Enric Balaguer ens presenta el seu darrer llibre “El desert i altres palpitacions del nou segle”

divendres, 9 desembre 2016, 9:20 | Categoria : Literari
Tags :

invitacio-a-la-presentacio-del-desert-i-altres-palpitacions-del-nou-segle-ii-2

Divendres 16 de desembre tindrem el gust de comptar amb la presència del professor de la Universitat d’Alacant Enric Balaguer, el qual serà presentat per la nostra companya Irene Mira i estaran acompanyats musicalment per Alba Asensi; tots tres faran la presentació del llibre “El desert i altres palpitacions del nou segle”, un llibre on es recullen setze assajos d’allò més variat, la memòria històrica, el mercantilisme, la presència del mal… Tot sota el prisma de la creativitat i la personal visió del professor Enric Balaguer.

Ens espera una interessant jornada literària!

Divendres, 16 de desembre, a les 20h, a la Casa de Cultura de Castalla.

Us esperem!

Centre Cultural Castellut – desembre 2016

Les Rutes del Centre: Bocairent-Els Teulars-Cova de la Sarsa Bocairent (La Vall d’Albaida) 27.11.16

divendres, 9 desembre 2016, 9:15 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

2-bocairent-cova-sarsa-teulars

Amb la incertesa de la predicció meteorològica, que anunciava pluja, ens dirigim a l’estació de tren de Bocairent, on deixem els cotxes. Comencem a caminar per una pista, en direcció a l’ombria, passem per les Alqueries una finca molt ben situada a la falda de la serra. Anem guanyant altura a poc a poc, agafem al poc una senda que fent ziga-zagues ens aboca a la Font dels Teulars la qual, malgrat la sequera, trau encara una bona mànega d’aigua. Visitem una coveta veïna amb senyals evident d’haver estat habitada i seguim fins els Teulars, un grup de cases que, com el seu nom indica, estaven dedicades en el seu temps, sobretot, a la fabricació de teules, en són testimoni diverses boques dels antics forns que estan a la vista… Un preciós lledoner presideix un eixample davant del grup de cases; els colors tardorencs, preciosos, esguiten cada racó d’aquest paratge. Després d’haver inspeccionat el tros, continuem per una pista fins l’ermita de Sta. Bàrbera, adossada a un mas esplèndid. Allí fem l’aturada de rigor, a la vora d’un xop descomunal i d’una font actualment seca, la Font del Pla.

1-bocairent-cova-sarsa-teulars

Entre cases i casetes, ens dirigim al mas de Borja i d’allí, per una senda fins la cova de la Sarsa. Aquesta vegada sí, dúiem frontals i llanternes i ens vam enfilar cap endins. Un món nou se’ns va presentar al davant, estalactites, estalagmites –la majoria trencades- vives i gotejants… Amb precaució vam anar endinsant-nos i descobrint racons bellíssims i grans espais que ens van impressionar per la seua magnitud i per les formacions que atresoraven. Val a dir que la nostra experiència espeleològica era mínima, però tots vam quedar captivats per l’experiència.

3-bocairent-cova-sarsa-teulars

Com que vam estar més temps del previst dins la cova, en eixir vam optar per retallar l’itinerari previst i ens vam dirigir directament a Bocairent, pels masos de Casablanca i la via.

Un altre matí de diumenge inoblidable!

Centre Cultural Castellut – novembre 2016

L’Or dels Valencians: víctimes d’una injustícia !

dilluns, 5 desembre 2016, 14:24 | Categoria : Exposicions
Tags :

or-valencians

Divendres, 2 de desembre, Jaume Ortiz, coautor de l’exposició L’Or dels Valencians, introduït per Emma Rodríguez i Salvador Linares, ens va presentar els materials que s’hi exposen i ens va explicar de manera clara i didàctica el seu contingut. Molt aclaridor!

Només el desconeixement de les dades que s’exposen explica que puga estar produint-se aquest desgavell. Un desconeixement alimentat per la part que se’n beneficia del mateix. Alimentat amagant les balances fiscals –la tan demanada transparència!- per part del govern de l’estat. Només un any, el 2008, es van fer públiques i, en base a aquest any s’han pogut fer els càlculs que han donat lloc a aquesta exposició.

Aquestes dades deurien ser conegudes en cada casa del País Valencià i, amb aquest coneixement i la més que segura indignació, el Govern Valencià tindria la força suficient per plantar-se en Madrid i exigir una cosa tan simple com JUSTÍCIA. No demanar res que no ens pertoque, però ja està bé de què ens tracten com a una colònia.

2-or-valencians

Les dades que contenen els panells corresponen a UN ANY, la qual cosa vol dir que milió amunt milió avall, cada any més de 5.500.000.000 (sí, cinc mil cinc-cents) se’n van cap a la meseta i NO TORNEN! I mentrestant els xiquets en barracons, la sanitat i l’educació en precari, no tenim mitjans de comunicació propis, sense corredor mediterrani, desastre de rodalies…

Una dada que no està en els panells: el País Valencià estava 12 punt per damunt de la mitjana de l’estat espanyol fa 40 anys, ara estem 12 per davall. Hem baixat 24 punts en 40 anys!!! I malgrat estar per davall de la mitjana, paguem com si fórem rics, ens en tornen com si fórem rics i inverteixen molt menys del que ens correspon.

Bé, només volem que vegeu els panells, que reflexioneu i que escampeu tant com pugueu aquesta INJUSTÍCIA, només sabent-ho la gent protestarà i exigirà UN FINANÇAMENT JUST; alerta! un poc millor no, un que siga JUST.

L’exposició estarà fins diumenge, 11 de desembre.

Centre Cultural Castellut – desembre 2016

Exposició i presentació: L’OR DELS VALENCIANS

divendres, 25 novembre 2016, 13:40 | Categoria : Conferències, Exposicions
Tags :

cartell-or-valencians

El Centre Cultural Castellut i la plataforma Decidim hem preparat unes activitats sobre un tema sagnant per a tots nosaltres: l’infrafinançament dels valencians, la manca d’inversió estatal… la injustícia amb que som tractats. Massa temps han tingut enganyada la ciutadania, semblava que vivíem en Xauxa, però no, res d’això! Paguem més del que ens pertoca, rebem menys del que ens correspon i s’inverteix molt menys que a la mitjana estatal… Tot això i més és el motiu de l’exposició “L’or dels Valencians”. Jaume Ortiz, coautor de l’exposició ens farà la presentació de la mateixa, amb dades actualitzades. Moltes vegades ens queixem de què ha pujat la llum, la benzina… Açò és més greu!

Hem de ser coneixedors de quin és l’estat de comptes de cada valencià respecte als altres ciutadans de l’estat, per quins motius passa açò, des de quan, fins quan… No es tracta de què ens regalen res, però que tampoc ens maltracten… Justícia, simplement! Almenys saber-ho… i actuar en conseqüència! No podeu deixar passar aquesta activitat!

Divendres, 2 de desembre, a les 20h, a la Casa de Cultura serà la Presentació de l’exposició “L’or dels valencians”, la qual estarà exposada fins l’11 de desembre

Centre Cultural Castellut novembre 2016

Les Rutes del Centre: La Moleta d’Aitana- Alcoleja (El Comtat) – 13.11.16

dimarts, 22 novembre 2016, 14:20 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

1-aitana-alcoleja

En un matí preciós de tardor, ens vam dirigir al punt de partida d’aquesta excursió, la Font de l’Arbre, on ens vam trobar amb altres companys per fer junts la ruta. Després de les salutacions de rigor, vam començar la marxa en direcció a la gran muntanya de les comarques del sud, l’Aitana.

3-aitana-alcoleja

Superada la primera rampa, ens vam desviar cap a la dreta –una zona molt poc freqüentada, però d’una gran bellesa-. A trossos per sendes poc clares, a trossos camp a través, vam anar recorrent la part més occidental de l’ombria d’Aitana. Uns tallats impressionants, grans runars, capricioses formes de les roques, vegetació rupícola, pous de neu –el clot del tio Virgilio, el clot de l’Arran dels Esquiladors-, la Penya Catxa, tot en conjunt ens produïa una sensació de plaer profund. Estàvem recorrent i descobrint un paratge amagat preciós, allunyat dels camins habituals –preciosos també- d’aquesta muntanya. En aplegar a la punta, van aparèixer els primers rajos solars i, amb ells, férem l’aturada per esmorzar. Les vistes cap al Comtat i l’Alcoià ens acompanyen i ens omplen els ulls de bellesa.

2-aitana-alcoleja

Ens enfilem per la carena, més empinada primer, més suau a continuació, i ara ja anem pujant a poc a poc per la vora de la cresta –tota l’ombria de l’Aitana és un enorme crestall-, ja en direcció cap a l’est. Prompte descobrim la costa, amb l’imponent Puig Campana davant, a la nostra dreta. Seguim guanyant altura suaument fins que assolim els 1468 de la Moleta, ja amb la base militar enfront i la serra Bèrnia a la seua esquerra. Quin fons de pantalla! Seguim, ara en descens, en la mateixa direcció; passem dos colls el de l’Arbre i el del Ventisquer i, abans d’enfilar-nos cap a la base, ja molt prop d’ella, agafem un baixador que ens endinsa altra vegada en l’ombria, un rodal preciós amb unes formes rocoses espectaculars i una vegetació exuberant. Baixem fins una pista que va en direcció a la font de Forata, encara que no apleguem. Seguim perdent altura i passem per la vora de la noguera més gran que mai hem vist, desgraciadament quasi totalment seca. Finalment, apleguem a la foieta de la Font de l’Arbre, amb algunes cases i uns camps de cirerers que donen un color preciós a aquest paratge. De seguida apleguem al punt de partida, on hi ha molta gent dinant en les taules habilitades amb eixa finalitat. Ens ve al cap L’ambició d’Aleix, novel·la d’Enric Valor ambientada en aquest rodal, molt recomanable, com tota l’obra del genial escriptor castellut.

Powered by Wikiloc

Un matí dels que ens deixa les piles ben carregades!

Centre Cultural Castellut – novembre 2016

Les Rutes del Centre: Masos de la Font Roja – Alcoi – 6-11-2016

dimarts, 15 novembre 2016, 8:44 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

1-masos-font-roja

Primer dia de fred a les nostres terres. Ens desplacem fins la Venteta dels Cuernos per començar la nostra excursió, en la qual descobrirem alguns dels masos més desconeguts de la serra del Menejador.

2-masos-font-roja

Baixant pel camí que voreja el barranc de l’Aigüeta Amarga ens trobem amb un nombrós grup de ciclistes d´Ibi. Deixem de banda el barranc poc abans d’arribar a la font que dóna nom al barranc, i ens endinsem pel camí que mena al mas del Racó Vell, el primer de la nostra ruta. Es tracta de dos grans casalicis amb un passeig entre mig, ben ombrejat per til·lers, acàcies i castanyers d’índies. Pujant a la font ens acompanya una gran carrasca. Trobem la font sense aigua. Disposa d’un llavador i una bassa, amb unes hortetes al bancal de baix. Continuem per un camí envoltat de bancals d’espígol i alguns amagatalls i menjadors per a la cacera, fins eixir, entre pinars i bancals erms al següent mas: el de Bonavista. No hi arribarem. El deixem a la part de dalt, i eixim a la pista que mena al mas de Pardinetes, on esmorzarem. També baixem a veure la font, on els xops i aurons ja mostren els seus colors tardorals. Per la pista que baixa a la Safranera pugem una forta costera, i valleta avall, si no fóra perquè un camí delata la seua presència, no ens hauríem percatat de la presència del mas de Cotet, més modest que els anteriors, amagat entre el dens bosc ombrívol de la Font Roja. Però no baixarem fins la Safranera, perquè hem de pujar al Pla dels Gal·lers i ascendim fins arribar-hi per una senda ja coneguda per nosaltres, que sempre ens encisarà, amb les vistes cap a la Valleta de Polop, la Mariola i el gran edifici del Centre d’Interpretació del Parc Natural. Ja dalt, fem un descanset i continuem per la pista del mas de Tetuan, entre els millors carrascars de tota la serra. Pararem també al mirador de Pilatos, que ens ofereix les panoràmiques més àmplies cap al nord: Banyeres, la Blasca, el Mugró d’Almansa… el dia és molt clar gràcies al vent que neteja el cel, i arribarem a divisar les llunyanes serres de Javalambre i el Penyagolosa.

masos-font-roja-3

Al mas de Tetuan, les fotos de rigor amb el teix multicentenari, que mai no ens cansarem de contemplar, i ja cap avall. Encara pujarem al Pilar de Ximo, una muntanya sense a penes vegetació, des de la qual les vistes s’eixamplen cap a la Foia de Castalla, la mar, i fins i tot, les serres de la costa de Cartagena. La mar brilla com sols ho fa als dies ventosos i assolellats com avui. La tornada és ben coneguda: el pou de Barber o cava de Santa Maria, i acabem a la Venteta dels Cuernos. Tota una excursió tardoral, on hem gaudit dels colors grocs, ocres i púrpures dels freixos, aurons i corners del bosc mediterrani millor conservat de tot el País.

Centre Cultural Castellut – novembre 2016

Refugiats: un drama que ens afecta a tots

dilluns, 7 novembre 2016, 8:33 | Categoria : Actualitat
Tags :

1-refugiats

Divendres 28 d’octubre, a la Casa de Cultura, va tindre lloc la conferència “Refugiats: la vergonyosa frontera europea”, a càrrec d’Antonio Bascuñana, coordinador d’ACNUR a Alacant.

Lamentablement, el dels refugiats és ara un tema de molta actualitat arran del conflicte de Síria. La postura d’Europa ha estat insolidària (i vulnera, a més, algun tractat) en tancar fronteres i donar l’esquena a centenars de milers de persones que ho han perdut tot.

2-refugiats

Els refugiats són una de les assignatures pendents que té el món desenrotllat. La cosa va més enllà de Síria, ja que hi ha molts altres conflictes que generen o han generat vertaders allaus de refugiats. Entre refugiats, desplaçats i apàtrides, sumen l’esborronadora xifra de més de seixanta milions de persones.

ACNUR és l’agència de l’ONU per als refugiats des de 1951; si bé les Nacions Unides aporten molt poc, només un 3% dels fons. Són els governs dels diferents països els que haurien d’aportar el gruix de les ajudes als refugiats. Però aquestes ajudes són insuficients (per exemple l’Estat espanyol porta dos anys sense donar un sol euro) i és la iniciativa privada, els donatius dels socis, allò que està salvant la situació. Cal dir que un 75 % de la quota d’un soci d’ACNUR es pot desgravar en l’impost de la renda, per la qual cosa en fer les nostres aportacions estem obligant l’Estat a contribuir.

D’altra banda, al rebedor de la Casa de Cultura, fins al dia 6 de novembre, es pot vore l’exposició “Refugiats: el retorn a casa”, que consta de deu panells il·lustratius. ACNUR intenta primer que un refugiat s’integre en un país d’acollida i, si no és possible, el porta a un camp de refugiats. Però quan ja s’ha dissipat el conflicte en el país d’origen, ACNUR ajuda també en la tornada a casa. Una tasca, doncs, impagable la que està fent en aquest àmbit, juntament amb altres ONG com Creu Roja, Metges Sense Fronteres i altres.

Centre Cultural Castellut – novembre 2016

Les rutes del Centre: Barranc del Puntal Pelat – Castalla-Petrer 23.10.16

dilluns, 31 octubre 2016, 6:23 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

2-barranc-del-puntal-pelat

De bon matí ens ajuntem en una Castalla fantasma, la boira baixa li dóna un aire de pel·lícula de por, però en anar trobant-nos eixe factor queda en segon terme. Agafem els cotxes fins la casa del Portell, des d’on hi ha una vista privilegiada, amb tota la Foia coberta per la blanura… i nosaltres per damunt!

Comencem pel camí que es dirigeix a l’Escaló i, després d’un tros planet, comencem a pujar cap al colladet on trobem el camí que cresteja per tota la carena, no sense haver fet una paradeta en un mirador de la Foia que ens possibilita una vista preciosa de la nostra comarca, amb el sol matiner, la boira escampada i les serres sobreeixint per les vores… Xulíssim!

3-barranc-del-puntal-pelat

Anem ara cap avall pel camí, fins que apleguem a un punt on agafem una mitja senderola que es dirigeix a les caolles de Ramon, que estan plenes per les pluges recents. Ara tot consisteix en seguir el llit del barranc… Primer és estret i has d’anar buscant els passadors més assequibles, res de l’altre món. A poc a poc va eixamplant-se, s’ajunta amb altre que ve per la dreta, és un plaer caminar per un barranc un parell de dies després d’haver plogut, la terra fa una olor deliciosa, queden encara alguns tolls amb aigua, tot ben rentadet, hi ha alguns salts que hem d’esquivar, la noguerola –o cornicabra- va prenent el color groc propi de la tardor, ens sorprenen unes mates de poliol precioses, trobem a l’esquerra l’entrada d’un barranc potent; segueix eixamplant-se el nostre, sent ara més còmode i molt espectacular.

1-barranc-del-puntal-pelat

Després de fer la paradeta reparadora seguim i ens trobem, per la dreta el barranc del Salt de la Mula, el qual sumat al que anem fent donen lloc a la rambla de Puça, molt més ampla. La seguim fins que apleguem a la casa de Castalla, on fem una aturada i una xarradeta. Continuem cap al corral (aprisco posava en les manisetes que hi havia) del Manco de Castalla, i enfilem per tot el Puntal Pelat, per una senda ascendent que el recorre en la seua totalitat, fins que apleguem al caminet que cresteja tota la carena de l’Escaló. A mitjan pujada hem trobat el pastor amb el ramat i, com que estava comunicatiu, hem fet una agradable xarradeta amb ell.

3-barranc-del-puntal-pelat

Ja només queda tornar a pels vehicles pel mateix camí que hem fet a primera hora, després d’haver passat un matí d’allò més complet.

Centre Cultural Castellut – octubre 2016

Les Rutes del Centre: Els Crestalls – Finestrat – 12.10.16

dilluns, 24 octubre 2016, 15:49 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

1-crestalls

Postposada al 12 –estava prevista el 9-, ens dirigim al punt de partida d’aquesta ruta, a l’esquena del majestuós Puig Campana. Com indica el seu nom, anem a fer una ruta per una inaccessible -en la seua major part- cresta pètria que recorda la part aèria d’un fardatxo prehistòric, molt espectacular.

Powered by Wikiloc

Una vegada deixem el cotxe, comencem a caminar i ens dirigim a un mas abandonat, en la capçalera del barranc d’Atxero, vorejant el qual anem descendint per un tros en el que la senda és quasi inexistent. Apleguem, per fi, a un camí per on seguim, els bancals ara sí ja estan cultivats i acompanyats d’algunes modestes casetes de camp. De sobte un moment d’aquells que queden en la memòria, un raig de sol es cola pel tall de Roldà, al Puig Campana, un espectacle preciós que ens captiva i fa bromir les càmeres. Un poc més avant, parem i reparem forces a la vora d’una caseta.

2-crestalls

Seguim endavant i passem a la vora de la finca Els Castellets, altre nom per referir-se a la mateixa cresta; enfilem ja cap amunt, per una empinada senda, buscant el Portell de López, un badall per on es pot passar a la part de l’ombria. Al fons, el perfil del Caval i el Ponoig, junt al ja citat Puig Campana conformen un decorat únic, immillorable. A l’altre costat de la cresta l’espectacle no es queda enrere, el barranc del Xarquer davant de nosaltres, bastant avall, el barranc de l’Arc, el Diví, Sanxet, el Goleró, Aitana… tot un món! Anem baixant primer, en diagonal, rodejats d’una vegetació exuberant, on destaquen els alborcers, plens de vistosos i dolços fruits. Seguidament comencen a remuntar tot el desnivell que hem baixat, fins que apleguem al coll de Sacarest, al capdamunt dels Crestalls. Des d’allí tenim una magnífica vista de la valleta per la que hem fet la primera part de la nostra ruta. A continuació comencem a baixar per una antiga i sinuosa senda, molt ben dissenyada, que ens aboca a un camí que ens du al mas i a l’aparcament on hem deixat els vehicles. Un magnífic exemplar de server, amb els seus fruits, acomiada la ruta.

3-crestalls

El Puig Campana, preciós i omnipresent, segueix observant-nos… Nosaltres, ben satisfets, marxem discretament… fins la pròxima!

Centre Cultural Castellut – octubre 2016

El drama dels refugiats, el pròxim 28 d’octubre a Castalla

dimarts, 18 octubre 2016, 13:36 | Categoria : Conferències, Exposicions
Tags : ,

cartell-refugiats

Us presentem un parell d’activitats sobre un problema que alguns de vosaltres ens havíeu suggerit, el drama dels refugiats, segurament el fenomen més escandalós que la nostra avançada societat europea té plantejat . Posats en contacte amb ACNUR i Escola Valenciana hem organitzat una xarrada amb el títol “Refugiats: la vergonyosa frontera europea” a càrrec d’Antonio Bascuñana, coordinador d’ACNUR a Alacant; serà el 28 d’octubre, a les 20h, a la Casa de Cultura. Al mateix temps i al mateix lloc inaugurarem una exposició que estarà fins el 4 de novembre, “Refugiats: el retorn a casa”. Estem segurs que ambdues activitats ens ajudaran a entendre millor el drama en el que es veuen implicats centenars de milers de persones en l’actualitat, així com les seues causes i possibles solucions.

No deveu perdre-vos-les.

Centre Cultural Castellut – octubre 2016