Estimar la llengua : Presentació de ‘Els Parlars Valencians’

Dissabte, 16 Febrer 2019, 10:55 | Categoria : Conferències, Literari
Tags :

 

Estimar la llengua pròpia és (o almenys hauria de ser) un fet normal. Si aquesta llengua ha patit persecucions i censures, si està sotmesa a un conflicte permanent amb una altra que a més és una de les més parlades del món, si està seriosament amenaçada per un procés de substitució lingüística, aleshores aquesta estima pot esdevenir passió.

La passió per la nostra llengua explica gran part de l’obra d’Enric Valor, per citar un autor proper. Com explica la creació de l’obra lexicogràfica més extensa del món: el diccionari Català-Valencià-Balear, d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. I els exemples podrien ser nombrosos.

És aquest amor desmesurat per la seua llengua el que ha portat els professors de la UA Vicent Beltran (Callosa d’En Sarrià) i Carles Segura (Alacant) a realitzar un ingent treball d’investigació i d’arreplega de dades que ha estat plasmat en el llibre Els parlars valencians, títol que recorda un clàssic de la dialectologia catalana com és Els parlars catalans, de Joan Veny.

Divendres 8 de febrer, a l’Espai Jove de la Casa de Cultura, vam tindre el privilegi d’assistir a la presentació d’aquesta obra. José Manuel Bernabeu Rico, castellut, estudiant de Filologia Catalana, va encetar l’acte tot presentant els autors.

Vicent Beltran i Carles Segura (doctors en Filologia Catalana) van anar alternant les seues intervencions, tot valent-se d’imatges projectades. Unes intervencions carregades de força, claredat i optimisme (i de vegades humor) que van fer les delícies del públic assistent.

Després de fer una explicació sumària del llibre, van donar a conéixer als presents un llistat de paraules que són exclusives del parlar castellut (en el context del PV, perquè “vermell” es diu en tot el domini del català tret del País Valencià que empra “roig”): “mocegaló”, “vermell”, “foraca”, etc. Passant a continuació a mostrar i explicar alguns dels 56 mapes de l’Atles lingüístic que tanca el llibre. Mostrant una precisa distribució geogràfica de variants d’algunes paraules (“açò”/”astò”, “palmito”/”ventall”/”abanico”, “sutja”/”follí”/estalzí”, ”llimó”/”llimona“, “encisam”/”ensalada”/”lletuga”, “pimentó”/”pebrera”/”bajoca”, etc).

Entre d’altres, un detall curiós va ser veure com algunes formes que apareixien al nord, després d’haver donat pas a variants diferents, es repetíem al sud, tot donant cohesió a la llengua. Com també el descobriment de formes insòlites (com “tomato” per “tomata” a Xàtiva i la Llosa de Ranes, i “tomaco” per “tomaca” a Canals).

Els parlars valencians és una mostra de la riquesa lingüística de què podem presumir les comarques valencianes, i també una defensa de les peculiaritats, dels particularismes de cada zona o de cada poble, que hem de valorar especialment perquè enriqueixen enormement la llengua. No oblidem que la llengua és la suma de totes les varietats dialectals i particularismes; que la normativa, tot i ser necessària i importantíssima, és només una varietat supradialectal.

‘Art en Valor’ ens apropa l’Ermita de la Sang de Castalla el pròxim 13 de febrer

Dissabte, 9 Febrer 2019, 9:04 | Categoria : Conferències
Tags :

El cicle de conferències “Descobreix un obra. Art en Valor”,  torna aquest dimecres de la mà de l’historiador Juan Antonio Rico Mira.

La Diputació d’Alacant i l’Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” organitza, en col·laboració amb el Centre Cultural Castellut, l’Espai Cultural Enric Valor i l’Ajuntament de Castalla, una nova entrega del cicle de conferències al voltant del nostre patrimoni cultural, aquesta vegada al voltant de l’ermita de la Sang.

Juan Antonio Mira Rico serà l’encarregat d’apropar-nos a la història de l’ermita de la Sang , l’antiga ermita de Santa Maria fins l’any 1571. Un edifici gòtic, construït entre el segle XIII i XIV, que servia com a espai sagrat i de culte i punt de reunió dels governants i de la comunitat local de la vila de Castalla.

 

Les Rutes del Centre: Castells de Rugat i la Barcella – La Vall d’Albaida 27.1.19

Dissabte, 9 Febrer 2019, 8:36 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Avui el programa ens porta un poc més lluny de l’habitual: la Vall d’Albaida ens espera. Tantes vegades recorreguda i tanmateix encara conserva indrets on el temps sembla aturar-se en un recés rural i històric.

En efecte, passat el port d’Albaida baixem per ràpida carretera fins desviar-nos en direcció a Aielo de Rugat, amagat rere uns turons en una mena de valleta paral·lela a la principal. Un poble petit i net que serà l’inici i final de la ruta que hem vingut a fer. Deixem els quatre cotxes amb què hem vingut des de Castalla aparcats en un estret carrer i encetem la caminada. El dia es presenta alegre, l’hivern llueix clar i fred.

A través d’un camí asfaltat en un bon tram ascendim progressivament en direcció a les ruïnes del Castell de Rugat (o d’Aielo), castell medieval d’origen àrab que servia de fortalesa fronterera entre les taifes de Xàtiva i Dénia, fins a la reconquesta del rei En Jaume I. Crida l’atenció sobretot el magnífic aljub, tan ben conservat. Es calcula que va ser abandonat vora l’any 1500. Una vegada dalt, les vistes són extraordinàries. La vall d’Albaida se’ns ofereix esplèndida i la nitidesa atmosfèrica del dia permet albirar inclús el llunyà castell de Xàtiva. No és difícil imaginar la comunicació visual entre ambdós castells en aquells temps medievals que permetria coordinar les estratègies bèl·liques. Un bon punt on esmorzar, com així fem.

A la nostra esquena la serra de la Cuta, prolongació del Benicadell, és l’esglaó que cal afrontar a continuació. Camins, no en falten i entre ells Josep Lluís, tantes vegades guia, va destriant la ruta de hui. Poc a poc ens situen al capdamunt de la muntanya, una zona bastant plana on el camí es torna punxós i poc agraït; travessem la màquia mediterrània convertida en garriga de coscolls per l’acció secular dels ramats que abastirien les antigues poblacions humanes d’aquest entorn.

Powered by Wikiloc

A l’altra banda apareix la vall de Perputxent, oberta pel riu Serpis i els seus afluents, entre els quals destaca el barranc de l’Encantada. Si baixàrem al sud entraríem a la vila de L’Orxa. Panoràmiques espectaculars ens rodegen. La vista gaudeix i, en pocs minuts, el segon castell del dia es troba davant nosaltres: la Barcella, a 760 m d’altitud. Destaca sobre un tossal de forma cònica, forma de barcella, la qual cosa li dóna el nom. De la mateixa època que l’anterior, però molt més arrasat. Un mas situat en les immediacions del castellet sembla ser l’hereu, en versió pacífica, de la construcció guerrera. Hi arriba una bona pista des del port de Salem, comunicació per carretera entre la vall de Perputxent i la d’Albaida.

És hora de baixar, hi hem arribat al migdia i al bar Aielo del mateix poble ens esperen a dinar. El moment de l’any convida a tastar uns calçots i això és el que hem encomanat. La baixada, però, es farà llarga. Algun dubte a l’hora de triar el camí directe ens retardarà una mica. Passades les tres de la vesprada arribem al restaurant, ja ben ocupat de comensals, i amb molt bona gana rebem els calçots i la resta d’un menú que ens hem ben guanyat.

Presentació d'”Els parlars valencians” a Castalla, 8-2-19

Dilluns, 28 Gener 2019, 10:53 | Categoria : Conferències
Tags :

Un profund estudi sobre la nostra llengua a les nostres comarques

Aquest llibre és el resultat de milers d’entrevistes a la gent major, fetes a més de 300 pobles valencians que han donat lloc a tesines i tesis doctorals dels seus autors, Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes, com a mostra de la seua estima per la llengua pròpia. La tan utilitzada pregunta “això com es diu al teu poble…? que tots hem fet en repetides ocasions, ells l’han duta al seu extrem, amb qüestionaris molt detallats, que han plasmat en un Atles Lingüístic de més de 50 mapes a tot color on s’arrepleguen les varietats lingüístiques del nostre País, que sorprenen pel seu contingut.

L’objectiu és que la gent se n’adone que la seua forma de parlar és igual de bona que qualsevol altra, de manera que es potencie l’autoestima dels parlants i l’orgull de les peculiaritats de cada poble i la riquesa que això representa per a la nostra llengua. Cal acabar amb l’autoodi que ens han inculcat al llarg de tantes generacions i mostrar-nos orgullosos de tenir una llengua pròpia tan rica i diversa i, sobretot, usar-la sempre en la nostra terra.

Accessible a tot el públic, “Els parlars valencians” està estructurada en quatre parts: una visió general, una classificació de les variants, altra amb fonètica, morfosintaxi i lèxic, i l’atles ; la seua rigorositat ha possibilitat la bona acollida que ha tingut entre el públic, i motivat el que  haja rebut el Premi de Lexicografia i Onomàstica Joan Coromines 2017.

És un privilegi per a Centre Cultural Castellut poder presentar aquest llibre a tots els parlants, estudiosos i amants de la nostra llengua.

No deveu perdre-vos aquesta activitat. Us esperem a la Casa de Cultura de Castalla, el 8.2.19, a les 20h!

Centre Cultural Castellut – febrer 2019

Les Rutes del Centre: Safranera-Menejador – Alcoi- 14.10.18

Dimarts, 22 Gener 2019, 13:42 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Vam avançar aquesta excursió perquè ens coincidia amb la Fira de la Fantasia dels dies 20 i 21, per evitar duplicitats i facilitar l’assistència a la Fira.

Eixírem amb l’amenaça de pluja cap al migdia, però de bon matí feia un temps excel·lent. Vam deixar el cotxe en la casa rural La Safranera, d’uns amics pròxims a Castalla. Comencàrem el que seria una pujada constant fins al Menejador, de 1.356m, cim del PN de la Font Roja; deixem a la dreta el mas del Safraner, dos noms que delaten una antiga ocupació dels habitants d’aquest rodal. Ens comenta un company l’existència d’un antic poblat per aquesta zona del que no queda cap testimoni. Fem un tros del Barranc de Vistabella i enfilem cap a l’esquerra per un empinat camí, una desviació a la dreta ens du a la senda del Rossinyol, que seguim també a la dreta fins el Pla dels Gal·lers. En aquest últim tros ja s’apreciava la humitat i abundaven les falgueres i distintes classes de bolets. Al Pla fem una aturada reparadora i peguem un mosset.

Seguim costera amunt i seguim trobant-nos infinitat de bolets, de totes les classes –menys els estimats rovellons o esclata-sangs-; un company ens diu que al PN de la Font Roja, en anys òptims, apleguen a fer-se més de 500 varietats diferents de bolets, increïble, la diversitat i riquesa d’aquest Parc. Apleguem al Collado dels Porcs, replanell anterior al cim i canvia totalment el paisatge de la vessant sud, però la panoràmica és espectacular. Fem la darrera pujada fins la caseta d’observació i vigilància i ens entretenim davant d’un panell informatiu identificant totes les serres que contemplem –hem estat en la majoria… ja duem molt camí recorregut en aquest grup-. Ens enfilem ara a la penya Foradada, pròxima, i després fem cim; continuem per la carena cap a llevant, fins l’Alt del Ginebrar, des d’on baixem i anem descendint per l’ombria. És una llàstima, però falten un parell de setmanes perquè la diversitat dels colors de la tardor estiguen en la seua plenitud, tanmateix la bellesa de la zona és molt destacable siga quina siga l’època en què es visite. Creuem la carretera i agafem el GR7, en descens, passem pel mas de la Cardadora i el de la Parrancà, on fa goig veure que s’estan recuperant terres que estaven abandonades i s’està plantant vinya i oliveres. Un poc més avant trobem un xicot llaurant que ens explica el que es proposen: agricultura ecològica, vi i oli de qualitat… Resulta ser de Noruega! Una mentalitat avançada que intenta utilitzar la riquesa del terra i el clima que tenim, d’una manera respectuosa per guanyar-se la vida… Tant de bo servisca d’exemple! Un cel amenaçador fa que no ens encantem i seguim fent camí; al cap d’uns minuts comença a fer unes gotetes que, ràpidament esdevenen pluja i, més ràpidament, arruixada considerable; en deu minuts que ens quedaven per aplegar al cotxe quedem ben passats, malgrat  els xubasquers. Però encara hem de donar les gràcies perquè ens hem lliurat d’una bona; no teníem el cotxe massa lluny i segueix caient una forta pluja que primer havia passat per Castalla, com comprovem en aplegar, i tot queda en una petita –i humida- anècdota! Fins la pròxima!

 

 

Les Rutes del Centre: Masos de la capçalera del Vinalopó – Bocairent (Vall d’Albaida)- 13.1.19

Dijous, 17 Gener 2019, 21:14 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Primer diumenge lliure de festes de gener, ens disposem a encetar l’any de la manera
que més ens agrada: amb amics, caminant per la serra i coneixent nous paratges del
nostre territori (no se’ns acaben!). Tot això en un magnífic dia d’hivern, amb -7º en
començar i cap a 15º en acabar, passant de la crua gelor matinera, gradualment, al bon
estar del migdia. Magnífic!

Powered by Wikiloc

Comencem a la Font de Mariola, on deixem els vehicles, al contrari d’altres vegades,
hui anem cap a ponent, travessant la carretera, en direcció al Pla d’Aparici, una zona
boscosa amb diversos camins que la travessen; una rosada important cobreix de blanc
camps i prats, acompanyant la gelor a la que ens hem referit. Després d’alguns
quilòmetres, amb el cos ja calent i la temperatura més agradable apleguem a una
zona, un pla, amb diversos masos –el Pou i Domínguez- i amb els camps cultivats;
travessem la rambla que va a parar al naixement del Vinalopó (tot aquest terreny és
l’esponja que alimenta aquest riu). Travessem de nou la carretera i, després de passar
per altres masos -l’Altet i la Fabriqueta-, apleguem a la Font del Pla i Sta. Bàrbera, amb
el seu xop centenari, on peguem un mos. Quin privilegi, poder gaudir d’aquests
paratges!

Després de reposar forces i xarrar bona cosa, ens dirigim a Mingolet, un bonic mas
amb una relíquia de Citroen davant i en el que no resistim la temptació
d’immortalitzar-lo. Seguim cap a Mingol, un mas en ruïnes amb un cedre centenari,
preciós, a la vora. Continuem de tornada pel GR7, sorprenent-nos pel gruix de gel que
tenen alguns tolls al camí. Passem prop del Cabeço de Mariola, on s’estan fent treballs
arqueològics al poblat ibèric que allí hi ha, passem pels Collets, altre mas, i apleguem al
mas Nou i càmping Mariola, que travessem i ja prompte eixim a la carretera i retornem
a la Font de Mariola, completant la circular tan preciosa que hem fet hui.
No es pot demanar més a un matí d’hivern!

CALENDARI D’EXCURSIONS – 1t trimestre 2019

Dijous, 10 Gener 2019, 10:04 | Categoria : Les Rutes del Centre, Senderisme
Tags :

 

Ací teniu les nostres propostes senderistes per al present trimestre. Esperem que siguen del vostre gust i ens acompanyeu sempre que pugueu. El nostre territori és preciós i coneixent-lo anem estimant-lo cada vegada més…

Salutacions cordials!

 

DATALLOCDURADADIFICULTAT
13 generCapçalera del Vinalopó, masos - Bocairent ½ diaBaixa
27 gener Castells de Rugat i la Barcella- Vall d’AlbaidaTot el diaMitjana
10 febrer Ombries Maigmó i Maigmonet – Tibi (FdC-37) ½ diaMitjana-Alta
24 febrer Penya Alta de la Xortà- Vall de GuadalestTot el diaMitjana
10 març La Safor, per la Finestra- Vilallonga ½ diaAlta
24 març Serrella, des de Benasau – El ComtatTot el diaAlta
14 abril Sant Cristòfol-Penya de l’Àguila-SerellesAlcoi ½ diaMitjana

Totes les eixides no indicades seran a les 8,00 h, des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya… una setmana de salut!

… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!

 

Centre Cultural Castellutgener de 2019

 

 

 

 

El col·lectiu ‘Gent de Valor’ reivindica una Casa Museu per a l’escriptor de Castalla

Dimarts, 4 Desembre 2018, 12:07 | Categoria : Actualitat
Tags :

Nombroses personalitats del món de la cultura i l’educació s’han unit per reivindicar la rehabilitació de la Casa Museu d’Enric Valor, propietat de la Generalitat Valenciana i actualment en estat d’abandó.

Des del col·lectiu ‘Gent de Valor’ , on pertany el Centre Cultural Castellut, creiem que des de diversos fronts podrem pressionar les administracions per fer realitat un projecte amb un potencial turístic, literari, gastronòmic, cultural i de país impressionant. A continuació podeu llegir una sèrie d’articles escrits per persones amb sensibilitat cultural que s’han sumat a la iniciativa: Vicent Vidal, Josep Daniel Climent, Almudena Francès, Vicent Brotons, Víctor Labrado, Francesc Gisbert, Vicent Luna o Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor.

El professor Vicent Vidal ens diu que la casa museu “potser simplement és l’escenari i el lloc idoni per explicar —millor encara: per parlar de— literatura. O de llengua. De vegades incorpora detalls, curiositats o algun element simbòlic —una ploma, una màquina d’escriure, unes ulleres, un barret. I papers, i cartes, i quaderns, i llibres. Una casa museu d’un escriptor, o d’una escriptora, no cal que siga el lloc on va viure, sinó el lloc on en viu ara la memòria

Per la seua part, la narradora oral Almudena Francés ja imagina aquesta casa com un espai “on es puga peregrinar en família o amb el col·legi per a saber més sobre l’obra de l’autor, per a tocar-la i guardar-ne un record tangible. Un espai en què assíduament es conten les rondalles del mestre Valor i serveix de seu d’estudis per a narradores i investigadors“.

L’escriptor Joan Borja va més enllà, i al seu article podem llegir una hipotètica conversació per telèfon entre un col·legi d’Oliva i la futura Casa Museu Enric Valor “Ho sentim molt, però hauria de ser a partir de març. Solem tindre les reserves tancades amb tres mesos d’antelació. I ara, de cara al Nadal, hi ha una mar d’excursions que ens demanen la visita guiada a la Casa Museu, amb el complement de l’excursió al centre històric de Castalla i al castell. Clar: ho combinen amb la visita al Museu del Joguet d’Ibi, o al Tirisiti d’Alcoi, i fan com una espècie de «paquet de fantasia»” .

Amb un to encara més reivindicatiu llegim l’article del professor Vicent Luna i Cirera: “Si no haguera sigut per ell els nostres alumnes no en gaudirien amb les aventures d’Esclafamuntanyes; no coneixerien personatges com Peret, Nabet o el rei Astoret; no sabrien qui és Joan Ratot; no en riurien amb ‘El dimoni fumador’ i amb tantes altres històries de corbs, dimonis banyuts, animetes, gegants i prínceps valents. Per tot plegat, clama al cel que a hores d’ara, 18 anys després del seu traspàs, l’autor de les Rondalles valencianes no tinga encara la seua casa museu, el seu espai on tothom puga anar-hi“.

L’escriptor i president de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat, Francesc Gisbert, apunta també a la riquesa cultural i econòmica que generaria una casa museu com aquesta en Castalla i els pobles del voltant: “És un centre d’irradiació cultural, de pelegrinatge de grups escolars, de conferències, de publicacions, d’autobusos que van i tornen, de turisme. Una font de riquesa cultural i econòmica. Tot no pot ser, cert. I entre poc i massa, la mesura passa. Enric Valor i els valencians mereixem una Casa Museu a Castalla. S’hi donen tots els ingredients: activitats culturals, demanda social i espai físic. Només en falta un, voluntat política“.

Com diu el professor Josep Daniel Climent, els nostres polítics cal que “prenguen ben prompte la iniciativa i reactiven el projecte de crear la Casa-museu d’Enric Valor i el convertisquen en un centre de referència cultural, lingüístic i d’atracció d’un turisme cultural lligat a l’univers literari de l’escriptor de Castalla“. Amb tot, l’escriptor Víctor Labrado creu que ha pogut ser un “oblit”, sense mala intenció, de les administracions, i afirma que “No tinc cap dubte que a la pròxima legislatura, si manen els mateixos, o fins i tot encara en els pocs mesos que resten de l’actual, posaran fil a l’agulla i donaran una solució digna, satisfactòria, a la Casa Valor, al carrer Major de Castalla. Perquè en definitiva, els que ara manen són els bons. O no?”.

Finalment, el professor Vicent Brotons, sense pèls en la llengua, ens conta una anècdota passejant pel carrer Major de Castalla: “Mi amiga, mujer culturalmente sensible, exclama «todos son iguales, cuando se instalan en los centros de poder de València se olvidan de nuestras tierras, igual da que sea Alicante, Elda o Castalla». Yo le intento responder justificando la brutal insensibilidad de un conseller y una Conselleria de Cultura. Finalmente desisto y le doy la razón añadiendo «efectivamente, Inma, ni la Casa Museu d’Enric Valor, uno de los más importantes escritores valencianos del siglo XX, les interesa. Una verdadera vergüenza».

Recull d’articles

Els nostres sons i Estellés: Recital de poesia i música popular en Homenatge a Vicent Andrés Estellés

Dilluns, 3 Desembre 2018, 8:47 | Categoria : Concerts
Tags : ,

El Centre Cultural Castellut organitza un recital de poesia i música popular valenciana-catalana amb motiu del  25é aniversari de la seua mort, el pròxim 15 de desembre.

Els nostres sons  és un muntatge escènic original pel doble fet de ser nou i ser un espectacle de creació pròpia, en el qual es combina una selecció de cançons populars valencianes i catalanes amb poesies en la nostra llengua; per això el títol del recital, doncs es presenten Els nostres sons mitjançant la música i la paraula, combinant-les, de manera que es fa una antologia poètica i musical que ens recorda quines són les nostres arrels. A més, es tracta d’unir l’aspecte popular i el cult: el primer representat amb les cançons; el segon aportat per les poesies de diferents autors -bàsicament Estellés- i èpoques  pel caràcter que atorga la interpretació d’aquestes per part del quartet de corda Mare Nostrum. Per si fóra poc, fer-lo de forma simultània, com si cadascuna de les combinacions haguera estat així des de sempre. En l’última part del recital s’incorporarà una dolçaina i un tabal per  aportar els sons característics de la nostra música: El cant dels ocells, Muntanyes del Canigó, Serra Mariola, El rossinyol, L’emigrant, El Cant del poble, El Cant de la Senyera, Els Segadors i La Muixeranga d’Algemesí són algunes de les melodies que ens  acompanyaran.

Juan Antonio Olmedo, professor sobradament conegut i apreciat a la nostra localitat torna a Castalla per fer-nos gaudir de la seua passió, la poesia; fa un parell d’anys ens va fer vibrar en un Recital Homenatge a Miguel Hernàndez que no oblidarem fàcilment, i en aquest cas serà en Homenatge a Vicent Andrés Estellés quan es cumpleixen 25 anys del seu traspàs. No necessitem excuses per revisar els seus poemes, però no està de més fer-ho conjuntament, acompanyats de música nostra. Una oportunitat!

Serà el dissabte, 15 de desembre, al Saló d’Actes de la Casa de Cultura, a les 20h

Vos esperem!

Centre Cultural Castellut – desembre 2018

El Centre projecta el documental ‘El Camp de Concentració de Portaceli’ aquest divendres

Dilluns, 26 Novembre 2018, 7:09 | Categoria : Documentals
Tags :

Quin fou el destí dels milers de republicans capturats al Port d’Alacant al final de la guerra d’Espanya ? Al voltant de 20.000 foren internats al famós Camp d’Albatera , camp que es clausurà en octubre de 1939 però… Milers i milers de presos no es volatilitzen de hui per demà. El gruix d’aquella massa de republicans, vençuts, famèlics i malalts –entre 10.000 i 12.000 calcula Marcó Dachs– fou traslladada en dramàtiques condicions al “Campo de Concentración de Prisioneros de Guerra de Porta-Coeli” (Serra) –deia el nom oficial— , sense cap dubte el camp més important del final de la guerra al País Valencià, perquè és on classifiquen i identifiquen al llarg dels gairebé tres anys d’existència del camp als presoners republicans.
És molt conegut l’afer dels camps nazis, s’ha escrit molt sobre l’anomenada “Solución final” que aplicaren, divulgada a bastament. Qui no coneix o ha sentit parlar de Mauthausen, Auschwitz…
La trista realitat és que la “Solución final” que practicà el franquisme sobre les víctimes de la guerra, com ara el Camp de Portaceli, està gairebé a les fosques, gairebé als 80 anys d’aquella tragèdia.

Divendres, 30 de novembre, a les 19’45h, a la Casa de Cultura de Castalla

Centre Cultural Castellut – novembre 2018