Les Rutes del Centre: Torres de l’Horta d’Alacant – L’Alacantí – 3.6.18

dimecres, 20 juny 2018, 15:15 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

En previsió d’altes temperatures vam avançar l’eixida a les 7’30 h. Passades les 8 ens trobàvem amb un grup de companys de l’Alacantí que ens esperaven a Sta. Faç, davant del santuari. Fetes les presentacions i salutacions de rigor, l’amic Enric A. i el company Juan ens van fer una detallada explicació de l’origen, el motiu, la tipologia i les característiques de les construccions que anàvem a contemplar, les cases fortificades de l’Horta d’Alacant, una preciosa singularitat d’aquestes terres vora mar. La defensa de les incursions del cors nord-africà, a causa de la riquesa de la zona, en tenen la culpa.
Powered by Wikiloc

La primera torre a contemplar va ser la de Sta. Faç, possiblement la més espectacular i senyorívola; prop d’ella hi ha un refugi de la Guerra Civil –aquest llogaret va tindre un important paper en la cadena de construcció d’avions que es va organitzar per estes terres-. La Torre de Soto va ser la següent, amb una detallada explicació; després va seguir la de Villa Garcia i la de Ca Xoli, aquesta en l’interior d’una propietat només pot contemplar-se parcialment. Vam continuar la ruta fins la Torre del Boter, espectacular ella per les dimensions i la seua estètica, dominant un gran espai i visible des de quasi tota l’Horta. La Torre del Comte, restaurada però amb l’edifici adjunt derrocat, va ser la següent. No molt lluny, vam aplegar a la Torre de Santiago, la qual, juntament amb la casa adjunta presenten un aspecte esplèndid, estant habitada i molt ben cuidada. Seguidament anem fins la Torre de Sarrió, aquesta pública i situada enmig d’una rotonda sense cap pas que en facilite l’aproximació; està ben restaurada i els amics de les Torres de l’Horta pretenen que s’aprofite per fer un Centre d’Interpretació… esperem que se n’isquen amb la seua. Sota una bona ombra i damunt la gespa, peguem un mos i xarrem bona cosa.

A continuació ens dirigim a la Torre de les Reixes, en perfecte estat i on hi ha un restaurant amb molt bona pinta; gràcies a l’amabilitat dels encarregats, vam poder entrar i pujar a la terrassa i a la torre, fent-nos una idea més precisa de la funció d’aquestes edificacions –des de dalt es visualitza quasi tota l’Horta, fins i tot el mar- posar en alerta tots els habitants de l’entorn front el perill invasor. La Torre de Fabià no és ja més que una ruïna; la del Xiprer va ser la següent i, segons les explicacions, era part d’una mansió amb una gran extensió de terres –el seu estat actual és deplorable-. Vam continuar cap a la Torre de la Mitja Lluna, la qual està actualment en procés de restauració, habitada i ben cuidada. La Torre de Plàcia, propera a l’anterior, està absorbida per una urbanització, un clar exemple de la falta de respecte pel patrimoni comú, actualment en plets i amb un futur ben fosc.

Comencem el retorn i passem per la Torre de Bosch, que es veu mínimament, perquè està dins d’una propietat privada; la següent és la Torre de Juana, la qual està sent restaurada per un grup de persones, amb la idea de què estiga a l’abast del públic i es puguen fer exposicions i activitats culturals. Passem junt a una propietat on s’amaga la Torre de l’Alameda i finalment podem contemplar la Torre de la Cadena, també aquesta en bon estat. Acabem, de nou en Sta. Faç.

Necessàriament cal fer una reflexió del perquè de l’estat de gran part d’aquestes edificacions – i d’altres que s’han perdut-. Només des de la ignorància i la negligència s’explica que no se’ls done un tracte preferent a unes construccions magnífiques que ens han aplegat des de fa segles i que són testimoni d’una època d’esplendor d’Alacant i la seua Horta, de quan fins i tot les cases reials europees bevien vi de la Condomina, el millor del món. Realment no se sap en què estan pensant els responsables de patrimoni de l’Ajuntament d’Alacant.
Molt recomanable el llibret “Les torres de l’Horta d’Alacant, un patrimoni singular” d’Enric Aragonés i Juan López sala, de Publicacions de la Universitat d’Alacant. (podeu llegir-ne un fragment)

Salvem les Torres de l’Horta!

III Jornades Enric Valor: Enric Valor il·lustrat

dimarts, 12 juny 2018, 9:35 | Categoria : Jornades Enric Valor a L'Escola
Tags :

Enguany, per tercer any consecutiu, s’han celebrat les III Jornades Enric Valor. En elles es pretén anar posant-nos al corrent de les diferents iniciatives que van duent-se a terme, relacionades amb Enric Valor o amb l’ensenyament que busca mantenir viva la seua flama i els seus ideals, una escola activa, viva, arrelada al medi i en valencià. La Càtedra Enric Valor i el CEFIRE de Plurilingüisme, amb diferents col·laboracions com el nostre Centre Cultural, han optat per la Il·lustració i la Jornada va transcórrer d’acord amb la programació. Cal remarcar que aquestes Jornades tenien un reconeixement en crèdits per a estudiants i professors.

Després d’inaugurades per autoritats i Director de la Càtedra, va començar Francesc Gisbert, qui de manera molt amena ens va presentar el “Projecte Estimem Enric Valor”, mitjançant el qual s’han publicat diversos materials com un llibret biogràfic d’Enric Valor per als menuts, una auca de suport, un joc de cartes per treballar refranys a classe… Eines per facilitar l’acostament dels xiquets a la figura del nostre escriptor.

Feta una pausa per reposar forces, la professora de la Universitat d’Alacant, Anna Esteve ens va donar una conferència sobre “Gènere i diversitat a través dels àlbums il·lustrats”, en la que va fer un recorregut per diferents materials publicats, analitzant el tractament a la diversitat i al gènere que se’ls ha donat al llarg dels últims anys i l’evolució que estan experimentant.

Per acabar el matí, Joan Borja, professor de la UA i Director de la Càtedra, ens va presentar “Fantasia il·lustrada, col·lecció Aladroc”, una preciosa col·lecció de llibres amb històries populars i fantàstiques de les nostres comarques, escrites per diferents autors i magníficament il·lustrades per diversos artistes; editades amb una gran qualitat, són un recurs immillorable per apropar els xiquets de les nostres comarques a l’imaginari fantàstic de les terres del sud.

En acabar de dinar van tenir lloc dos tallers molt pràctics, organitzats pel CEFIRE: “Kamishibai a l’aula” i “El procés d’abstracció de l’àlbum il·lustrat”, tots dos molt interessants i molt dinàmics on els participants en les Jornades van poder posar en pràctica diferents tècniques per treballar la il·lustració a les aules.

I, amb la sensació d’haver aprofitat el temps i plens d’energia, es van clausurar les III Jornades Enric Valor.

Les Rutes del Centre: Barranc del Mascarat i Morro de Toix- La Marina 20-5-18

dilluns, 4 juny 2018, 16:21 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

La primavera avançada de les darreries del mes de maig ens porta hui cap a la mar. Eixim de Castalla en direcció a Altea i Calp, tot deixant la carretera a l’altura de la urbanització Campomanes, amb el seu port esportiu, port que passarem per deixar els cotxes a la platja de Mascarat, on desemboca el barranc Salat.

La ruta prevista segueix aquest barranc, ja que volem visitar l’estret que més amunt és travessat pels ponts, tant de la carretera N-332 com del trenet de la Marina, donant lloc a un espectacle mixt, entre natural i artificial, que val la pena contemplar. El barranc Salat es presenta com un paradigma del que serà l’excursió d’avui: una barreja de natura autòctona i impactes artificials. Ens crida l’atenció, per exemple, la presència d’una vegetació subespontània, on les espècies de jardí assoleixen un domini estrany sobre les autòctones. El cridaner ricí o el tabac de jardí, en són bons exemples, procedents d’Àsia i Amèrica, respectivament. A mesura que penetrem cap l’estret, tanmateix, margallons i espècies rupícoles ens aniran tornant a situar sobre paisatges propis. Una vegada allà, el record de la Cova Santa, de la vall de Laguar, és inevitable.

Tornem arrere i, a través de carrers de la urbanització, ens introduïm a la serra. En pocs metres l’entorn proper canvia radicalment. Aspra com és, la serra ens ofereix una senda estreta i indecisa que ressegueix la línia de penya-segats mar endins. Morres que pengen sobre una mar, avui serena i plana. Morres de base inestable, on l’acció erosiva de l’onatge ha excavat mossos importants que ocasionen despreniments i originen coves arran d’aigua. Destaca un punt, sobretot: el forat de l’Ase. Finestres impressionants s’obrin sobre l’aigua, que desenes de metres més avall continua la seua labor erosiva. El Morro de Toix és una massa enorme que, poc a poc, va desfent-se sobre el Mediterrani.

A partir d’un cert moment, avançar resulta impossible. Girem cua i tornem fins a un barranquet que ens permetrà d’iniciar l’ascens cap a les antenes de la part superior del Morro, un ascens que se’ns fa dur, donat el pendent i el rascler tallant que ofereixen les roques per aquesta cara. Malgrat això, arribar dalt i obrir la mirada sobre l’impressionant panorama que s’hi albira, ens farà recuperar l’alè en pocs instants. Des de les antenes un plàcid camí, realment una pista, ens durà al mirador de Toix, on l’espectacle del Penyal d’Ifac al nord, i la serra Gelada, al sud, corprenen l’ànim. Per no parlar del Puig Campana, el Ponoig, l’Aitana o la mateixa Bèrnia, que troba en aquest punt el seu límit.

La tornada la fem per una senda superior, arran de parets rocoses on l’escalada és freqüent. Avui no és una excepció i de tant en tant ens aturem astorats davant la presència aèria d’aquests i aquestes senderistes verticals penjats a la muntanya. Baixem ràpidament, de nou els carrers asfaltats d’urbanització ens reben, passem per dalt d’algunes caletes d’aspecte virginal rodejades d’aquest entorn artificialitzat i residencial, i arribem finalment a la platja on ens esperen els cotxes.

Ha sigut una excursió de contrasts, una excursió que ha exigit ser capaç d’obviar certes escenes d’especulació urbanística per tal de centrar l’atenció sobre allò que encara és l’enorme bellesa natural del nostre petit país. L’aguait arqueològic de qui fa recerca i troba les valuoses restes d’un passat que, en la mesura que siga possible, caldrà conservar i reconstruir.

La paelleta de polp i carxofes, al portet de la platja de l’Olla d’Altea, és el final feliç de l’experiència.

VIATGE CULTURAL A ORIOLA – Seguim coneixent el patrimoni valencià!

dimecres, 30 maig 2018, 15:38 | Categoria : Viatges Culturals
Tags :

Diumenge 17 de juny, tenim previst una Visita Cultural a Oriola. Molts tenim referències de la importància històrica i artística d’aquesta ciutat, tan propera i tan desconeguda: El Palmerar, la Catedral, Monestir de St. Doménech, la casa natal de Miguel Hernàndez, el Seminari, Ajuntament, carrer Major, Museu Arqueològic… Moltes coses a veure. Farem una visita complida guiats per Jesús Millan, professor de la Universitat de València, qui ens ajudarà a descobrir una de les grans ciutats històriques del sud valencià, la capital del Baix Segura. Podeu inscriure-vos contactant amb qualsevol dels membres de la Junta del Centre, al nostre correu electrònic o a Ecoprix Mobles, a la nostra companya Leo (al costat de Mercadona). L’eixida serà a les 8 i el preu serà de 10€ els socis i 15€ els no socis. Dinar opcional.

Esperem que siga del vostre interés!

Centre Cultural Castellut – juny 18

Poesia: Presentació del llibre “Encara que la nit es faça forta”

dilluns, 28 maig 2018, 6:45 | Categoria : Literari
Tags :

El pròxim dia 1 de juny, tenim una Presentació d’un llibre de poesia “Encara que la nit es faça forta”, guanyador del Premi Paco Mollà. L’acte anirà a càrrec de la seua autora, Gràcia Jiménez, professora d’Història, ex-inspectora i activista cultural, a qui presentarà el nostre company Josep Lluís Rico Verdú. Comptarem també per a l’ocasió, amb l’acompanyament musical de Javi Navas al violí.

Música i paraules, una combinació perfecta per a la nit de divendres. Us esperem!

Aquesta activitat tindrà lloc a la Biblioteca Pública de la Casa de Cultura de Castalla, a les 20h.

Centre Cultural Castellutmaig 2018

“Refugiats a Lesbos”: un inestimable testimoni de primera mà de la crisi dels refugiats.

divendres, 25 maig 2018, 15:00 | Categoria : Conferències
Tags :

Divendres 18 de maig la Casa de Cultura va acollir la xarrada “Refugiats a Lesbos: víctimes de l’egoisme i la tirania”, organitzada conjuntament pel col·lectiu La Foraca i el Centre Cultural Castellut. Davant una extraordinària assistència de públic, Rosa Bernabeu Santisteban i Josep Serrano Ramon van saber transmetre la seua experiència singular i admirable, com a voluntaris de les ONG Proemaid i DocMobile, als campaments de refugiats de l’illa grega de Lesbos. Josep Serrano col·laborà en tasques de salvament marítim, mentre que Rosa Bernabeu prestà serveis com a metgessa.

L’illa de la poetessa Saffo, la terra que tant estimava Aristòtil, un lloc encara paradisíac i turístic, es va veure desbordada els anys 2015-2016 per una allau de refugiats que hi arribaven des de Turquia de camí als països europeus; la major part fugien de les guerres de Síria, Iraq, Afganistan… Un milió de persones la van creuar de camí a Europa durant eixos anys. El 20 de març de 2016 es va signar un acord entre la Unió Europea i Turquia que posava fre a aquest trànsit: Turquia havia de fer de dic de contenció perquè Europa no estava disposada a admetre refugiats indiscriminadament. Però els conflictes armats han continuat. En el cas més greu, el de Síria, els països limítrofs con Líban, Jordània i Turquia han hagut d’acollir milions de refugiats.

Com ocorre en aquests països esmentats, també l’illa de Lesbos està desbordada, perquè la UE està donant asil amb comptagotes als refugiats arribats al seu territori. El camp de refugiats de Mòria amb capacitat per a 2000 refugiats segons ACNUR, n’acull a hores d’ara més de 7000, en unes condicions infrahumanes. Com va comentar Rosa Bernabeu, la situació dels refugiats a Mòria és insostenible, inhumana. Els milers de refugiats arribats per mar amb els dinghys (embarcacions) esperaven que l’arribada a Europa els obriria les portes a l’esperança, a una vida millor; i el que han trobat és desesperança, moltes voltes desesperació.

Depressió, ansietat, suïcidis, violacions, baralles, cues interminables, manca d’higiene… En un sol container malviuen desenes de persones, i aquests, per estalviar espai al que és el camp de refugiats més gran d’Europa, són col·locats un damunt de l’altre tot formant dos pisos. Els 87000 habitants de l’illa de moment aguanten però en qualsevol moment poden mostrar una actitud hostil cap als 9500 refugiats als quals els uneix un veïnatge forçat.

Al campament de Kara Tepe, també a Lesbos, no ocorre açò. Les 1300 places de què disposa estan ocupades i no s’acull a ningú més. Allà les condicions són molt millors, però es veuen obligats a deixar al carrer els refugiats que toquen a la porta.

Segons Josep i Rosa, el tema és complicat i de difícil solució si no canvia l’actitud de la UE. Les ONG estan salvant la situació i la seua tasca és crucial, però açò no són més que parxes, ja que són els estats els que realment poden fer que la cosa canvie.

Les paraules finals de Rosa Bernabeu van ser ben significatives, quan va dir que les noves generacions miraran aquesta època que estem vivint i no comprendran el menfotisme de la humanitat davant una tragèdia col·lectiva com la que afecta les desenes de milions de refugiats que hi ha ara mateix al món. Potser s’escandalitzen i no ho comprenguen, com nosaltres ens escandalitzem i no comprenem ara l’ascens del nazisme i l’extermini, el dolor i la barbàrie que van provocar.

CCC-Maig 2018

Les Rutes del Centre: Serra d’Almudaina – Benimassot (El Comtat) – 22.4.18

dilluns, 21 maig 2018, 17:07 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Una vegada posats al corrent de les novetats del grup, ens dirigírem cap a la Vall de Seta, preciós territori delimitat per la magnífica Serrella al S i la modesta Serra d’Almudaina al N. Passant Gorga i Balones, apleguem a Benimassot, un poblet menut però molt ben cuidat, en un greu procés de despoblament, com la majoria dels del voltant –s’hauran de prendre mesures més dràstiques per recuperar població si no es vol aplegar on suposem que ningú vol-. Ens acompanya un amic d’aquest poble qui, al llarg de tot el dia, ens explica mil i una anècdotes que encantarien a qualsevol qui les escoltara; li insistim en què ho deixe per escrit o gravat… veurem si s’anima.

Després de visitar sa casa, amb la vista més increïble que pugueu imaginar, un balcó front a la Serrella amb els seus frares majestuosos i els runars inacabables; comencem a caminar, la Font de Baix, ufanosa i amb un llavador al costat, la de la Perera, també amb llavador, però seca perquè s’enduen l’aigua a Famorca, el Calvari, el mas del Corral de la Penya, molt ben arreglat… Enfilem ara per una senda de pedra, d’aquelles que ens recorden els moriscos, fent ziga-zaga fins els Cocons, un replanell on hi ha algun cultiu i on agafem una pista cap a la Font de Frau, molt ben arregladeta i que ens serveix per pegar un mos, sempre acompanyats per la xarradeta  i els comentaris de l’actualitat..

Refem el camí fins els Cocons i continuem per la pista; en una bifurcació tirem a la dreta i anem buscar uns abrics, les Covetes Roges, amb pintures rupestres; ens costa, però sí que creiem identificar algunes pintures. Tornem enrere i seguim per la pista, enmig de bancals que dóna gust veure’ls treballats. Apleguem a La Torreta, un lloc on queda la base del que podria haver estat una torre de defensa, amb una premsa d’oli excavada en la roca i on un panell informatiu relaciona aquell paratge amb un poblament iber –ha hagut troballes valuoses d’aquest període, com la Dama de Benimassot, actualment al Museu Arqueològic d’Alcoi-. Seguim ara cap a ponent per un camí secundari i, guiats pel nostre company apleguem a l’Olivar, un rodal amb unes quantes oliveres mil·lenàries increïbles, espectaculars, vertaders monuments naturals que fa feredat imaginar-se el que hauran viscut, del que hauran estat testimonis… Més de mil anys! Uau!!! Només per contemplar-les, val la pena el desplaçament, són una preciositat!

Ens dirigim ara cap al poble on ens esperen altres amics, unes cerveses fresques i un arròs al forn. Satisfacció pel matí i per allò vist i viscut!

Centre Cultural Castellut – maig 2018

 

Powered by Wikiloc

“Regugiats a Lesbos, víctimes de l’egoisme i la tirania”, un cant a la solidaritat!

dimarts, 15 maig 2018, 8:50 | Categoria : Conferències
Tags :

El proper divendres, 18 de maig, a les 20h, a la Casa de Cultura de Castalla Rosa Bernabeu Santisteban i Josep Serrano Ramon, dos joves castelluts que han estat voluntaris als campaments de refugiats de l’illa de Lesbos, amb les ONG Proemaid i DocMobile, ens donaran a conéixer les seues experiències i ens mostraran la injustícia que estan patint milers i milers de persones només per haver nascut en un lloc, envoltats d’una guerra sense sentit i abocats a la hipocresia d’una Europa que molts voldríem diferent.

Castalla acollirà la 3a edició de les Jornades Enric Valor el pròxim 26 de maig

dimecres, 9 maig 2018, 9:07 | Categoria : Jornades Enric Valor a L'Escola
Tags :

Les “III Jornades Enric Valor: Enric Valor Il·lustrat”  són unes jornades formatives de 8 hores reconegudes per la Universitat d’Alacant i el CEFIRE. 

Ja està oberta la inscripció de les “III Jornades Enric Valor: Enric Valor il·lustrat”. Es tracta d’unes jornades reconegudes pel CEFIRE i la Universitat d’Alacant, amb 8 hores de formació. Enguany, el fil conductor és proporcionar materials per a treballar l’obra de Valor, la rondallística i la cultura popular a l’aula des del punt de vista de les imatges i la il·lustració. Les jornades tindran lloc a Castalla, al Centre Cultural, dissabte 26 de maig, en horari de matí i vesprada. Estan organitzades per la Càtedra Enric Valor, la Universitat d’Alacant, el CEFIRE Alacant i la Coordinadora pel Valencià (Escola Valenciana)

PROGRAMA

  • 9:00-9:30. Rebuda d’acreditacions i materials
  • 9:30-10. Inauguració
  • 10:00-11:00. “Projecte Estimem Enric Valor”, de Francesc Gisbert (Coordinadora pel Valencià i IES Serra de Mariola). Presentació de materials didàctics relacionats amb l’obra i figura de Valor i el foment de la lectura des de l’oralitat
  • 11:00-11:30. Descans
  • 11:30-12:30. “Gènere i diversitat a través dels àlbums il·lustrats”, Anna Esteve (Universitat d’Alacant)
  • 12:30-13:30. “Fantasia il·lustrada, col·lecció Aladroc”, Joan Borja (Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant)
  • Dinar
  • 16:00-19:00 h Tallers organitzats pel CEFIRE. Recursos didàctics:
  • a) Taller 1: CEFIRE Específic de Plurilingüisme: «Kamishibai a l’aula»
  • b) Taller 2: CEFIRE Específic de Plurilingüisme: «El procés d’abstracció de l’àlbum il·lustrat»
  • 19:00-20:00 Conclusions i clausura de les jornades

 

INSCRIPCIÓ gratuïta personal docent en l’enllaç (http://cefire.edu.gva.es/sfp/index.php?seccion=edicion&id=7304942) reconeguda amb 8 crèdits.

INSCRIPCIÓ per a estudiants en l’enllaç (https://web.ua.es/iifv/)

 

                                                         

Inaugurat el Racó Paco Camarasa i Edicions de Ponent a la Biblioteca de Castalla – 23.4.18

dimecres, 2 maig 2018, 8:46 | Categoria : Literari
Tags :

Finalment, el 23 d’abril, dia del Llibre, ha estat inaugurat el Racó de Paco Camarasa i Ed. De Ponent a la Biblioteca Pública de Castalla. El que va començar en vida de Paco, amb una proposta de mostra editorial i presentació de les seues novetats feta a ell mateix –post-posat temporalment i fatalment truncat- després es va convertir en unes Jornades d’Homenatge i una Mostra bibliogràfica. La benevolència dels pares, Paco i Enriqueta, acceptant la proposta del Centre de fer donació a la Biblioteca Pública Municipal de Castalla d’un exemplar de cada llibre editat per Paco –els que es van poder arreplegar, no tots- i, finalment, la col·laboració del personal de la Biblioteca ha fet realitat aquell desig nostre de què tots els lectors de Castalla tingueren al seu abast una important mostra – més de dues-centes obres- de la vastíssima tasca editorial realitzada pel nostre company i amic Paco Camarasa.
L’acte inaugural comptà amb la presència dels pares de Paco, de l’alcalde, regidor de Cultura, personal de la Biblioteca, companys del Centre i amics en general. Sara, la bibliotecària, va obrir l’acte explicant el procés de catalogació i ordenació del material, Joande Mira també va dir unes paraules sobre el sentit de l’acte i la importància de l’obra editorial de Paco i Toni Bernabeu, alcalde de Castalla lamentà la pèrdua de Paco i va fer notar que massa vegades els homenatges apleguen tard. Finalment, els pares van agrair a tots els presents la seua assistència i les mostres de solidaritat i estima rebudes. Un acte senzill, però emotiu, que fa justícia.
Centre Cultural Castellut – abril 2018