6a edició de l’Homenatge a Enric Valor a l’Alt de Guisop

dimarts, 23 agost 2016, 6:55 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

105 Aniversari Enric Valor

De bon matí, encara de nit fosca, ens hem trobat al Portell de Catí els qui pujàvem des de Castalla amb els que venien des de Petrer. Encara hi havia una bona lluna, que ens il·luminava i feia prescindibles les llanternes. Amb la fresca hem anat fent camí, amb una forta pendent per començar, seguida d’una més cómoda travessa per la carena de la serra, fins aplegar al peu de l’Alt de Guisop, tot per terres valorianes, ben conegudes i estimades per l’escriptor Enric Valor, en Homenatge del qual fem aquest acte el dia del seu naixement. Una vegada dalt , hem esperat uns minutets fins que ha començat a eixir el sol, moment sempre màgic amb què ens hem delectat. A continuació el professor de la UA Vicent Brotons ha fet unes amenes reflexions sobre la figura i obra del Sr. Valor, així com dels moviments que s’estan fent per reivindicar la seua figura i obra. Seguidament s’han llegit alguns textos escrits per ell, fins i tot un poema de joventut i hem procedit a fer un brindis, que ha estat introduït per altre professor de la UA, Joan Borja, treballador incansable de la nostra cultura.

3 105 Aniversari Enric Valor

De retorn, hem passat pel mas de Planisses, que va pertànyer a l’escriptor i on va situar no poques escenes de les seues obres i que malauradament està en ruïna. Posteriorment hem continuat fins els cotxes i ens hem dirigit a un bar on, amb molt bon ambient, hem reparat forces i hem fet una agradable tertúlia… Fins la 7a edició!!

Centre Cultural Castellut – agost 2016

Memòria del Centre Premi Literari Infantil “Foia de Castalla” –II- Teatre als actes de Lliurament de Premis

dimarts, 16 agost 2016, 10:31 | Categoria : Literari, Teatre
Tags :

2 Teatre Premi Literari Infantil Castalla

Us oferim un nou capítol d’aquestes Memòries del Centre que tants records ens duen.

Com vam avançar en l’anterior publicació, cada any, per a l’acte de lliurament dels guardons del Premi Literari Infantil “Foia de Castalla”, buscàvem patrocinador per a una obra de teatre infantil que acompanyara i fera passar una bona estona els xiquets i xiquetes que havien participat en el concurs, familiars, mestres… No era tasca fàcil, encontrar qui la patrocinara, trobar un grup amb una obra infantil adequada, i a un preu assequible! Una tasca que, encara que difícil, resultava possible gràcies a la col·laboració de l’ajuntament unes voltes i d’alguna caixa d’estalvis altres –quan els pobles encara comptaven una mica en l’obra social- .

1 Teatre Premi Literari Infantil Castalla

Així, any rere any, vam anar celebrant aquest acte amb una gran participació de públic. Com podeu veure en els fulls que publiquem, vam dur molts grups –de moment tenim constància d’aquests-: L’Entaulat Teatre, Conino Gurillo, La Cassola, Pluja Teatre (4), Teatre de l’Home Dibuixat(2), L’Horta Teatre i Bambalina Titelles. Queda pendent una recerca més profunda per recuperar la totalitat – o la gran majoria- dels grups que ens van acompanyar en les vint-i-sis edicions del PLI “Foia de Castalla”.

3 Teatre Premi Literari Infantil Castalla

Teatre en la nostra llengua, llibres i revistes per als guanyadors, obres literàries en valencià… un gran esforç cap a la normalització de la nostra llengua, situació aquesta que, encara hui, està molt lluny de produir-se. Des del Centre seguim lluitant per millorar aquesta situació.

Seguirem en contacte!

Centre Cultural Castellutagost 2.016

Memòria del Centre Premi Literari Infantil “Foia de Castalla” – I –

dijous, 4 agost 2016, 14:47 | Categoria : Literari
Tags :

1 Premi Literari Foia de Castalla

Dins de l’àmbit general de la cultura, des del Centre Cultural Castellut sempre hem estat conscienciats de què les llengües moren per no usar-les els seus parlants. Si tots els valencianoparlants fórem conscients d’aquesta premissa i estiguérem – i ens mostràrem- orgullosos de la nostra llengua, la situació d’aquesta seria molt millor. Doncs bé, conscients de què es necessitava algun tipus d’al·licient per estimular el seu ús, es va crear el Premi Literari Infantil “Foia de Castalla”, amb el qual es pretenia incentivar l’ús escrit de la nostra llengua i facilitar als ensenyants un estímul per desenvolupar la creativitat en els seus alumnes .

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Des del 1981 fins al 2007 se’n van fer 26 edicions. El seu àmbit eren els quatre pobles de la Foia. Uns dos-cents alumnes participaven en cada edició, de mitjana. L’esgotament dels organitzadors i l’aparició d’altres alternatives van posar fi a aquest certamen literari.

Anualment es feia la convocatòria, s’arreplegaven les obres, es buscava un jurat, s’adquirien els llibres dels premis, es buscaven col·laboradors, es procedia a la lectura i selecció de les obretes, s’organitzava l’acte de lliurament dels premis –quasi sempre amb una obra de teatre en valencià, difícil també -, tot intentant dotar de normalitat un aspecte tan normal – o que deuria ser normal- com és el de la creació literària, l’assistència a una representació teatral i la lectura de llibres destinats a un públic infantil-juvenil, tot en la llengua pròpia.

3 Premi Literari Foia de Castalla

Ara és l’hora en què encara no hem aconseguit viure en casa nostra en la nostra llengua. Després de la persecució política de la dictadura, la mort per inanició sembla ser la consigna. Una llengua minoritzada com la nostra, si no s’actua potenciant-ne el seu ús, està condemnada. Són massa les forces en contra. Per això, i molt més, des del Centre Cultural Castellut seguim lluitant per intentar aconseguir un estatus de normalitat que encara tenim molt lluny.

Un agraïment molt gran a tots els organitzadors, col·laboradors, professors, participants i jurats que van fer possible aquest fantàstic concurs.

En pròxims lliuraments anirem completant aquest fragment de la nostra Memòria.

Centre Cultural Castellut agost 2016

  • P8060576.JPG
  • P8060582.JPG
  • P8060592.JPG
  • P8060605.JPG
  • P8060712.JPG
  • P8060713.JPG
  • P8060737.JPG
  • P8070783.JPG
  • P8070825.JPG
  • P8070838.JPG
  • P8070846.JPG
  • P8070847.JPG
  • P8090890.JPG
  • P8090891.JPG
  • P8090892.JPG
  • P8090893.JPG

Homenatge 105 aniversari d’Enric Valor Alt de Guisop, dilluns 22 d’agost de 2016

dilluns, 1 agost 2016, 6:46 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

El 22 d’agost de 1911 va nàixer a Castalla l’escriptor Enric Valor i Vives. El 13 de gener de 2000, amb 88 anys, morí a València. Valor va viure sempre compromés amb la llengua i el país. La seua aportació escriptora va des de la gramàtica a l’obra novel·lística, passant per la monumental recopilació literaturitzada de les Rondalles Valencianes i una tasca civicocultural heroica.

Valor Guisop 2016

El curs 2010-11, coincidint amb el centenari del seu naixement, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va ser declarat “Any de l’escriptor Enric Valor”. Es feren múltiples activitat d’homenatge. València, Alacant i Castalla acolliren desenes d’actes, junt a altres poblacions del país, sobretot del migjorn.

El mateix any, una iniciativa cívica promoguda pel Centre Cultural Castellut i l’Ateneu Cultural Republicà, de Petrer, vam promoure l’ascens a l’Alt de Guisop, de 1250 mts, a la serra de Castalla, per veure eixir el sol, el 22 d’agost, coincidint en el dia exacte del naixement del mestre i escriptor: “l’alba de Valor”.

L’elecció de l’espai no va ser casual. L’alt de Guisop, fet matèria literària com l’alt del “Eriçons”, en Temps de batuda, és un indret sovintejat pel mateix Enric Valor desenes de vegades. Des d’allí s’albiren els extraordinaris i contrastats paisatges que configuren el sud del país: el valorià “laberint orogràfic”, la Baixura, la costa mediterrània…

«La mar es veia com una franja blava i remota que s’omplia d’or fos i de plata bellugadissa per davall del punt on s’aixecava el sol.»

L’alt de Guisop simbolitza l’epicentre enlairat del món real, literari i màgic d’Enric Valor. Des d’allí es fonen país, paisatge i paisanatge al caliu de la llengua estimada.

¿Quin millor paratge que aquest cim per celebrar el naixement de l’autor de les Rondalles Valencianes?

A l’alt de Guisop és la cita, tot just uns instants abans de trenc d’alba. Enguany serà el sisé any que farem l’exigent però curt i amable ascens matiner per a homenatjar Enric Valor.

Uns partirem des de l’Esplanada de Petrer, amb vehicles, a les 5:15 h. Altres ho faran des dels afores de Castalla, a la Creu, a les 5:30 h. Tots i totes ens aplegarem al Portell de Catí i des d’allí, a peu, farem l’ascens.

Convé dur: bon calcer, llanterna per als primer moments de la caminada, roba d’abric lleugera, aigua i un petit mosset (galetes, fruita…).

El assistent que voluntàriament ho desitgen poden aportar alguna botella de cava, herbero, moscatell, etc. per fer el brindis.

Així mateix, qui vulga pot dur breus textos del mestre Valor, o que s’hi relacionen molt directament, per llegir-los i compartir-los amb la resta d’assistents en un ritual tan senzill i emotiu com grandiós per l’entorn i l’home que el motiva: el senyor Enric Valor, de Castalla.

PS.-Una vegada acabada l’activitat al cim hi haurà un esmorzar a Castalla. També, però, es pot esmorzar per la muntanya o tornar al cotxe (al Portell de Catí) i des d’allí a casa.

Juliol de 2016

Ateneu Cultural Republicà, Petrer
Centre Cultural Castellut, Castalla
El Teix, Ibi
El Tempir, Elx

Càtedra Enric Valor – Universitat d’Alacant 11.7.16

dijous, 21 juliol 2016, 6:10 | Categoria : Altres
Tags :

 2 Càtedra Enric Valor

Dilluns 11 de juliol, es va signar, a la Universitat d’Alacant, la creació de la Càtedra Enric Valor per aquesta institució en col·laboració amb els ajuntaments d’Altea i Castalla. La Càtedra Enric Valor serà un nucli de reflexió, debat i investigació en el camp de la literatura contemporània, la cultura popular i els estudis musicals.

El professor Joan Borja va començar fent una brillant intervenció, explicant el perquè de la Càtedra – Valor va nàixer a Castalla, va fer els seus estudis a Alacant, és un referent cultural de les terres del sud, treballador incansable en favor de la nostra llengua, etc – , també ens va fer un avanç d’una sèrie de projectes que es podran dur a terme mitjançant aquesta Càtedra, va instar a continuar avançant en la projecció de la figura del nostre escriptor amb la museïtzació de la Casa Valor, a Castalla, de manera que, conjuntament amb Altea i la UA anem fent camí fins aconseguir el reconeixement que tots desitgem de la figura del Sr. Enric Valor.

1 Càtedra Enric Valor

Seguidament els alcaldes de Castalla, Antonio Bernabeu i d’Altea, Jaume Llinares van mostrar el seu compromís en el projecte, afirmant que des dels respectius ajuntaments farien tot el que estiga en les seues mans per aconseguir l’èxit d’aquesta iniciativa. La Secretària general de la Universitat també va intervenir, donant pas al Sr. Rector, Manuel Palomar, qui va agrair la col·laboració de tots i va mostrar la seua satisfacció perquè haja pogut dur-se endavant aquesta iniciativa.

El Centre Cultural Castellut va assistir junt a Escola Valenciana, el Tempir, l’IES Enric Valor de Castalla, representants del Govern Valencià, la Diputació Provincial, de l’AVL i altres associacions, membres de la família del Sr. Valor, tots mostrant la nostra ferma voluntat de seguir treballant en la projecció i difusió de la figura del Sr. Enric Valor.

Centre Cultural Castellut – juliol 2016

  • NEG. -CASA E. VALOR- 1.JPG
  • NEG. -CASA E. VALOR- 3.JPG
  • NEG. -CASA E. VALOR- 5.JPG
  • NEG. -CASA E. VALOR- 6.JPG
  • NEG. -CASA E. VALOR- 7.JPG

Memòria del Centre: Fira del Llibre

dijous, 14 juliol 2016, 9:27 | Categoria : Fira del Llibre
Tags :

2 fIRA lLIBRE

La Fira del Llibre; un dels referents del Centre Cultural Castellut. Veníem d’una llarga dictadura, d’una falta de llibertat, d’una persecució de qualsevol mostra de cultura diferent a l’oficial i en la llengua oficial, les ànsies de cultura, de llibertats, l’amor per la nostra llengua, la visió crítica de la realitat… Tot això van ser alguns dels motius que ens va fer organitzar-nos sota el paraigües del Centre Cultural Castellut i, quasi des del principi vam intentar donar protagonisme als llibres –sobretot en la nostra llengua- i les Fires del Llibre n’eren el lloc perfecte.

Malauradament només tenim constància gràfica d’una de les primeres que vam organitzar, la de 1.981, però en van haver d’altres. Passat un parèntesi sense testimoni gràfic, trobem les mostres de les Fires del Llibre de 1996, 97, 98, 2000, 01, 02, 03, 04, 05, 06, 07 i 08. Estes són segures, intentarem veure si a l’arxiu de la Biblioteca Pública hi ha algun altre testimoni, perquè en els primers anys del Centre se’n van fer més.

3 fIRA lLIBRE

Llibres, roses, separadors, bosses, alguna taula redona, presentacions de llibres, de la unitat didàctica “Enric Valor o l’amor per la llengua”, una obra de teatre… I la faena de dur els llibres, posar preus, fer torns,  vendre’n, llistats, borrar, retornar, traure comptes… Una tasca altruista, només explicable per una gran estima per la literatura i per la seua difusió.

Des d’ací un record ple d’agraïment a tots els col·laboradors que ocasionalment o regularment van fer possible aquesta gran tasca.

Centre Cultural Castellut – juliol 2016

  • P8060618.JPG
  • P8060643.JPG
  • P8060644.JPG
  • P8060740.JPG
  • P8060759.JPG
  • P8060760.JPG
  • P8070773.JPG
  • P8070784.JPG
  • P8070786.JPG
  • P8070801.JPG
  • P8070802.JPG
  • P8070806.JPG
  • P8070809.JPG
  • P8070813.JPG
  • P8090889.JPG
  • P8090990.JPG
  • P8090994.JPG
  • P8090995.JPG

Memòria del Centre: Setmanes Verdes

dijous, 7 juliol 2016, 15:37 | Categoria : La Setmana Verda
Tags :

 3 Setmana Verda Castalla

El Medi Ambient sempre ha estat un motiu de reflexió i preocupació per als membres del Centre Cultural Castellut. Les imatges que ara us presentem així ho demostren. Diverses edicions de la SetmanaVerda en les que sempre s’intentava buscar la reflexió davant de múltiples problemes mediambientals i procurar avançar possibles solucions a aquestos.

Veure ara el contingut de les programacions és sorprenent per la seua magnitud i diversitat, per la seua incidència en tots els públics i per la voluntat manifesta de millorar la nostra relació dels ciutadans de Castalla amb el nostre entorn: el problema de l’aigua sempre present, els incendis forestals, el reciclatge, les energies alternatives, la contaminació dels aqüífers, l’energia nuclear, el tractament de residus sòlids urbans, els espais naturals, la flora de la comarca, els plàstics i el PVC…

 II Setmana Verda Castalla

Exposicions, com la de la serra Mariola i la de 10 raons per viure sense nuclears; activitats infantils diverses; tallers de reciclatge; projecció de pel·lícules, de diapositives o audiovisuals; neteja de diversos paratges del terme de Castalla; concursos escolars; conferències-col·loqui; taules redones; excursions; teatre; visita a la planta de reciclatge de vidre; mesa comarcal per al tractament de Residus Sòlids Urbans; circuits en bici, concurs de fotografia…

4 Setmana Verda Castalla

Estaria bé que dedicàreu una estoneta a revisar el contingut de les diferents convocatòries per la seua riquesa, amb la faena que comporta la seua organització. Cal destacar el suport del Regidor de Medi Ambient d’aquells anys –consta en la propaganda- perquè va suposar un incentiu per dur endavant totes aquestes activitats.

En la recent entrada de Memòria del Centre – Conferències IV féiem referència a altres conferències… Doncs bé, ací en tenim set més que no estan en la secció de conferències, però que venen a demostrar la notable activitat del Centre en tots aquestos anys.

Seguirem incorporant entrades històriques del Centre!

Centre Cultural Castellut – juliol 16

 

  • P8060598.JPG
  • P8060599.JPG
  • P8060600.JPG
  • P8070781.JPG
  • P8070816.JPG
  • P8070817.JPG
  • P8070819.JPG
  • P8070820.JPG
  • P8070821.JPG
  • P8070822.JPG
  • P8070823.JPG
  • P8070831.JPG
  • P8070832.JPG
  • P8070833.JPG
  • P8070848.JPG
  • P8070850.JPG
  • P8070851.JPG
  • P8070852.JPG
  • P8070853.JPG

Memòria del Centre: Conferències IV

dijous, 30 juny 2016, 13:09 | Categoria : Conferències
Tags :

Aquest és el darrer lliurament on deixem constància de totes les conferències que tenim documentades a l’arxiu del Centre. Ens consta que n’han hagut més però, malauradament, no ens ha quedat documentació.

Conferencies CCC

Tenim dues joies, del 82, en les que ja queda constància de la preocupació de situar la Foia de Castalla dins l’economia del País Valencià i de com analitzar el fracàs escolar; temàtica encara de total actualitat. Altres temes tractats van ser els esclatasangs –rovellons, bolets…- que no fa massa vam tornar a tractar; les migracions valencianes, que encara continuen; les arts adivinatòries, realitat o fantasia…; els viatges com a experiència vital i la religiositat popular.

2 Conferencies CCC

Els conferenciants, com sempre, d’allò més variat, gent d’ací com Eusebio Bricio, de prop com José Ramón Valero, Vicent Sellés, Josep Antoni Ybarra, Antoni Arinyo… com de més lluny Joaquim Torres i Godori o Mila Kamalia… Tots ells estudiosos i especialistes en el tema del que van parlar.

Bé, açò és el que tenim respecte a conferències… Si algú –soci, exsoci o públic en general- té constància d’alguna altra que no figure en cap de les entrades que hem dedicat a les conferències, seria molt d’agrair que ens ho fera saber.

Moltes gràcies!

  • P8070839.JPG
  • P8070840.JPG
  • P8070879.JPG
  • P8090896.JPG
  • P8090900.JPG
  • P8090902.JPG

Acabem les Jornades de Sostenibilitat amb esperança

divendres, 24 juny 2016, 6:13 | Categoria : Conferències
Tags :

Taula Redona Mon Rural Hi ha Futur

Potser una mica dilatades en el temps, però sense perdre ni una miqueta d’actualitat i d’interés, apleguem a la fi d’aquestes Jornades de Sostenibilitat d’enguany amb una Taula Redona pensem que molt oportuna. Té futur el territori interior? Hi ha alternatives al formigó d’èpoques recents? Vam citar diversos ponents que estan duent a terme alguns projectes que ens demostren que, si tenim inquietuds i forces, hi ha possibilitats de tirar endavant per la nostra zona, encara que, això sí, no sempre és fàcil… però què hi ha fàcil per tirar avant?

Va començar, amb una intervenció més general, el professor Enric Moltó qui, basant-se en la seua experiència de cooperativista i ensenyant, ens va fer veure que una altra manera de viure és possible, més d’acord amb la Natura i el nostre entorn. Va anar donant pas, successivament als distints participants.

En primer lloc, Rafa Rico, d’ací de Castalla ens va exposar la seua experiència de posar en marxa una explotació de cultius ecològics. L’adquisició de les terres, el procés d’aprenentatge dels sistemes de cultiu, l’adaptació d’aquests a la realitat climatològica nostra, la burocràcia que de vegades dificulta un petit avanç… Però per damunt de tot, l’optimisme de veure que és possible viure de la terra, que hi ha un mercat que està creixent i que opta per la qualitat dels productes per damunt d’altres ofertes – moltes vegades poc sostenibles-.

A continuació, Sílvia Faus, propietària d’una casa rural a la Vall de Gallinera i d’un bar d’Alpatró, ens va posar al corrent de la realitat turística de la Vall, de la desmesura d’oferta rural, de la falta de professionalització de la majoria dels titulars, de l’escassesa d’oferta alternativa a la inherent a la natura excepcional de què gaudeixen… Malgrat tot, també la lectura positiva en el sentit de lluitar per superar les dificultats, creant mercats, ampliant l’oferta lúdica… Conscients de la necessitat de comprometre’s personalment en traure avant el seu projecte de futur .

Inés Payà ens va exposar una altra iniciativa; productora de pasta ecològica ens va engrescar en una iniciativa que està duent-se avant ja en diferents pobles, els obradors compartits; es tracta d’habilitar un lloc amb totes les condicions sanitàries, d’espai i materials per tal que diferents productors d’àmbit reduït –pasta, melmelades, formatges…- disposen d’un lloc ben condicionat per tal de produir legalment el que de manera individual difícilment podrien aconseguir. Es tracta de compartir-lo segons les necessitats demandades.

Mª José Payà, germana de l’anterior i enginyera agrònoma, ens va exposar exemples de la seua experiència personal de com, en diferents llocs del nostre entorn estan donant-se passes cap a una agricultura ecològica i sostenible i com van superant-se les reserves que la majoria de treballadors del camp tenen davant qualsevol canvi. De manera molt amena i didàctica ens va fer veure que hi ha una necessitat inajornable de canviar l’ús que es fa de la terra; no podem seguir enverinant-la perquè les generacions futures la necessiten neta.

2 Taula Redona Mon Rural Hi ha Futur

I, per acabar, Arnaldo Dueñas, alcalde de L’Orxa, ens va explicar la realitat del seu poble i com des de les institucions públiques –Ajuntament, Diputació, Generalitat- es poden fer actuacions per facilitar la vida a les persones que viuen en llocs menuts i, al mateix temps, posar en valor la realitat física que ens envolta; en el seu cas amb iniciatives com fer un Banc de cases disponibles, altre Banc de terrenys en disposició d’ús, un mercat de la Terra –el Mercat de Canèsia , que ja funciona un diumenge al mes- Tot un seguit d’iniciatives destinades a potenciar l’activitat humana i millorar les condicions de vida de la nostra gent.

Un animat debat va seguir a aquestes intervencions i, tot junt, ens va deixar una sensació d’optimisme i satisfacció. Hi ha possibilitats de reactivar el món rural si es combinen diferents iniciatives amb la constància i el treball, això sí, les diferents administracions no han de dificultar-ho, com a mínim, i si ajuden –que és la seua obligació-, millor que millor.

Al següent enllaç podeu veure totes les notícies relacionades amb les Jornades de Sostenibilitat 2016.

  • DSCN4393.JPG
  • DSCN4395.JPG
  • DSCN4395.JPG
  • DSCN4397.JPG
  • DSCN4400.JPG
  • DSCN4401.JPG
  • DSCN4406.JPG
  • DSCN4409.JPG
  • DSCN4414.JPG
  • DSCN4415.JPG
  • DSCN4416.JPG
  • DSCN4419.JPG
  • DSCN4425.JPG
  • DSCN4426.JPG

Gandia: St. Jeroni, la Col·legiata, el Palau Ducal i els Borja – 12.6.16

divendres, 17 juny 2016, 6:10 | Categoria : Viatges Culturals
Tags :

4 Gandia

A molt bona hora, les 8, vam anar trobant-nos al lloc acordat i, en estar tots, ens vam posar en marxa. L’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida i finalment La Safor… Ja des d’una certa distància vam albirar l’esplèndid Monestir de St. Jeroni de Cotalba, amb la seua magnificència arquitectònica i històrica. Enfront seu, el castell d’Alfauir (o de Palma), amb un emplaçament estratègic. Apleguem al desviament cap al Monestir, amb una ombrejada avinguda de plàtans que ens condueix a l’entrada. Aquest és un edifici singular, perquè quan la desamortització de Mendizàbal a penes si va estar expoliat, ja que el va comprar la família Trénor i ha estat propietat particular fins els nostres dies, factor que ha afavorit que ens aplegue en un estat de conservació molt acceptable.

3 Gandia

Comencem la visita amb Xavi, el guia de Gandia que hem contractat, el qual va posant-nos al dia de la història d’aquest lloc; en 1388 el va fer construir Alfons el Vell, de qui ens van explicar la història, l’extensió del ducat, les vicissituds, els atacs i segrestos, les relacions familiars… Una vegada dins vam quedar bocabadats, com si haguérem fet un salt en el temps. Per un sòl enllosat, vam accedir al claustre mudéjar, l’escaleta de caragol gòtica, múltiples detalls constructius… L’antiga església, en procés de recuperació, la sala capitular, reconvertida en capella, amb la Mare de Déu de la Salut –gràcies a un frare colivenc i a la voluntat de la mateixa imatge, que no va consentir que se l’endugueren d’allí, sanant a tots els afectats d’una epidèmia…- el celler, amb una imatge de l’últim sopar i amb un cert misteri… Seguidament vam pujar al claustre superior, que no fa molt que es pot visitar –segueix sent una residència privada- i que té alguns detalls de gran refinament –Pere Comte, l’arquitecte de les Torres de Serrans, té part del mèrit- ; l’armeria, amb peces originals molt antigues, de Lepant ens van parlar i tot… Vam descendir a la Sala Noble per una escalinata doble, equipada amb mobiliari antic, una foraca preciosa, etc D’allí vam anar a la cuina dels monjos, tal i conforme devia estar fa dos-cents anys… Adossat al Monestir hi ha un jardí romàntici l’aqüeducte medieval que, al llarg de cinc quilòmetres, duia l’aigua des d’una font .

2 Gandia

Seguidament ens vam dirigir a Gandia, bressol de Pere i Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, el més destacat de la literatura del nostre Segle d’Or. Per la plaça del Prado, el passeig de les Germanies, carrer Major, fins aplegar a la Col·legiata de Sta. Maria on, segons la llegenda, li va caure un pètal a la delicada de Gandia, que la va matar, clar, que aquest era de pedra! Unes explicacions molt aclaridores sobre l’inici de l’edifici i el perquè dels Borja a Gandia, la història dels dos papes valencians, Calixte III i Alexandre VI –fet excepcional, únic a Europa, donat el control que sobre la cúria tenia l’església italiana- i de com la cort vaticana es va omplir de valencians, amb el consegüent enfrontament amb les principals famílies italianes. Tot molt interessant! Vam fer una breu visita a l’interior de la Col·legiata –hi havia un acte litúrgic- i ens vam dirigir al veí Palau Ducal dels Borja.

1 Gandia

 

Aquest ara és una preciositat, però també ha passat èpoques d’abandó. Afortunadament, es va poder recuperar aquesta meravella de l’art civil valencià. El va manar construir Alfons el Vell al s XIV i, més avant, el papa Alexandre VI li va comprar al seu fill Joan de Borja el ducat de Gandia, i durant tres-cents anys els Borja van regir els destins dels habitants del seu vast territori, amb personatges tan destacats com St. Francesc de Borja, que també va lluir el títol de Duc de Gandia abans d’abandonar-lo i dedicar-se a la vida espiritual. Amb parts originals del s.XIV, hi conviuen diversos estils arquitectònics -gòtic, renaixement, barroc, neogòtic…- com a senyal de què ha estat utilitzat al llarg de quasi set segles. El pati d’armes, el de la Cisterna, el Saló de Corones, el de les Àguiles, l’estança del Duc, la de la Torreta, la Sta. Capella, la Galeria Daurada, la de les Ceràmiques, la Sala Verda, la dels estats de Sardenya… tot en conjunt conforma un edifici únic, preciós, del tot imprescindible per a tots els valencians orgullosos de ser-ho i de la nostra història, igual que el Monestir visitat a primera hora.

Finalment ens vam dirigir a la plaça de les Escoles Pies, per veure el magnífic grup escultòric que Manolo Boix va dedicar als Borja, en reconeixement de la seua importància històrica: Calixte III, Alexandre VI, Lucrècia, Cèsar i St. Francesc llueixen perfectament en aquest marc tan bonic.

Una visita molt ben aprofitada i molt enriquidora!
Centre Cultural Castellut – juny 2016

 

  • DSCN4431.JPG
  • DSCN4434.JPG
  • DSCN4436.JPG
  • DSCN4439.JPG
  • DSCN4446.JPG
  • DSCN4448.JPG
  • DSCN4454.JPG
  • DSCN4456.JPG
  • DSCN4460.JPG
  • DSCN4466.JPG
  • DSCN4467.JPG
  • DSCN4468.JPG
  • DSCN4470.JPG
  • DSCN4477.JPG
  • DSCN4483.JPG
  • DSCN4490.JPG
  • DSCN4496.JPG
  • DSCN4502.JPG
  • DSCN4504.JPG
  • DSCN4512.JPG
  • DSCN4515.JPG
  • DSCN4516.JPG
  • DSCN4519.JPG
  • DSCN4523.JPG
  • DSCN4528.JPG
  • DSCN4531.JPG
  • DSCN4532.JPG
  • DSCN4535.JPG
  • DSCN4539.JPG
  • DSCN4540.JPG
  • DSCN4543.JPG
  • DSCN4544.JPG
  • DSCN4549.JPG
  • DSCN4550.JPG
  • DSCN4551.JPG
  • DSCN4554.JPG
  • DSCN4555.JPG
  • DSCN4559.JPG
  • DSCN4561.JPG
  • DSCN4562.JPG
  • DSCN4564.JPG
  • DSCN4571.JPG
  • DSCN4572.JPG
  • DSCN4573.JPG
  • DSCN4577.JPG
  • DSCN4581.JPG
  • DSCN4583.JPG
  • DSCN4584.JPG
  • DSCN4587.JPG