El col·lectiu ‘Gent de Valor’ reivindica una Casa Museu per a l’escriptor de Castalla

dimarts, 4 desembre 2018, 12:07 | Categoria : Actualitat
Tags :

Nombroses personalitats del món de la cultura i l’educació s’han unit per reivindicar la rehabilitació de la Casa Museu d’Enric Valor, propietat de la Generalitat Valenciana i actualment en estat d’abandó.

Des del col·lectiu ‘Gent de Valor’ , on pertany el Centre Cultural Castellut, creiem que des de diversos fronts podrem pressionar les administracions per fer realitat un projecte amb un potencial turístic, literari, gastronòmic, cultural i de país impressionant. A continuació podeu llegir una sèrie d’articles escrits per persones amb sensibilitat cultural que s’han sumat a la iniciativa: Vicent Vidal, Josep Daniel Climent, Almudena Francès, Vicent Brotons, Víctor Labrado, Francesc Gisbert, Vicent Luna o Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor.

El professor Vicent Vidal ens diu que la casa museu “potser simplement és l’escenari i el lloc idoni per explicar —millor encara: per parlar de— literatura. O de llengua. De vegades incorpora detalls, curiositats o algun element simbòlic —una ploma, una màquina d’escriure, unes ulleres, un barret. I papers, i cartes, i quaderns, i llibres. Una casa museu d’un escriptor, o d’una escriptora, no cal que siga el lloc on va viure, sinó el lloc on en viu ara la memòria

Per la seua part, la narradora oral Almudena Francés ja imagina aquesta casa com un espai “on es puga peregrinar en família o amb el col·legi per a saber més sobre l’obra de l’autor, per a tocar-la i guardar-ne un record tangible. Un espai en què assíduament es conten les rondalles del mestre Valor i serveix de seu d’estudis per a narradores i investigadors“.

L’escriptor Joan Borja va més enllà, i al seu article podem llegir una hipotètica conversació per telèfon entre un col·legi d’Oliva i la futura Casa Museu Enric Valor “Ho sentim molt, però hauria de ser a partir de març. Solem tindre les reserves tancades amb tres mesos d’antelació. I ara, de cara al Nadal, hi ha una mar d’excursions que ens demanen la visita guiada a la Casa Museu, amb el complement de l’excursió al centre històric de Castalla i al castell. Clar: ho combinen amb la visita al Museu del Joguet d’Ibi, o al Tirisiti d’Alcoi, i fan com una espècie de «paquet de fantasia»” .

Amb un to encara més reivindicatiu llegim l’article del professor Vicent Luna i Cirera: “Si no haguera sigut per ell els nostres alumnes no en gaudirien amb les aventures d’Esclafamuntanyes; no coneixerien personatges com Peret, Nabet o el rei Astoret; no sabrien qui és Joan Ratot; no en riurien amb ‘El dimoni fumador’ i amb tantes altres històries de corbs, dimonis banyuts, animetes, gegants i prínceps valents. Per tot plegat, clama al cel que a hores d’ara, 18 anys després del seu traspàs, l’autor de les Rondalles valencianes no tinga encara la seua casa museu, el seu espai on tothom puga anar-hi“.

L’escriptor i president de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat, Francesc Gisbert, apunta també a la riquesa cultural i econòmica que generaria una casa museu com aquesta en Castalla i els pobles del voltant: “És un centre d’irradiació cultural, de pelegrinatge de grups escolars, de conferències, de publicacions, d’autobusos que van i tornen, de turisme. Una font de riquesa cultural i econòmica. Tot no pot ser, cert. I entre poc i massa, la mesura passa. Enric Valor i els valencians mereixem una Casa Museu a Castalla. S’hi donen tots els ingredients: activitats culturals, demanda social i espai físic. Només en falta un, voluntat política“.

Com diu el professor Josep Daniel Climent, els nostres polítics cal que “prenguen ben prompte la iniciativa i reactiven el projecte de crear la Casa-museu d’Enric Valor i el convertisquen en un centre de referència cultural, lingüístic i d’atracció d’un turisme cultural lligat a l’univers literari de l’escriptor de Castalla“. Amb tot, l’escriptor Víctor Labrado creu que ha pogut ser un “oblit”, sense mala intenció, de les administracions, i afirma que “No tinc cap dubte que a la pròxima legislatura, si manen els mateixos, o fins i tot encara en els pocs mesos que resten de l’actual, posaran fil a l’agulla i donaran una solució digna, satisfactòria, a la Casa Valor, al carrer Major de Castalla. Perquè en definitiva, els que ara manen són els bons. O no?”.

Finalment, el professor Vicent Brotons, sense pèls en la llengua, ens conta una anècdota passejant pel carrer Major de Castalla: “Mi amiga, mujer culturalmente sensible, exclama «todos son iguales, cuando se instalan en los centros de poder de València se olvidan de nuestras tierras, igual da que sea Alicante, Elda o Castalla». Yo le intento responder justificando la brutal insensibilidad de un conseller y una Conselleria de Cultura. Finalmente desisto y le doy la razón añadiendo «efectivamente, Inma, ni la Casa Museu d’Enric Valor, uno de los más importantes escritores valencianos del siglo XX, les interesa. Una verdadera vergüenza».

Recull d’articles

Els nostres sons i Estellés: Recital de poesia i música popular en Homenatge a Vicent Andrés Estellés

dilluns, 3 desembre 2018, 8:47 | Categoria : Concerts
Tags : ,

El Centre Cultural Castellut organitza un recital de poesia i música popular valenciana-catalana amb motiu del  25é aniversari de la seua mort, el pròxim 15 de desembre.

Els nostres sons  és un muntatge escènic original pel doble fet de ser nou i ser un espectacle de creació pròpia, en el qual es combina una selecció de cançons populars valencianes i catalanes amb poesies en la nostra llengua; per això el títol del recital, doncs es presenten Els nostres sons mitjançant la música i la paraula, combinant-les, de manera que es fa una antologia poètica i musical que ens recorda quines són les nostres arrels. A més, es tracta d’unir l’aspecte popular i el cult: el primer representat amb les cançons; el segon aportat per les poesies de diferents autors -bàsicament Estellés- i èpoques  pel caràcter que atorga la interpretació d’aquestes per part del quartet de corda Mare Nostrum. Per si fóra poc, fer-lo de forma simultània, com si cadascuna de les combinacions haguera estat així des de sempre. En l’última part del recital s’incorporarà una dolçaina i un tabal per  aportar els sons característics de la nostra música: El cant dels ocells, Muntanyes del Canigó, Serra Mariola, El rossinyol, L’emigrant, El Cant del poble, El Cant de la Senyera, Els Segadors i La Muixeranga d’Algemesí són algunes de les melodies que ens  acompanyaran.

Juan Antonio Olmedo, professor sobradament conegut i apreciat a la nostra localitat torna a Castalla per fer-nos gaudir de la seua passió, la poesia; fa un parell d’anys ens va fer vibrar en un Recital Homenatge a Miguel Hernàndez que no oblidarem fàcilment, i en aquest cas serà en Homenatge a Vicent Andrés Estellés quan es cumpleixen 25 anys del seu traspàs. No necessitem excuses per revisar els seus poemes, però no està de més fer-ho conjuntament, acompanyats de música nostra. Una oportunitat!

Serà el dissabte, 15 de desembre, al Saló d’Actes de la Casa de Cultura, a les 20h

Vos esperem!

Centre Cultural Castellut – desembre 2018

El Centre projecta el documental ‘El Camp de Concentració de Portaceli’ aquest divendres

dilluns, 26 novembre 2018, 7:09 | Categoria : Documentals
Tags :

Quin fou el destí dels milers de republicans capturats al Port d’Alacant al final de la guerra d’Espanya ? Al voltant de 20.000 foren internats al famós Camp d’Albatera , camp que es clausurà en octubre de 1939 però… Milers i milers de presos no es volatilitzen de hui per demà. El gruix d’aquella massa de republicans, vençuts, famèlics i malalts –entre 10.000 i 12.000 calcula Marcó Dachs– fou traslladada en dramàtiques condicions al “Campo de Concentración de Prisioneros de Guerra de Porta-Coeli” (Serra) –deia el nom oficial— , sense cap dubte el camp més important del final de la guerra al País Valencià, perquè és on classifiquen i identifiquen al llarg dels gairebé tres anys d’existència del camp als presoners republicans.
És molt conegut l’afer dels camps nazis, s’ha escrit molt sobre l’anomenada “Solución final” que aplicaren, divulgada a bastament. Qui no coneix o ha sentit parlar de Mauthausen, Auschwitz…
La trista realitat és que la “Solución final” que practicà el franquisme sobre les víctimes de la guerra, com ara el Camp de Portaceli, està gairebé a les fosques, gairebé als 80 anys d’aquella tragèdia.

Divendres, 30 de novembre, a les 19’45h, a la Casa de Cultura de Castalla

Centre Cultural Castellut – novembre 2018

Joan Pellicer, la gastronomia de les arrels, per Josep Bernabeu

dimecres, 21 novembre 2018, 16:01 | Categoria : Jornades d'Etnobotància
Tags :

Després de la magnífica Taula Redona de divendres moderada per Juli Pasqual, amb Jorge Cruz, Daniel Climent i Francesc Devesa; l’endemà dissabte era el torn del segon acte de les II Jornades d’Etnobotànica: la conferència “Etnobotànica i gastronomia en l’obra de Joan Pellicer i Bataller”. Va ser impartida per Josep Bernabeu i Mestre, doctor en Medicina i catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant, a més de director del Centre de Gastronomia del Mediterrani UA-Dénia.

Bernabeu, recolzant les seues explicacions amb projeccions en power point, va donar una ingent alhora que profitosa informació sobre gastronomia, alimentació i etnobotànica. Posà especial èmfasi en la deriva que han pres els hàbits alimentaris dels països industrialitzats en els darrers anys, on s’ha imposat el menjar ràpid i el menjar brossa, i s’han anat perdent les receptes tradicionals i el gust per cuinar. La tendència va a més i cada vegada hi ha més gent mal alimentada i més obesitat. Opinà que des del món de l’ensenyament es pot fer molt perquè la societat assolisca una bona educació alimentària que revertiria aquest procés negatiu. També va fer una curiosa i interessant proposta: arreplegar el receptari tradicional de Castalla i aplegar-lo en una publicació.

El ponent remarcà també el fet curiós que a la nostra terra es faça menys ús de la dieta mediterrània que en alguns països del nord d’Europa. Una dieta reconeguda i lloada, una dieta sana, completa, que hem anat abandonant a mesura que hem anat suprimint, i canviant per altres, productes com les hortalisses, les verdures, els llegums, les fruites, les herbes aromàtiques, les espècies… Des de la Càtedra de Gastronomia de la UA s’estan impulsant iniciatives que contribuïsquen a impulsar tant la nostra gastronomia tradicional com la recuperació de la dieta mediterrània, una d’elles és la creació d’horts escolars.

L’obra de Joan Pellicer és important en aquest sentit perquè gran part del seu treball es fonamenta en la recuperació dels usos tradicionals de les plantes. En el tema de la gastronomia, la filosofia, l’impuls que guià Pellicer és precisament frenar la involució que suposa abandonar la sana i rica dieta tradicional (la pròpia del món rural del passat) per a adoptar una forma d’alimentar-se aliena, adotzenada i poc saludable (la pròpia del món urbà actual).

Exitosa Taula Redona sobre Joan Pellicer i l’Etnobotànica

dilluns, 19 novembre 2018, 8:31 | Categoria : Jornades d'Etnobotància
Tags :

Divendres, dia 9 de novembre de 2018, a les 20 h, tingué lloc a l’Espai Jove de la Casa de Cultura de Castalla, la inauguració de les Jornades d’Etnobotànica, organitzades pel nostre Centre Cultural. La primera de les diverses activitats programades va ser la celebració d’una taula redona sobre la figura de Joan Pellicer i Bataller, el metge i etnobotànic de Bellreguard que ens va deixar prematurament fa onze anys, després d’una vida dedicada a l’estudi i la divulgació de les propietats terapèutiques de les plantes.

Els participants en la mateixa, tres persones que el conegueren de prop i inclús col·laboraren amb ell a nivell científic, van ser: Jorge Cruz, geògraf i conservador del Museu Valencià d’Etnologia, autor del pròleg del “Diari de Sotaia”, molt encertada recopilació de textos de Joan Pellicer, escrits entre els anys 1984 i 1985; Daniel Climent, bioquímic i catedràtic d’Educació Secundària, “l’etnobotànic de les terres del sud valencià”, ja que Joan Pellicer va centrar els seus estudis a les comarques centrals del país, que ell anomenava Diània; i Francesc Devesa, metge especialista en el sistema digestiu i company d’investigació en alguns dels treballs del nostre personatge. Juli Pasqual, biòleg, professor de Secundària i soci del Centre va actuar com a moderador.

El record emocionat i l’anàlisi de la situació actual de l’etnobotànica a hores d’ara i al nostre àmbit van ser els eixos sobre els que va avançar la conversa. I si la figura de Joan fou exaltada fins a l’extrem de considerar la seua obra com un vertader punt i apart en l’estudi del coneixement ancestral sobre els usos i virtuts de les espècies vegetals del nostre entorn més pròxim, donada la monumentalitat de la mateixa, encara resultà potser més colpidor descobrir la personalitat íntima de l’autor a través de les seues pròpies paraules al diari, així com pels testimonis dels presents. Aquest darrer aspecte, els apunts filosòfics i sentimentals recollits al “Diari de Sotaia”, han merescut les millors crítiques i han sorprès més d’un.

Un personatge tan esplèndid com auster, tan espiritual com carnal, tan discret com usuari del més bell llenguatge literari. I modest: “Al capdavall, què sabem? Estem ací i no sabem res. Estem ací i vibrem”, és capaç d’escriure després d’haver elaborat el major catàleg etnobotànic dels darres segles al País Valencià.

Vibrem, doncs, amb Joan Pellicer”, va ser la frase que va cloure l’acte, un acte que un públic atent, potser inclús embadalit, va seguir amb molt d’interès, com van posar de manifest les intervencions del torn de paraules i l’èxit de l’adquisició de llibres de Joan Pellicer disponibles a la sala.

Les Rutes del Centre: La Cabrentà – Anna (La Canal de Navarrés) 30.9.18

dimarts, 13 novembre 2018, 9:37 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Encara amb l’estiu acabat de passar, ens dirigim a Estubeny (la Costera), per fer un breu recorregut per dos sorprenents boscos subtropicals: petits retalls de les selves anteriors a l’última glaciació que sobreviuen al País Valencià. Deixem el cotxe quasi als afores d’Estubeny, i de seguida ens endinsem en la primera d’elles: entre capritxoses tosques formades per la precipitació de la calç de l’aigua que naix ací i allà s’alcen grans exemplars de lledoners sota els quals s’han assilvestrat nombroses figueres, ailants… tot nugat amb les lianes de l’arítjol, l’esparreguera i l’heura. Tot aquest conjunt de vegetació no deixa entrar a penes la llum del sol. Les darreres pluges han fet brollar aigua pertot arreu, i els primers bolets comencen a eixir.

Prompte anem pujant de nou cap al poble entre oliveres i tarongers, deixant enrere aquesta meravella forestal, i d’allí, notant a cada pas l’olor de la pebrella i la sajolida, arribem a un pla per on passa la carretera d’Enguera. Però no eixirem a ella, sinó que encara pujarem fins a un turó de pins i carrasques, baixem de nou passant per la vora d’una gran bassa de reg, i entre hortes i algunes casetes, de nou ens aboquem a un altre barranc, amb Anna ja a tir de pedra. Comprendrem ara que el bosc de la Cabrentà era només un aperitiu. Davall de nosaltres tenim el plat fort del dia. Conforme anem davallant, el bosc es fa més selvàtic, i de nou ens envolta i ens protegeix del sol de justícia que avui ens cau. Passem per una construcció abandonada que no sembla massa antiga, i no ens n’anem d’allí fins esbrinar què era: una fàbrica de llum que va essent menjada per la vegetació, i que encara conserva part de la maquinària. Després de saltar diversos rierols arribem a una esplanada amb un magnífic salt d’aigua que prové del Gorg de l’Escalera. Som els primers en arribar, i veient l’espectacularitat d’aquest racó, endevinem que prompte s’omplirà d’excursionistes. Mentrestant esmorzem i gaudim de la frescor de l’aire que provoca el salt.

Quan, en efecte, la gent va omplint aquest paratge, continuem la ruta passant a l’altra banda del riu. Però no és l’únic salt que veurem. A uns 200 o 300 metres, un altre, amb prou menys caiguda, però igual quantitat d’aigua, ens sorprén: el salt dels “Vikingos”. Per tal d’eixir d’allí cal grimpar per un pas totalment tancat de vegetació. De nou, grans lledoners i figueres ens tapen per complet la llum. Sembla com si s’haguera fet de nit de sobte, i eixim a una gran fàbrica enrunada, des de la qual pujarem al Gorg de Gaspar. Per allí es despenya altre salt. El riu és el mateix que el del salt anterior, però aigües amunt. Resulta ser l’aigua sobrant de l’Albufera d’Anna. Creuem el poble d’Anna que avui està de festa, i eixim per un camí asfaltat que passa per diverses fonts i el Gorg Català, on hi ha un grup de gent banyant-se. Un refrescant plaer que no podem deixar passar. Tornem a Anna per les proximitats de la Font Negra, on naix el rierol del Gorg Català, i la creuem, ara pel barri de les Eres. La tornada la fem per la carretera, on l’intens trànsit i la velocitat dels cotxes arriben a ser molests, i l’abandonarem a l’alçària del pla per on havíem passat a la vinguda, davallant de nou a Estubeny, i d’allí al punt d’eixida.

Finalment, ens desplacem a Navarrés per a dinar. Un arròs al forn ens espera.

La Fira de la Fantasia es consolida com un esdeveniment cultural rellevant

dilluns, 5 novembre 2018, 18:21 | Categoria : Fira de la Fantasia
Tags :

La II edició de la Fira de la Fantasia ha augmentat enguany el nombre d’actes i, malgrat les previsions de pluja, el nombre de públic participant, convertint-se en un reclam per a gent de procedència molt diversa.

Organitzada per l’Ajuntament de Castalla, la Càtedra Enric Valor i el Centre Cultural Castellut, la Fira està dedicada a Enric Valor, especialment al vessant rondallista del nostre escriptor, i té també en compte unes altres manifestacions del ric imaginari popular valencià.

Com va ocórrer en la I edició, també enguany s’han repartit els actes en dos dies, dissabte 20 i diumenge 21 d’octubre.

Dissabte de matí el mas de Planisses (l’Almussai de la ficció) va ser l’escenari de la ruta literària creada pel valorià Vicent Brotons. Tot i esperar-se pluja, s’hi van congregar una vintena de persones que seguiren les explicacions de Brotons i gaudiren d’aquest bell paratge on transcorre la narració “Contalles de la boira” i alguns episodis del Cicle de Cassana. Ja de vesprada, la Casa de Cultura va acollir els assistents a la conferència “Rondalles animades: la fantasia de Valor en À Punt”. Mar Iglesias (vicepresidenta de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació) i Joan Borja (director de la Càtedra Enric Valor) presentaren la sèrie d’animació infantil “Catacric, catacrac”, basada en algunes de les rondalles d’Enric Valor. A la nit, entre l’ermita i el castell, tingué lloc l’espectacle “Una nit de por”; on van intervenir narradors orals excepcionals com Jordi Raül Verdú, Blai Senabre, Joan Borja i Francesc Gisbert; els quals van delectar i esglaiar alhora el públic assistent amb les seues contalles terrorífiques.

L’endemà diumenge, a la plaça Major, començaven els actes més eminentment fantàstics. Primerament l’esmorzar de rondalla, la fireta del llibre fantàstic i el mercat de la fantasia, tots ells ubicats davant l’Ajuntament. Estava prevista l’actuació d’una Muixeranga, però no va fer acte de presència (en la propera edició gaudirem d’aquest espectacle). A l’hora prevista, la Colla el Sogall, al ritme agradós de la dolçaina i el tabal, va conduir el públic fins a la placeta del carrer Hospital, on el grup teatral Tres Teatre va fer una divertida escenificació de la rondalla valoriana “El castell d’Entorn i no Entorn”. La ruta teatralitzada continuà, ara era la placeta de l’Església el lloc escollit per a fer les delícies dels més menuts amb la representació de la rondalla “Joan Ratot”. Si les placetes que serviren d’escenari a la teatralització d’ambdues rondalles estaven de gom a gom, el saló d’actes de la Casa de Cultura es quedà més xicotet que mai davant la munió de gent que es delia per escoltar eixa colla tan estrambòtica com admirada pels infants: els singulars, els increïbles Dani Miquel i els Ma Me Mi Mo Músics; que van interpretar el seu disc “Musiqueries de por” tot creant una rebolica sense precedents, interactuant amb el públic, soltant pels aires bruixes voladores, traient a l’escenari monstres inefables com l’esgarrifosa Quarantameula, que no parava d’emprenyar-los, o el terrorífic alhora que simpàtic Butoni, que més que fer por tremolava de por.

Un apoteòsic colofó (per a grans i menuts) amb què concloïa aquesta exitosa segona edició de la Fira de la Fantasia “Enric Valor i Castalla”. Tot un luxe d’actes, de protagonistes i de públic.

Centre Cultural CastellutOctubre 2018

Jornades d’etnobotànica en homenatge a Joan Pellicer i Bataller – Castalla – novembre 2018

dimecres, 31 octubre 2018, 18:31 | Categoria : Conferències
Tags :

Fa ja 4 anys de les anteriors Jornades d’Etnobotànica, organitzades pel Centre Cultural Castellut; reprenem ara aquesta matèria interdisciplinària on es troben les ciències naturals i les humanes, que s’ocupa de les relacions dels éssers humans i les plantes. I si hi ha un valencià que simbolitza aquestes relacions aquest és Joan Pellicer i Bataller, metge, presentador d’una secció del programa “Medi Ambient”, escriptor, amant de la nostra terra i del nostre País. És per això que hem volgut celebrar-les en el seu Homenatge, que ens servisquen per acostar-nos a la seua obra i la seua manera de ser i d’estimar la Natura.

A partir del divendres, 9 de novembre, i durant dos caps de setmana tindrem una taula redona sobre la seua vida i obra “Joan Pellicer i Bataller, la memòria de les plantes”, amb la participació de Jorge Cruz Orozco, Daniel Climent i Giner i Francesc Devesa Jordà, els tres estudiosos i bons coneixedors de la seua figura, una projecció, dues conferències “Etnobotànica i gastronomia en l’obra de Joan Pellicer i Bataller”, a càrrec de Josep Bernabeui Mestre i “Micro-reserves de la Foia de Castalla”, per Manuel Vicedo Martínez, una eixida a la serra i exposició i venda dels seus llibres. Tot –excepte l’eixida a la serra- a la Casa de Cultura.

La qualitat dels participants està garantida i la riquesa de les seues exposicions també, esperem que us resulten atractives i pugueu acompanyar-nos.

Salutacions cordials!

La Junta del Centre Cultural Castellut – novembre 2018

Les Rutes del Centre: Replana del Carrascar de Castalla (Nocturna) 22.9.18 (FdC 35)

dimarts, 30 octubre 2018, 9:55 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Per molt vistes que tinguem les serres més pròximes a Castalla, mai no ens avorrirem de recórrer-les. Aprofitem la proximitat de la lluna plena de setembre per començar la temporada de tardor fent una volta per una de les més altes del nostre terme: la Replana del Carrascar.

Deixem els cotxes a l’entrador de la Font de la Carrasca, i després de tafanejar una mica per les seues quasi esgotades aigües, emprenem la pujada al mas del Carrascar, encara amb la lluna començant a il·luminar des de la carena del Cantal del Llamp, i una vegada allí, pugem al seu pou de neu, encara desconegut per a alguns dels qui avui hi anàvem.

Ja amb més llum, des del collat de les Fermoses pugem al cim de la Replana, i després de dubtar un poc intentant encertar la senda que hi mena, gaudim del sopar a la vora del piló del cim, amb les llums a la llunyania de Beneixama, Saix, Monòver, Novelda… i els quatre pobles de la Foia, mentre anem fent-nos goleta de les pròximes eixides d’una temporada carregada de magnífiques propostes excursionistes.

Tot i que acabem d’encetar la tardor, encara fa calor de ple estiu per aquestes altituds, i continuem la ruta camí de les Fermoses, però no arribem a l’antic emplaçament d’aquell gran mas, i per un camí forestal baixem vorejant les proximitats del barranc del Negre. De nit, el nostre sentit de l’orientació ens enganya i ens percatem de que estem baixant massa, però no hem de patir, que no hi ha pèrdua, i una vegada passat l’encreuament que baixa als Planets, el camí ja torna a enlairar-se i ens porta a la finca del Rebolcador, on escoltem lladrar els gossos i evitem passar-hi per davant. Un descens entre pinars, menjadors, abeuradors i amagatalls de caçadors i bancals d’ametlers ens resta fins tornar a la Font de la Carrasca, on culminem la primera ruta després de l’estiu.

El Centre Cultural Castellut és premiat pel Col·lectiu Serrella de Banyeres

divendres, 26 octubre 2018, 10:09 | Categoria : Premis
Tags :

La Casa de Cultura de Banyeres de Mariola va acollir el passat dissabte 20 de novembre el lliurament dels premis “9 d’Octubre” que atorga anualment el Col·lectiu Serrella d’aquesta localitat. En la 13a edició els guardonats van ser l’Ajuntament de Banyeres (Premi Serrella), el Centre Cultural Castellut (Premi Àngela Sempere Sanjuán) i el grup musical Inèrcia (Premi Barcella).

En el cas del Centre es reconeixia “la tasca que feu en la vostra entitat per normalitzar la nostra llengua i cultura, recuperar fets històrics de les nostres terres i aplanar el camí en el que ha de ser un País Valencià normalitzat”. Àngela Sempre Sanjuán (Benyeres 1989-Horta 1971) va ser una mestra compromesa que desenvolupà una gran tasca pedagògica i feminista, tot arribant a ser Cap de la Inspecció d’Ensenyament Primari durant la República.

El professor Francesc García Martínez va explicar al públic assistent la nodrida trajectòria cultural del Centre des del seu inici allà per l’any 1977, tot resumint i destacant les activitats més importants. Tot seguit va lliurar el premi al president del Centre, que va agrair al Col·lectiu Serrella el guardó i va reconéixer que l’activitat cultural de la nostra entitat ha agafat una notable embranzida aquests darrers anys. També convidà els presents a assistir als actes de la II Edició de la Fira de la Fantasia que  se celebraven l’endemà, diumenge 21.

A la finalització de l’acte tingué lloc un sopar de germanor.

Centre Cultural Castellut- octubre 2018