L’única activitat que seguia en peu eren les excursions de l’incombustible Grup de Muntanyisme.

Fins que arribà l’any 2011 per a demostrar que el Centre no havia mort encara. Una volta més havia estat hivernant, en estat letàrgic, però viu. I la prova fou que el Centre es va despertar i es disposà a organitzar una altra de les seues grans commemoracions: el Centenari del Naixement d’Enric Valor. La braseta no s’havia extingit i ara es convertia de nou en flama, més encara, en foguera. Ben nodrit va ser el programa del Centenari, de manera que l’aportació de Castalla als homenatges que rebé Valor a tot arreu del país va ser important: Xarrada de l’AVL per a presentar l’Any Valor, conferències sobre el Valor Narrador i el Valor Rondallaire, exposició “Els paisatges de Valor”, ruta literària per Castalla basada en la novel·la Sense la terra promesa, placa commemorativa del Centenari en la casa del carrer Major, activitats culturals a l’IES “Enric Valor”, actuació a l’auditori del grup Artaica, representacions teatrals, excursió-homenatge a Planisses en la matinada del dia del naixement de Valor (22 d’agost), concert de Pellicana i Rapsodes a la plaça Major.

L’embranzida assolida en l’organització del Centenari no s’havia de deixar extingir, era un moment ideal perquè el CCC reviscolara de nou. I en això estem. La creació d’aquesta web era important, perquè d’una banda el CCC s’adaptava als temps “ciber” actuals (en aquest sentit es troba també la presència del Centre al facebook), i d’altra permetia una relació més directa i immediata amb els socis i la resta de la gent, alhora que facilitava a tothom l’accés a un registre de nombrosos arxius documentals: fotografies, audiovisuals, documents escrits…, que mostren la trajectòria del CCC des d’aquell 1977 fins a l’actualitat.

Queda oberta la porta a la represa de les activitats habituals del Centre, açò dependrà de la resposta i la implicació de la gent. De moment, algunes d’elles ja estan en marxa.

El Centre Cultural Castellut continua endavant en la seua tasca, una tasca tan desinteressada com necessària ara i ací.

Comptem amb tu.