Les Rutes del Centre: Barranc de Ràgil-Riu Verd-Torroselles – Tibi (l’Alcoià) (FdC34)

dijous, 19 juliol 2018, 17:24 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Amb prevenció per la possible calor, un grupet reduït deixem el cotxe junt al nou polígon de Tibi, on agafem una sendeta trialera que ens introdueix, ja d’entrada, al barranc que ve de Ràgil, d’on agafa el nom. Anem seguint el senderol que les bicicletes, principalment, han obert pel llit del barranc i prompte apleguem al mas anomenat La Rambla de Torró (s’endevinen les lletres d’un antic cartell amb aquest nom damunt la porta de la casa), que en el seu temps es veu que era bastant complet, ara està en ruïnes, exceptuant un edifici en bastant bon estat que té una gran cisterna, ara tancada. Continuem baixant i passem per davall de la carretera de Terol. Els barrancs amaguen sempre racons bonics, excavats per les fortes avingudes que, esporàdicament, es succeeixen, amb trossos de vegetació, de vegades exuberant.

Apleguem a l’alçada del Pla de la Magdalena o de Torró, com li diuen a Tibi. S’endevina que era un paratge ric en aigua, perquè hi ha diversos alcavons i basses per aprofitar aquest bé de Déu tan escàs actualment. La Font de la Teula també estava ací al costat. La casa és espectacular, molt rica, mostra el poder que la família Torró tenia fa un centenar d’anys -1899 i 1904 són dates que apareixen a la façana i reixes-. Malauradament el mal de l’abandó ha aplegat els últims anys i està en un procés molt lamentable –però encara seria salvable-; unes reixes magnífiques a l’entrada, una capelleta, un celler amb les botes encara, unes sales i habitacions obertes i espoliades i un enorme terrat, amb un perillós forat a la teulada. Fa pena veure aquest patrimoni llançar-se a perdre. No hi ha qui li pose fil a l’agulla i s’ajude a conservar aquesta riquesa històrica?

Seguim barranc avall, amb alguns trossos espectaculars, uns per l’erosió i altres per la vegetació… i prompte apleguem al riu Verd, que en aquest lloc du l’aigua clara. El creuem i ens trobem davant d’una casa que antigament era un molí, el dels Ibàñez; un home molt agradable ens dona explicacions i ens mostra els baixos, la sala on estava ubicat el molí, tota de pedra de silleria, molt bonica. Al costat, més amunt, estan restaurant altre molí, el de Colau –o del Marqués-; molt amables també els propietaris ens van explicar moltes anècdotes… el molí va ser del Marqués de Dosaigües, quan es va fer el pantà de Tibi, té una inscripció del 1620…

Després de pegar un mos a l’ombra i a la vora del riu, seguim i passem també pel Molí Custodio, l’últim que va estar en funcionament –els anys 50-60- i l’últim, el del Clot, abandonat i degradant-se a poc a poc. Enfilem una pronunciada costera que ens du a Les Torroselles, un caseriu amb quasi totes les cases restaurades i on una amable senyora ens va donar tota classe d’explicacions. Un mas proper i abandonat ens crida l’atenció, preguntem a la senyora i ens respon que és L’Almussai, quedem sorpresos perquè Enric Valor va utilitzar aquest nom, al seu imaginari literari, per a designar el mas de Planisses. Interessant!

Des d’allí remuntem fins un centre hípic proper i per l’antiga via retornem a pel vehicle. Tant de xarrar ha endarrerit l’hora de tornada, però encara allarguem el matí amb una cerveseta que tanca el trimestre.

Bon Estiu!

Centre Cultural Castellut juny 2018

El Centre Cultural Castellut, guardonat amb el IV Premi Valor pels 40 anys de tasca en favor del Valencià

divendres, 13 juliol 2018, 16:50 | Categoria : Homenatges
Tags :

Dijous 5 de juliol, a la Casa de Cultura de Castalla, va tenir lloc l’acte de lliurament de la IV Edició del Premi Valor a la promoció del Valencià. Enguany, la nostra entitat va tenir l’honor de rebre’l, en reconeixement als 40 anys (1977-2017) de treball en favor de la nostra llengua i cultura. L’acte, senzill, va resultar molt emotiu; entre els presents hi havia gent que havia dedicat molts anys de faena a la nostra entitat per una societat més culta i més conscient.

Francesc Gisbert, President de la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, va obrir l’acte explicant qui és la Coordinadora, les activitats que organitzen –Trobades, Premi Sambori, Cinema en Valencià, encontres de conta-contes, etc- i el perquè del Premi, de manera breu, donant pas a una actuació musical: Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo, els quals ens van acompanyar amb tres cançons, musicant Joan Valls o amb versions d’Ovidi Montllor. A continuació, Vicent Romans va prendre la paraula per elogiar la constància i la tasca feta per la nostra entitat al llarg d’aquests 40 anys i encoratjant-nos a seguir perseverant per la dignitat del nostre poble; amb un recordatori als tres guanyadors anteriors –Llibreria Set i Mig; Tractat d’Almizrà i Com Sona l’ESO-, es procedí a lliurar el Premi a l’actual President del Centre, Josep Lluís Rico Verdú, el qual va agrair el guardó a la Coordinadora i a tots els qui han col·laborat amb el Centre durant tots aquests anys; també va aprofitar per felicitar la Coordinadora pels seus 30 anys de tasca impagable. Els músics ens van oferir altres tres magnífiques peces i, amb una picadeta al jardí veí vam acabar aquest emotiu acte.

Moltes gràcies a la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià i enhorabona pel 30 anys de tasca impagable per la recuperació cultural del nostre País.

Bon estiu!

Centre Cultural Castellut juliol 2018

Brillant presentació de l´últim llibre de poemes de Gràcia Jiménez, l’1 de juny passat

dimecres, 4 juliol 2018, 16:43 | Categoria : Literari
Tags :

Gràcia Jiménez destaca per la seua trajectòria professional vinculada al món de l’ensenyament i pel seu compromís cívic. Va ser directora de centres escolars, inspectora d’Educació, professora associada de la Universitat d’Alacant, presidenta de l’associació “La Cívica” per la normalització del valencià a la comarca de l’Alacantí, membre de la Junta Directiva d’Escola Valenciana i de la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant. Aquest currículum explica que fóra proposada per a ser Consellera d’Educació en l’actual govern valencià.

També es dedica a la creació literària. En narrativa ha publicat alguns contes en antologies, és coautora de la novel·la La llar de seda i autora del llibre de narrativa infantil Sango Tani (la vall de Corall). També ha fet la seua aportació a la sèrie “La nostra cuina”, col·lecció de llibres que acompanya aquestes setmanes els diaris INFORMACION i LEVANTE.

En poesia va ser coautora i coordinadora del recull col·lectiu Poetes del Sud. Ha publicat Platges (Premi Antoni Matutano), Quadern del vent (Premi Gorgos) i Encara que la nit es faça forta (Premi Paco Mollà).

Encara que la nit es faça forta és poesia de l’experiència, realisme intimista, una poesia sense artificis que traspua veritat i sinceritat.

L’autora, presentada per Josep-Lluís Rico, va parlar d’aquest llibre, de la literatura en general i del plaer de llegir, especialment poesia. Fins i tot va donar un decàleg de com s’ha de llegir poesia si volem extraure tota la profunditat i el plaer estètic de què està impregnat aquest gènere literari tan especial, tan dens, on el llenguatge arriba a la seua màxima expressió i experimentació.

A continuació, Gràcia Jiménez i Josep-Lluís Rico van recitar alguns poemes del llibre presentat. Aquesta darrera part de l’acte va comptar amb la participació del jove violinista colivenc Javi Navas, membre de The World Orchestra, ADDA Sinfònica i Ostrava Center for New Music. Tot un luxe. Javi Navas va amenitzar el recital amb tres actuacions breus però genials. En la primera interpretà el “Cantabile” del gran Paganini; la segona peça que tocà (tot servint d’intermedi al recital) va ser “Tres partits”, d’un altre dels compositors imprescindibles, J. S. Bach. I per a finalitzar alhora el recital i l’acte de presentació, Javi s’entregà a fons en la peça més llarga, la “Chaconne” de Vitali, on se’l veia penetrat de geni i passió, talment com si fóra el mateix Paganini.

La biblioteca de la Casa de Cultura va ser un marc molt adient perquè la poesia i la música, dos de les arts més espirituals i expressives, s’ajuntaren i es complementaren, tot fent de l’acte de presentació una experiència ben dolça i amena.

CCC-JUNY 2018

IV Edició del Premi Valor a la Promoció del Valencià, per al Centre Cultural Castellut

dissabte, 30 juny 2018, 6:48 | Categoria : Actualitat, Altres
Tags : ,

A continuació, us mostrem la Nota de Premsa que la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat ens ha fet aplegar, on es dóna coneixement del Premi que ens atorguen enguany:

“La Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat (Escola Valenciana) ha fet públic el guanyador de la IV edició dels Premis Valor de Promoció del Valencià. Els Premis Valor porten el nom de l’escriptor de Castalla, Enric Valor, i es van crear per a reconéixer la trajectòria de persones o col·lectius que hagueren destacat per la defensa i promoció de la llengua, la cultura i l’educació.

Enguany, el veredicte és doblement satisfactori: en primer lloc, es premia el Centre Cultural Castellut, entitat amb més de 40 anys, amb un gran activisme en els àmbits socials i educatiu. I en segon lloc, es premia per primera vegada una entitat del mateix poble d’Enric Valor, que dóna nom al premi. L’acte de lliurament serà dijous 5 de juliol, a les 20:30, a la Casa de Cultura de Castalla. Estarà amenitzat per les cançons de Sofia Moltó, amb l’acompanyament musical de Juan Mateo i Josep Maria Gadea.

En edicions anteriors, el premi va ser concedit a: Célia Ibáñez i Ricard Blasco (fundadors de la mítica llibreria Set i Mig d’Alacant, durant la transició, 2015); Patronat de la representació del Tractat d’Almisrà (La Canyada-Camp de Mirra, 2016); projecte educatiu “Com sona l’ESO”, i en nom seu al professor Josep Alcover (Cocentaina, 2017).

Àrea de premsa

Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat”
Aprofitem per agrair aquest reconeixement, en nom de tots aquells que, al llarg de 40 anys, han estat treballant al nostre costat i fer una crida a perseverar en la defensa de la nostra cultura; encara hi ha molta faena per fer.

Esteu tots convidats a l’acte de lliurament!

Moltes gràcies!!!
Centre Cultural Castellutjuny 2018

Viatge cultural a Oriola, la perla del sud – 17.6.18

dijous, 28 juny 2018, 18:16 | Categoria : Viatges Culturals
Tags :

 

Després d’un temps de preparació, la visita a Oriola aplega i, en un matí esplèndid, eixim rumb al nostre destí. La gran desconeguda del sud valencià ho serà una mica menys, a partir de hui, per als valents que s’han decidit a passar un diumenge de juny en aquesta ciutat.

Aplegats als afores d’Oriola, ens deixa el bus vora l’antic convent de St. Doménec. Ens encontrem amb el professor de la UV Jesús Millan, oriolà de naixement i estudiós de la història de la seua ciutat, qui ens facilitarà l’aproximació a la seua realitat històrica i cultural. Comencem a la Porta de Callosa, l’única que queda de l’antiga muralla, preciosa ella i amb una inscripció en valencià; continuem amb el convent, un edifici impressionant pel seu tamany i per la riquesa ornamental; antiga universitat –junt a la de València i Gandia-, on van estudiar personalitats com Joaquín Mª López, Gabriel Miró i Miguel Hernández; visitem els dos claustres i l’església i quedem molt sorpresos per la riquesa que desprenen totes les ornamentacions. Continuem amb la visita de la casa de Miguel Hernández, que està al seu costat; plena de records de l’escriptor, ens mostra el que era un habitatge de classe mitjana de fa quasi cent anys, algun poema il·lustrat ens recorda la bellesa de la seua poesia. Anem ara cap al centre urbà, fem una aturada amb explicació davant la catedral i entrem al Palau del Bisbe, on està el Museu d’Art Sacre. Tant l’edifici com el contingut mereixen molt la pena visitar-los, amb un llenç de Velàzquez, un St. Miquel de Paolo de Santo Leocadio, una Mare de Déu de Gràcia preciosa, passos de Setmana Santa al pati interior… El següent objectiu és el Museu de la Muralla, on comencem la visita amb un audiovisual; seguidament recorrem un gran espai on s’hi troben restes de la muralla, de torres, de cases i banys àrabs, altres medievals, d’un palau gòtic… Tot dóna idea d’una ciutat molt rica, porta del sud del nostre País. El Palau de Teodomir, un preciós edifici, ens espera per dinar un saborós arròs amb costra, refrescar-nos i descansar una estona agradablement.

Pel carrer Major ens dirigim a l’església de Sta. Justa i Rufina, junt a l’actual Ajuntament, ambdós edificis magnífics, cadascun en el seu estil. Diverses construccions ens mostren la riquesa i el bon gust de les classes dominants d’aquesta ciutat al llarg de la història. Apleguem a la parròquia de St. Jaume, que podem visitar i que ens sorprén agradablement al seu interior. Junt a la torre d’En Vergonyes el bus ens arreplega i pugem a un mirador que ens proporciona una vista aèria magnífica d’Oriola i el seu Palmerar. Baixem a fer un relaxant passeig per aquest bosc de palmeres i visitem el que fins no fa molt va ser l’edifici on es butllien els cucs de seda, important pas en la indústria de la seda, vital durant segles en aquest territori, igual que a València i Gandia, i que possibilità una època d’esplendor de la ciutat d’Oriola.

No ha vam poder veure tot, però el que sí que ens vam endur tots va ser la impressió d’una ciutat importantíssima dins del nostre País –Regne de València-, des dels seus orígens, especialment des de que Jaume I la conquerí i, més tard, Jaume II la incorporà definitivament a la Corona i que mereix més d’una visita per conèixer-la bé. A més dels edificis, els rics arxius amb rica documentació en valencià, les imatges, els escuts, els cavallers, ens parlen de la gran transcendència que aquesta ciutat ha tingut en la història dels valencians: “la perla del sud”.

Moltes gràcies al professor Jesús Millan, al company Enric Barba i molta força a l’Aula “Antoni Almúnia” de Conversa en Valencià.

Les Rutes del Centre: Torres de l’Horta d’Alacant – L’Alacantí – 3.6.18

dimecres, 20 juny 2018, 15:15 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

En previsió d’altes temperatures vam avançar l’eixida a les 7’30 h. Passades les 8 ens trobàvem amb un grup de companys de l’Alacantí que ens esperaven a Sta. Faç, davant del santuari. Fetes les presentacions i salutacions de rigor, l’amic Enric A. i el company Juan ens van fer una detallada explicació de l’origen, el motiu, la tipologia i les característiques de les construccions que anàvem a contemplar, les cases fortificades de l’Horta d’Alacant, una preciosa singularitat d’aquestes terres vora mar. La defensa de les incursions del cors nord-africà, a causa de la riquesa de la zona, en tenen la culpa.
Powered by Wikiloc

La primera torre a contemplar va ser la de Sta. Faç, possiblement la més espectacular i senyorívola; prop d’ella hi ha un refugi de la Guerra Civil –aquest llogaret va tindre un important paper en la cadena de construcció d’avions que es va organitzar per estes terres-. La Torre de Soto va ser la següent, amb una detallada explicació; després va seguir la de Villa Garcia i la de Ca Xoli, aquesta en l’interior d’una propietat només pot contemplar-se parcialment. Vam continuar la ruta fins la Torre del Boter, espectacular ella per les dimensions i la seua estètica, dominant un gran espai i visible des de quasi tota l’Horta. La Torre del Comte, restaurada però amb l’edifici adjunt derrocat, va ser la següent. No molt lluny, vam aplegar a la Torre de Santiago, la qual, juntament amb la casa adjunta presenten un aspecte esplèndid, estant habitada i molt ben cuidada. Seguidament anem fins la Torre de Sarrió, aquesta pública i situada enmig d’una rotonda sense cap pas que en facilite l’aproximació; està ben restaurada i els amics de les Torres de l’Horta pretenen que s’aprofite per fer un Centre d’Interpretació… esperem que se n’isquen amb la seua. Sota una bona ombra i damunt la gespa, peguem un mos i xarrem bona cosa.

A continuació ens dirigim a la Torre de les Reixes, en perfecte estat i on hi ha un restaurant amb molt bona pinta; gràcies a l’amabilitat dels encarregats, vam poder entrar i pujar a la terrassa i a la torre, fent-nos una idea més precisa de la funció d’aquestes edificacions –des de dalt es visualitza quasi tota l’Horta, fins i tot el mar- posar en alerta tots els habitants de l’entorn front el perill invasor. La Torre de Fabià no és ja més que una ruïna; la del Xiprer va ser la següent i, segons les explicacions, era part d’una mansió amb una gran extensió de terres –el seu estat actual és deplorable-. Vam continuar cap a la Torre de la Mitja Lluna, la qual està actualment en procés de restauració, habitada i ben cuidada. La Torre de Plàcia, propera a l’anterior, està absorbida per una urbanització, un clar exemple de la falta de respecte pel patrimoni comú, actualment en plets i amb un futur ben fosc.

Comencem el retorn i passem per la Torre de Bosch, que es veu mínimament, perquè està dins d’una propietat privada; la següent és la Torre de Juana, la qual està sent restaurada per un grup de persones, amb la idea de què estiga a l’abast del públic i es puguen fer exposicions i activitats culturals. Passem junt a una propietat on s’amaga la Torre de l’Alameda i finalment podem contemplar la Torre de la Cadena, també aquesta en bon estat. Acabem, de nou en Sta. Faç.

Necessàriament cal fer una reflexió del perquè de l’estat de gran part d’aquestes edificacions – i d’altres que s’han perdut-. Només des de la ignorància i la negligència s’explica que no se’ls done un tracte preferent a unes construccions magnífiques que ens han aplegat des de fa segles i que són testimoni d’una època d’esplendor d’Alacant i la seua Horta, de quan fins i tot les cases reials europees bevien vi de la Condomina, el millor del món. Realment no se sap en què estan pensant els responsables de patrimoni de l’Ajuntament d’Alacant.
Molt recomanable el llibret “Les torres de l’Horta d’Alacant, un patrimoni singular” d’Enric Aragonés i Juan López sala, de Publicacions de la Universitat d’Alacant. (podeu llegir-ne un fragment)

Salvem les Torres de l’Horta!

III Jornades Enric Valor: Enric Valor il·lustrat

dimarts, 12 juny 2018, 9:35 | Categoria : Jornades Enric Valor a L'Escola
Tags :

Enguany, per tercer any consecutiu, s’han celebrat les III Jornades Enric Valor. En elles es pretén anar posant-nos al corrent de les diferents iniciatives que van duent-se a terme, relacionades amb Enric Valor o amb l’ensenyament que busca mantenir viva la seua flama i els seus ideals, una escola activa, viva, arrelada al medi i en valencià. La Càtedra Enric Valor i el CEFIRE de Plurilingüisme, amb diferents col·laboracions com el nostre Centre Cultural, han optat per la Il·lustració i la Jornada va transcórrer d’acord amb la programació. Cal remarcar que aquestes Jornades tenien un reconeixement en crèdits per a estudiants i professors.

Després d’inaugurades per autoritats i Director de la Càtedra, va començar Francesc Gisbert, qui de manera molt amena ens va presentar el “Projecte Estimem Enric Valor”, mitjançant el qual s’han publicat diversos materials com un llibret biogràfic d’Enric Valor per als menuts, una auca de suport, un joc de cartes per treballar refranys a classe… Eines per facilitar l’acostament dels xiquets a la figura del nostre escriptor.

Feta una pausa per reposar forces, la professora de la Universitat d’Alacant, Anna Esteve ens va donar una conferència sobre “Gènere i diversitat a través dels àlbums il·lustrats”, en la que va fer un recorregut per diferents materials publicats, analitzant el tractament a la diversitat i al gènere que se’ls ha donat al llarg dels últims anys i l’evolució que estan experimentant.

Per acabar el matí, Joan Borja, professor de la UA i Director de la Càtedra, ens va presentar “Fantasia il·lustrada, col·lecció Aladroc”, una preciosa col·lecció de llibres amb històries populars i fantàstiques de les nostres comarques, escrites per diferents autors i magníficament il·lustrades per diversos artistes; editades amb una gran qualitat, són un recurs immillorable per apropar els xiquets de les nostres comarques a l’imaginari fantàstic de les terres del sud.

En acabar de dinar van tenir lloc dos tallers molt pràctics, organitzats pel CEFIRE: “Kamishibai a l’aula” i “El procés d’abstracció de l’àlbum il·lustrat”, tots dos molt interessants i molt dinàmics on els participants en les Jornades van poder posar en pràctica diferents tècniques per treballar la il·lustració a les aules.

I, amb la sensació d’haver aprofitat el temps i plens d’energia, es van clausurar les III Jornades Enric Valor.

Les Rutes del Centre: Barranc del Mascarat i Morro de Toix- La Marina 20-5-18

dilluns, 4 juny 2018, 16:21 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

La primavera avançada de les darreries del mes de maig ens porta hui cap a la mar. Eixim de Castalla en direcció a Altea i Calp, tot deixant la carretera a l’altura de la urbanització Campomanes, amb el seu port esportiu, port que passarem per deixar els cotxes a la platja de Mascarat, on desemboca el barranc Salat.

La ruta prevista segueix aquest barranc, ja que volem visitar l’estret que més amunt és travessat pels ponts, tant de la carretera N-332 com del trenet de la Marina, donant lloc a un espectacle mixt, entre natural i artificial, que val la pena contemplar. El barranc Salat es presenta com un paradigma del que serà l’excursió d’avui: una barreja de natura autòctona i impactes artificials. Ens crida l’atenció, per exemple, la presència d’una vegetació subespontània, on les espècies de jardí assoleixen un domini estrany sobre les autòctones. El cridaner ricí o el tabac de jardí, en són bons exemples, procedents d’Àsia i Amèrica, respectivament. A mesura que penetrem cap l’estret, tanmateix, margallons i espècies rupícoles ens aniran tornant a situar sobre paisatges propis. Una vegada allà, el record de la Cova Santa, de la vall de Laguar, és inevitable.

Tornem arrere i, a través de carrers de la urbanització, ens introduïm a la serra. En pocs metres l’entorn proper canvia radicalment. Aspra com és, la serra ens ofereix una senda estreta i indecisa que ressegueix la línia de penya-segats mar endins. Morres que pengen sobre una mar, avui serena i plana. Morres de base inestable, on l’acció erosiva de l’onatge ha excavat mossos importants que ocasionen despreniments i originen coves arran d’aigua. Destaca un punt, sobretot: el forat de l’Ase. Finestres impressionants s’obrin sobre l’aigua, que desenes de metres més avall continua la seua labor erosiva. El Morro de Toix és una massa enorme que, poc a poc, va desfent-se sobre el Mediterrani.

A partir d’un cert moment, avançar resulta impossible. Girem cua i tornem fins a un barranquet que ens permetrà d’iniciar l’ascens cap a les antenes de la part superior del Morro, un ascens que se’ns fa dur, donat el pendent i el rascler tallant que ofereixen les roques per aquesta cara. Malgrat això, arribar dalt i obrir la mirada sobre l’impressionant panorama que s’hi albira, ens farà recuperar l’alè en pocs instants. Des de les antenes un plàcid camí, realment una pista, ens durà al mirador de Toix, on l’espectacle del Penyal d’Ifac al nord, i la serra Gelada, al sud, corprenen l’ànim. Per no parlar del Puig Campana, el Ponoig, l’Aitana o la mateixa Bèrnia, que troba en aquest punt el seu límit.

La tornada la fem per una senda superior, arran de parets rocoses on l’escalada és freqüent. Avui no és una excepció i de tant en tant ens aturem astorats davant la presència aèria d’aquests i aquestes senderistes verticals penjats a la muntanya. Baixem ràpidament, de nou els carrers asfaltats d’urbanització ens reben, passem per dalt d’algunes caletes d’aspecte virginal rodejades d’aquest entorn artificialitzat i residencial, i arribem finalment a la platja on ens esperen els cotxes.

Ha sigut una excursió de contrasts, una excursió que ha exigit ser capaç d’obviar certes escenes d’especulació urbanística per tal de centrar l’atenció sobre allò que encara és l’enorme bellesa natural del nostre petit país. L’aguait arqueològic de qui fa recerca i troba les valuoses restes d’un passat que, en la mesura que siga possible, caldrà conservar i reconstruir.

La paelleta de polp i carxofes, al portet de la platja de l’Olla d’Altea, és el final feliç de l’experiència.

VIATGE CULTURAL A ORIOLA – Seguim coneixent el patrimoni valencià!

dimecres, 30 maig 2018, 15:38 | Categoria : Viatges Culturals
Tags :

Diumenge 17 de juny, tenim previst una Visita Cultural a Oriola. Molts tenim referències de la importància històrica i artística d’aquesta ciutat, tan propera i tan desconeguda: El Palmerar, la Catedral, Monestir de St. Doménech, la casa natal de Miguel Hernàndez, el Seminari, Ajuntament, carrer Major, Museu Arqueològic… Moltes coses a veure. Farem una visita complida guiats per Jesús Millan, professor de la Universitat de València, qui ens ajudarà a descobrir una de les grans ciutats històriques del sud valencià, la capital del Baix Segura. Podeu inscriure-vos contactant amb qualsevol dels membres de la Junta del Centre, al nostre correu electrònic o a Ecoprix Mobles, a la nostra companya Leo (al costat de Mercadona). L’eixida serà a les 8 i el preu serà de 10€ els socis i 15€ els no socis. Dinar opcional.

Esperem que siga del vostre interés!

Centre Cultural Castellut – juny 18

Poesia: Presentació del llibre “Encara que la nit es faça forta”

dilluns, 28 maig 2018, 6:45 | Categoria : Literari
Tags :

El pròxim dia 1 de juny, tenim una Presentació d’un llibre de poesia “Encara que la nit es faça forta”, guanyador del Premi Paco Mollà. L’acte anirà a càrrec de la seua autora, Gràcia Jiménez, professora d’Història, ex-inspectora i activista cultural, a qui presentarà el nostre company Josep Lluís Rico Verdú. Comptarem també per a l’ocasió, amb l’acompanyament musical de Javi Navas al violí.

Música i paraules, una combinació perfecta per a la nit de divendres. Us esperem!

Aquesta activitat tindrà lloc a la Biblioteca Pública de la Casa de Cultura de Castalla, a les 20h.

Centre Cultural Castellutmaig 2018