El col·lectiu ‘Gent de Valor’ reivindica una Casa Museu per a l’escriptor de Castalla

dimarts, 4 desembre 2018, 12:07 | Categoria : Actualitat
Tags :

Nombroses personalitats del món de la cultura i l’educació s’han unit per reivindicar la rehabilitació de la Casa Museu d’Enric Valor, propietat de la Generalitat Valenciana i actualment en estat d’abandó.

Des del col·lectiu ‘Gent de Valor’ , on pertany el Centre Cultural Castellut, creiem que des de diversos fronts podrem pressionar les administracions per fer realitat un projecte amb un potencial turístic, literari, gastronòmic, cultural i de país impressionant. A continuació podeu llegir una sèrie d’articles escrits per persones amb sensibilitat cultural que s’han sumat a la iniciativa: Vicent Vidal, Josep Daniel Climent, Almudena Francès, Vicent Brotons, Víctor Labrado, Francesc Gisbert, Vicent Luna o Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor.

El professor Vicent Vidal ens diu que la casa museu “potser simplement és l’escenari i el lloc idoni per explicar —millor encara: per parlar de— literatura. O de llengua. De vegades incorpora detalls, curiositats o algun element simbòlic —una ploma, una màquina d’escriure, unes ulleres, un barret. I papers, i cartes, i quaderns, i llibres. Una casa museu d’un escriptor, o d’una escriptora, no cal que siga el lloc on va viure, sinó el lloc on en viu ara la memòria

Per la seua part, la narradora oral Almudena Francés ja imagina aquesta casa com un espai “on es puga peregrinar en família o amb el col·legi per a saber més sobre l’obra de l’autor, per a tocar-la i guardar-ne un record tangible. Un espai en què assíduament es conten les rondalles del mestre Valor i serveix de seu d’estudis per a narradores i investigadors“.

L’escriptor Joan Borja va més enllà, i al seu article podem llegir una hipotètica conversació per telèfon entre un col·legi d’Oliva i la futura Casa Museu Enric Valor “Ho sentim molt, però hauria de ser a partir de març. Solem tindre les reserves tancades amb tres mesos d’antelació. I ara, de cara al Nadal, hi ha una mar d’excursions que ens demanen la visita guiada a la Casa Museu, amb el complement de l’excursió al centre històric de Castalla i al castell. Clar: ho combinen amb la visita al Museu del Joguet d’Ibi, o al Tirisiti d’Alcoi, i fan com una espècie de «paquet de fantasia»” .

Amb un to encara més reivindicatiu llegim l’article del professor Vicent Luna i Cirera: “Si no haguera sigut per ell els nostres alumnes no en gaudirien amb les aventures d’Esclafamuntanyes; no coneixerien personatges com Peret, Nabet o el rei Astoret; no sabrien qui és Joan Ratot; no en riurien amb ‘El dimoni fumador’ i amb tantes altres històries de corbs, dimonis banyuts, animetes, gegants i prínceps valents. Per tot plegat, clama al cel que a hores d’ara, 18 anys després del seu traspàs, l’autor de les Rondalles valencianes no tinga encara la seua casa museu, el seu espai on tothom puga anar-hi“.

L’escriptor i president de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat, Francesc Gisbert, apunta també a la riquesa cultural i econòmica que generaria una casa museu com aquesta en Castalla i els pobles del voltant: “És un centre d’irradiació cultural, de pelegrinatge de grups escolars, de conferències, de publicacions, d’autobusos que van i tornen, de turisme. Una font de riquesa cultural i econòmica. Tot no pot ser, cert. I entre poc i massa, la mesura passa. Enric Valor i els valencians mereixem una Casa Museu a Castalla. S’hi donen tots els ingredients: activitats culturals, demanda social i espai físic. Només en falta un, voluntat política“.

Com diu el professor Josep Daniel Climent, els nostres polítics cal que “prenguen ben prompte la iniciativa i reactiven el projecte de crear la Casa-museu d’Enric Valor i el convertisquen en un centre de referència cultural, lingüístic i d’atracció d’un turisme cultural lligat a l’univers literari de l’escriptor de Castalla“. Amb tot, l’escriptor Víctor Labrado creu que ha pogut ser un “oblit”, sense mala intenció, de les administracions, i afirma que “No tinc cap dubte que a la pròxima legislatura, si manen els mateixos, o fins i tot encara en els pocs mesos que resten de l’actual, posaran fil a l’agulla i donaran una solució digna, satisfactòria, a la Casa Valor, al carrer Major de Castalla. Perquè en definitiva, els que ara manen són els bons. O no?”.

Finalment, el professor Vicent Brotons, sense pèls en la llengua, ens conta una anècdota passejant pel carrer Major de Castalla: “Mi amiga, mujer culturalmente sensible, exclama «todos son iguales, cuando se instalan en los centros de poder de València se olvidan de nuestras tierras, igual da que sea Alicante, Elda o Castalla». Yo le intento responder justificando la brutal insensibilidad de un conseller y una Conselleria de Cultura. Finalmente desisto y le doy la razón añadiendo «efectivamente, Inma, ni la Casa Museu d’Enric Valor, uno de los más importantes escritores valencianos del siglo XX, les interesa. Una verdadera vergüenza».

Recull d’articles