Les Rutes del Centre: Font de l’Estallador-Coll de Penyarubia-Cova Roja – Biar 26.11.17

dimarts, 12 desembre 2017, 9:42 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Deixat el vehicle un poc més avant de Sta. Aurèlia, per la Canal de Saix, comencem a caminar per una pista que, donant un bon rodeig, ens acosta al Barranc de l’Estallador i la font del mateix nom, que està eixuta, com tot el camp. D’allí agafem una senda que va planejant en direcció cap a ponent; apleguem a un rodal cultivat , el Clot d’Isaac, on hi ha un modest maset, el Mas del Port, prop del qual descobrim una mata de llentiscle espectacular, monumental; seguim i enfilem cap amunt, fins aplegar al coll de Penyarubia que , de creuar-lo ens abocaria a la urbanització del mateix nom, ja en terme de Villena, població que tenim enfront. Fem una paradeta i peguem un mos.

A continuació encetem una pronunciada pujada, crestejant en direcció est, cap a la Serra del Frare. Ens creuem amb diversos grups de senderistes i corredors… Aplegats al coll de l’Estallador, travessem la pista i seguim per la carena, amunt. Guaitem de tant en tant per la Penya Tallada, sobre la Vall de Biar, tan bonica, Villena a l’oest, Biar a l’est, i tot el camp cultivat. Aplegats quasi al cim, agafem una senda a mà dreta que ens durà fins la Font de Joan, també seca; seguim per un bonic barranc fins la Cova Roja, una esplèndida balma als peus d’un tallat vermellós que motiva el nom de l’abric, que no aplega a cova. D’allí, baixem fins una pista i, ajudats pel mòbil, seguim una senda que ens evita una gran volta pel camí i, a més a més, ens regala uns raconets d’allò més agradables. Trajecte més curt i més bonic. Quan eixim a la pista altra vegada, ens queden uns centenars de metres per aplegar al punt de partida.

Sense l’espectacularitat d’altres vegades, hem recorregut un rodalet molt assolellat, bonic i molt pròxim a nosaltres. Es mereix una caminada!

Powered by Wikiloc

Presentació de “Seguint els camins de l’aigua”, de Josep Lluís Bernabeu Rico

dilluns, 4 desembre 2017, 17:49 | Categoria : Literari
Tags :

24 propostes per acostar-nos al nostre territori!

Després d’un any ple d’activitats, en commemoració dels 40 anys d’activitat del Centre Cultural Castellut, acabem amb la Presentació del Llibre del nostre company Josep Lluís Bernabeu Rico Seguint els camins de l’aigua, en el Verkami del qual, el nostre Centre ha col·laborat. Com sabeu, Josep Lluís ja va publicar “Les serres de la Foia de Castalla”, una proposta senderista molt exitosa per caminar per la nostra comarca. Ara segueix en aquesta línia i ens fa 24 noves propostes relacionades amb l’aigua: naixements, fonts, rius, barrancs… en un radi un poc més ample que l’anterior. Serà el dijous, 14 de desembre, a les 20h, a la Casa de Cultura de Castalla. Serà presentat per un altre amic, Joan Ponsoda, professor de la Universitat d’Alacant fins retirar-se, bon coneixedor del nostre territori i company de caminades.

Tenim un País ple de bells racons, anima’t a conéixer-lo!

Us esperem!

Centre Cultural Castellut – desembre 2017

Brillant remat a les II Jornades d’Aproximació a la nostra Història

divendres, 1 desembre 2017, 20:13 | Categoria : Conferències
Tags :

 

Magníficament introduïts pel professor José Antonio Moreno,  els investigadors que conformaren la taula redona Una vella guerra vista per joves historiadors”  ens ajudaren a comprendre una època recent de la nostra Història, massa vegades i massa temps silenciada.

En primer lloc, David Cano exposà el seu treball de fi de màster “Els efectes de la Guerra Civil a Castalla”. David va fer una aproximació a la crua realitat d’un període convuls al nostre poble. Les penúries que la gent senzilla passava per poder menjar, les gelades que accentuen la pobresa, la segregació senyorets-jornalers… En l’època bèl·lica es socialitzà millor el treball, el racionament garantitzà el menjar; el mercat negre; l’emissió de moneda pròpia, les col·lectivitats… El Consell Municipal, el Comité, els sindicats UGT i CNT, el partit Comunista, Esquerra Republicana, el PSOE… tots foren protagonistes d’aquests anys tan inestables. Destacà la importància de les dones treballadores, bàsicament cosidores. El desconcert inicial, toc de queda, por, desinformació, la gran estafa i… la post-guerra, amb la repressió franquista. I molt de silenci i molta por. Tot plegat, contingut sobrat per continuar investigant unes pàgines encara poc conegudes de la història de Castalla.

Seguidament, Juan B. Ruiz Núñez presentà el seu treball “Ante la nueva guerra, nuevas armas. La industria aeronàutica en la provincia de Alicante”. Va començar explicant la gran importància de l’aviació en la guerra i com la indústria aeronàutica es traslladà des de Madrid fins a Alacant, concretament a Rabassa. Més tard, davant dels bombardejos de l’aviació italiana, establerta a Mallorca, es deslocalitza i es reparteix per distints llocs de la província: El Palamó-Florian del Raspeig (St. Vicent)-Agost-Monòver-Onil-Castalla-Cova del Canelobre-Sta. Faç. Fins un miler de treballadors va haver en aquesta indústria. Reparar, muntar i produir eren la funcions, si bé les primeres van funcionar bé, la darrera no, per diferents raons, la quinta columna (infiltrats) una molt important. A destacar que a les nostres terres tinguera lloc una tasca tan delicada i avançada tecnològicament com la producció i reparació d’avions.

Finalment, Jesús Francés Rico ens presentà el seu treball “Memòria de la repressió a Onil”. Un recorregut ple d’emocions, amb transcripcions de testimonis orals de converses amb familiars de repressaliats, exiliats, empresonats, afusellats… Persones que han patit en les seues carns no sols la pèrdua d’una persona estimada, sinò també la marginació i l’estigma social que això comportava, de manera que la por ha marcat les seues vides i les dels seus fills, fins els nostres dies. Queda pendent, en molts casos, la recuperació i dignificació dels cossos dels familiars desapareguts, tres generacions després. Qualsevol govern democràtic hauria de posar fi a aquesta tortura facilitant aquesta tasca i permetent que la pau aplegue finalment a totes les llars espanyoles. Fins ara no han volgut.

Una tanda de preguntes va posar fi a aquesta Taula Redona i a unes II Jornades d’Aproximació a la nostra Història tan profitoses.

Centre Cultural Castellutnovembre 2017

Emocionant Recital de Poesia de Miguel Hernàndez “Vida, amor i mort”, a càrrec de J. A. Olmedo

dimecres, 29 novembre 2017, 9:28 | Categoria : Concerts
Tags :

Divendres, 17 de novembre, vam tindre el plaer d’assistir a un espectacle emocionant i ple de sensibilitat. Juan A. Olmedo, acompanyat de Maria Matas al piano, un violoncel i una percussionista, va anar presentant-nos les obres que, a continuació, anava recitant. Un repàs biogràfic del poeta ens va descobrir racons vitals que justificaven els seus poemes i la seua visió de la societat. Les llums i les projeccions vestien aquest recorregut poètico-musical que va fer possible sentir a Miguel Hernández més proper que mai i apreciar el seu art com no ho havíem fet fins la present.

Reproduïm, a continuació, una croniqueta del nostre company Juli Pasqual escrita en calent, l’endemà de l’espectacle, per l’emoció que traspua…

“Impactant recital anit a Castalla. El protagonista, Miguel Hernández, el poeta, l’home jove, el rebel, la víctima. El rapsoda, Juan A. Olmedo, una veu convençuda i didàctica, professor d’institut, capaç de fer-te arribar el missatge profund que ascendeix, potent, des d’un pou de més de 75 anys de fondària. La música de Debussy, Beethoven, Turina, Falla, Adalid, Granados, Chopin, Mompou… interpretada per la figura dolcíssima de la professora Maria Matas al piano, subratllava els sentiments més pregons emanats dels poemes.
Reconciliació. Em vaig sentir reconciliat amb el món. Amb el món de la cultura amb majúscules, eixe món que el bombardeig d’informació alienant a què estem sotmesos ens vol presentar antic, corcat, inútil.

Reconciliat amb el món de la lluita per una societat més justa, laica i republicana, en uns moments on l’imperialisme més groller vol ofegar en el ridícul els intents més agosarats, i potser, sí, un tant ingenus, per aconseguir-la.

Reconciliat, també, amb eixa intel.lectualitat d’a peu, que sense tancar-se en les torres d’ivori d’acadèmiques de les grans capitals, ha trobat en els instituts d’ensenyament secundari durant molts anys el context on sembrar i cultivar la flama de la raó i els sentiments més delicats. Reivindique eixe paper dinamitzador i progressista del millor professorat, menystingut durant dècades en una societat tan interessadament trivial.

Potser Castalla no sap el valor d’institucions com el Centre Cultural Castellut, organitzadora de l’event, que està demostrant una capacitat pedagògica i intel.lectual que poblacions de més habitants i recursos no tenen. Tant de bo que continue la seua tasca i que des del poder local siga estimulada i reconeguda amb el màxim recolzament.”

Què més podem dir? Convidar-vos a l’emoció de veure el recital -o reveure’l- al nostre web i demanar-vos l’escalfor i recolzament en les activitats que anem duent a terme.

Centre Cultural Castellut – novembre 2017

Inici de les II Jornades d’Aproximació a la Nostra Història

Aquestes Segones Jornades començaren divendres 10 de novembre amb la presentació de dos exposicions. Una, anomenada “Material gràfic del bàndol republicà”, és en la seua major part una recopilació de material imprés publicat i difós pels republicans: periòdics, documents, diners en paper, etcètera. Aquests valuosos documents formen part d’una col·lecció més extensa que ha anat arreplegant pacientment Xavier Vidal.

L’altra exposició, titulada “Espanya ha de saber (superar la postguerra)”, ha estat elaborada i cedida per la Universitat d’Alacant. Consta de 15 panells explicatius. El títol ja diu prou del seu contingut. Els panells temàtics tenen el nom de pel·lícules i documentals. “Espanya ha de saber” va ser el títol d’un documental de l’any 1977 que defensava la ideologia del franquisme i s’oposava al canvi democràtic. L’exposició és en part una rèplica a aquesta visió carca, retrògrada.

Les exposicions van ser presentades pel president del CCC. A continuació va intervenir l’alcalde de Castalla, que va dedicar unes paraules als assistents donant la benvinguda a les Jornades d’Història.

Estes Segones Jornades estan dedicades a la Memòria Històrica, a la Guerra Civil i a la Postguerra. Un tema sempre d’actualitat, a pesar que han passat prop de huitanta anys des que acabà la guerra. És bo conéixer el passat per evitar caure en determinats errors.

Uns minuts més tard, al saló d’actes de la Casa de Cultura i amb una nodrida concurrència de públic, va tenir lloc la conferència “Sobreviure a la repressió franquista”, a càrrec del catedràtic de la Universitat d’Alacant José Miguel Santacreu. Presentat pel jove historiador David Cano, Santacreu va fer un breu recorregut per la República, la Guerra Civil i la gran repressió dels primers anys de la Postguerra. Després va presentar i comentar un documental “Castigats”, basat en les experiències de set persones que van patir les doloroses conseqüències d’estar, bé elles o algun familiar, en el bàndol republicà. La projecció d’aquest documental va oferir un testimoniatge esborronador d’aquells anys foscos en què se segaren vides, deixant-ne altres marcades per a sempre. Un document de com de cruel pot ser la revenja i l’odi entre els humans, però on alena també l’esperança en un futur on triomfarà la justícia.

CCC- Tardor 2017

Les Rutes del Centre: Alcoleja-Riu Frainos-Salt de Benilloba – El Comtat – 12.11.17

dimecres, 22 novembre 2017, 18:13 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

   

En un matí tardoral, fresquet, ens dirigim a Alcoleja, lloc d’inici de la nostra ruta d’avui. El poble és molt boniquet, tot i que pateix un fort despoblament, com la majoria de pobles de la zona; estaria bé que administracions i veïns acordaren algunes mesures per intentar aturar aquest procés, la comarca és preciosa; necessita que es valore i es recolze qualsevol iniciativa que fixe població. Està en joc el futur d’aquesta part del nostre País…

Comencem als afores del poble, baixem cap al riu, pel Molí de Cabrera, salts d’aigua, basses i hortes, encara que abandonades en la seua majoria no minven la bellesa del paisatge de tardor, amb arbres plens de color en qualsevol racó. Una senyora molt amable ens parla de la crua realitat dels habitants d’aquests pobles. Passem pel Xalet, al costat del poliesportiu, fem un trosset de carretera i agafem un camí que ens condueix entre per algunes hortetes ben cuidades, per a l’ús familiar. Passem per les ruïnes del Molí de Baix, encara amb aigua per la séquia; els altres molins encara estan pitjor. La llum és preciosa, el color dels arbres a estes hores impactant, molts fleixos, xops, aurons, caquiers, codonyers… Tot plegat una preciositat. En poc de temps apleguem a l’Ull de la Font d’Aitana, naixement del riu Frainos, al peu d’un racó aparentment inaccessible, davall del Morro del Carrascar, espectacular. Fem un mosset.

Tornem enrere, eixim a la carretera i entrem pel barranc del Tronxo, fins un aqüeducte antic, encara en funcionament. Aigua no els en falta, per on vas hi ha séquies, basses, alcavons… I això que estem en plena sequera!

Quan apleguem al poble, agafem els cotxes i ens dirigim, per completar el matí, cap al paratge del Molí de les Penyes o del Salt, a Benilloba. Deixem els vehicles a l’aparcament i amb una passejadeta, ens plantem damunt el Molí. Baixem i ens trobem dins d’un bosc de ribera a la tardor, quin goig! Xafardegem per l’edifici, les séquies, el riu… Al costat del Molí, el Salt, un tall d’uns 20m a les penyes per on l’aigua salta espectacularment… molt més quan és època de pluges. El matí ha acabat sent esplèndid, i encara que hui l’esforç no ha sigut massa fort, la bellesa dels paratges ens ha deixat ben satisfets…

Powered by Wikiloc

Recital de poesia de Miguel Hernández

dimecres, 15 novembre 2017, 6:20 | Categoria : Concerts, Literari
Tags :

Després d’inaugurar les exposicions i gaudir de la xarrada del professor José Miquel Santacreu “Sobreviure a la repressió franquista”, aquest pròxim divendres, 17.11.17, tenim un Recital de Poesia de Miguel Hernández, “Vida, amor i mort“, a càrrec duna persona molt estimada a Castalla, Juan Antonio Olmedo López, qui ha estat professor i director a l’IES Enric Valor de Castalla durant un grapat d’anys; l’acompanyarà María A. Matas Milla al piano.

Serà a les 20’45 a l’Auditori de Castalla.

Una ocasió que no us podeu perdre!!!

Centre Cultural Castellutnovembre 2017

Les Rutes del Centre: Vall d’Ebo-Barranc de l’Infern-Avenc Ample – ( Marina Alta) – 29.10.17

dimarts, 14 novembre 2017, 11:33 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Avançada l’eixida pel canvi d’hora, ens vam dirigir al punt de partida, La Vall d’Ebo, municipi enclavat en un lloc privilegiat de la Marina Alta. Des d’allí, en un matí esplèndid, vam començar la ruta per la vora del riu Girona, ací anomenat d’Ebo, en direcció al Barranc de l’Infern. Deixem enrere la font d’en Gili i entrem al barranc; primer suaument, amb un llit ben ample, però que va estretint-se progressivament, amb la pedres ben polides i amb petits salts que anem salvant sense massa dificultat. A poc a poc, les parets laterals van guanyant en alçada i el llit té alguns trossos més entretinguts. La bellesa del paratge ens ompli els ulls i tenim la sensació d’estar en un lloc singular, no hi ha altre barranc que es puga comparar a aquest en les nostres comarques… Baixar saltant de penya en penya és divertit per a molts i entretingut per a altres més previnguts, no passa res, no hi ha pressa i cal gaudir d’aquests moments. Anem aproximant-nos a l’Estret, que com el seu nom indica és una angostura espectacular, amb unes parets altíssimes que ens deixen bocabadats. Uns cudols enormes donen fe de la bravura d’aquest paratge, que farà fredat quan hi haja una tronada… Fem una aturada per repostar i xarrar tranquil·lament.

Seguim baixant un poc més, s’escolten veus… Hui hi ha una caminada amb dinar popular a la Vall de Laguar, per la famosa senda morisca, o dels Escalons i ens trobem un muntó de senderistes que estan fent-la. Baixem fins el punt que ja és inaccessible sense cordes i equip especial –la Cova Santa, altre racó únic, on vam anar recentment queda ben a prop- i retornem; enfilem cap amunt en direcció contrària a la que du l’altra gent; passem per la font de Reinós i apleguem a les Jueves d’Enmig, on fem un breu descans. Seguim, ja sols, per la Mançanera, fins eixir a l’Alt de la Carretera, via que uneix la Vall d’Ebo amb Pego. Moments abans hem pogut gaudir d’una vista esplèndida sobre la Marjal de Pego-Oliva, la costa i el mediterrani. Fem un tros breu de carretera, passem per un mas amb uns burrets que es lloguen per fer passejos i ens desviem a la dreta, pel camí que va al refugi de la Figuereta. En uns minuts tenim una agradable sorpresa, l’Avenc Ample, un forat d’uns 25m d’ample i altre tant de fondo, impressionant… i perillós, afortunadament està cercat.

Agafem ara una antiga senda que ens du cap a la Vall d’Ebo per un paratge deliciós i aromàtic, ple de sajolida i pebrella que ens acompanya fins uns corrals ja a la vora del riu Girona i del mateix poble d’Ebo. Un dinar suculent, d’acord amb els paratges recorreguts, és el remat immillorable a un diumenge memorable.

Salut i Muntanya!!!

Les Rutes del Centre: Les Penyes de Rosset – Xixona (l’Alacantí) – 1.10.17

diumenge, 5 novembre 2017, 18:49 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Aquesta era una destinació llargament desitjada, programada ja en l’anterior calendari, ajornada, i que no ha deixat indiferent ningú.

Powered by Wikiloc

Vam deixar els cotxes vora la rambla i vam començar a remuntar-la per un camí molt deteriorat per les pluges. Més avant, degut a l’existència d’algunes cases, s’arregla. Apleguem així a la Font de Rosset, que encara raja una miqueta d’aigua. A partir d’allí, ens endinsem pel llit del barranc de Corquet, molt accidentat també per l’acció de l’aigua. Prompte tenim damunt, a la nostra esquerra, les Penyes. Avancem fins els Quatre Barrancs, lloc on es junten els barrancs dels Ports, la Calderona, el de Castalla i el de la Cova dels Corrals… espanta pensar la quantitat d’aigua que es pot acumular, en temps de forta pluja, en aquesta trobada de barrancs… Enfilem per l’últim dels barrancs esmentats i després de superar un parell de passos de trepada, deixem el barranc per remuntar cap a la base de les penyes. És empinat, però no massa llarg. Apleguem a uns tallats vermellosos amb uns mínims abrics en la base. Seguim avançant i, a poc a poc, anem penetrant en un roquissar impressionant. No sabem a quin fenòmen és degut, però la serra que baixa des de la Penya Roja, quan aplega ací es trenca espectacularment deixant unes ferides colossals en forma de badalls gegantins, roques enormes, runars immensos, una vegetació inesperada per aquestes latituds i, sorpresa per a tots, un clivell que ens deixa a tots bocabadats, les seues dimensions són enormes, entrem i la sensació d’estar en un lloc quasi sagrat, amb unes parets altíssimes que quasi es tanquen al capdamunt, amb un runar intern que ens mostra el procés que va modificant aquest lloc. Peguem un mosset gaudint de la màgia d’aquest racó…

Prosseguim amb certes dificultats per aquest caos de pedres que recorda per uns moments paratges més propis del Pirineu, per la seua bellesa. Queda pendent algun racó per a altra ocasió i, progressivament, va suavitzant-se la baixada fins que apleguem a uns bancalets erms on arriba un caminet que seguim. Agafem una drecera per baixar al fons del barranc, a l’alçada de la font d’aquest matí. El seguim en descens un tros i eixim cap a l’esquerra, pugem per un caminet fins la Font de Nutxes, amb una gran bassa; aquesta sí que trau una bona quantitat d’aigua. Seguim baixant fins els cotxes, que agafem per qüestió de temps, i ens dirigim a la finca Nutxes de la Carrasca, mas que té un exemplar de carrasca mil·lenària únic, La Tramuntana li diuen, amb una soca allargada de la que ixen cinc troncs (més altre sec) i que el perímetre de la soca té 28m, 8’92m de diàmetre de base, 25m d’alçada (dades oficials) Impressionant i preciosa!

Vaja matí més ple!

II Jornades d’Aproximació a la Nostra Història

diumenge, 5 novembre 2017, 18:18 | Categoria : Concerts, Conferències, Exposicions
Tags :

Memòria Històrica – del 10 al 26 de novembre

El Centre Cultural Castellut, dins les activitats organitzades per celebrar el seu 40é aniversari, ara repeteix activitat, les II Jornades d’Aproximació a la nostra Història, en aquesta ocasió dedicades a la Memòria Històrica, un tema apassionant.

Comencen el divendres, dia 10 de novembre, amb la inauguració de dues exposicions, “Material gràfic del bàndol republicà” amb diferents materials arreplegats per Xavier Vidal, col·leccionista local i “Espanya ha de saber (superar la postguerra)”, de la Universitat d’Alacant. A la Casa de Cultura, a les 19’45. A continuació, a les 20’15, el catedràtic de la Universitat d’Alacant José Miguel Santacreu Soler ens oferirà una interessant Conferència “Sobreviure a la repressió franquista”. Possiblement la persona que més sap sobre el tema a les nostres comarques

Divendres següent, 17 de novembre, tindrem un Recital de Poesia de Miguel Hernàndez, en el 75é aniversari de la seua mort, “Vida, amor i mort”, a càrrec del rapsode Juan Antonio Olmedo Lòpez, acompanyat per la pianista Maria A. Matas Milla. Serà a l’Auditori, a les 20’45h. Una il·lusionant aproximació a l’obra del poeta d’Oriola.

I el tercer divendres, 24 de novembre, a la Casa de Cultura, celebrarem una Taula Redona “Una vella guerra vista per joves historiadors”, coordinada pel professor de l’IES Enric Valor de Castalla José Antonio Moreno Nieves, en la que tres historiadors, nascuts en democràcia, ens presentaran els seus estudis sobre distints aspectes de l’època a què es dediquen aquestes Jornades; David Cano ens parlarà de “Els efectes de la Guerra Civil a Castalla”; Juan B. Ruiz Núñez ho farà sobre “Ante la nueva guerra, nuevas armas. La indústria aeronàutica en la provincia de Alicante durante la Guerra Civil” i Jesús Francés Rico ho farà sobre “Memòria de la repressió a Onil”. Açò serà a les 20h. Tres interessants aportacions per conéixer millor la realitat històrica.

Les exposicions estaran obertes, en horari de la Casa de Cultura, del 10 al 26 de novembre.

Conèixer la pròpia història és imprescindible per no repetir errades i millorar el nostre futur.

Us esperem!

Centre Cultural Castellutnovembre 2017