Calendari d’Excursions 1r trimestre de 2018

dimecres, 17 gener 2018, 8:41 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

La serra del Buscarró o el Racó del Condoig són algunes de les rutes per començar un 2018 carregat de muntanya.

 

DATALLOCDURADADIFICULTAT
14 generAlt de Sta. Maria-Biscoi - Ibi (L’Alcoià) ½ diaBaixa
28 generSerra de Buscarró – Quatretonda (Vall d’Albaida) Tot el diaMitjana
11 febrerReconco-Fontalbres-Barranc de Benasaït, des de Biar1/2 diaMitjana
25 febrerBarranc del Condoig – Despoblats moriscos – Margarida (El Comtat) Tot el diaMitjana
11 marçPolop Alt- La Menora – Alcoi (l’Alcoià)1/2 diaMitjana
25 marçSerra de Segària – (Marina Alta)Tot el dia: Eixida: 7’15 (esteu pendents del canvi d’hora)Mitjana-Alta

Totes les eixides no indicades seran a les 8 h, des del Bar Argentina

Recorda: Un dia de muntanya… una setmana de salut!

… i una altra: No es pot estimar el que no es coneix!

Mireia Vives i Borja Penalba presentaran el seu darrer disc “Línies en el cel elèctric” a Castalla

dimecres, 3 gener 2018, 10:51 | Categoria : Concerts
Tags : ,

Serà el dissabte, 20 de gener, a les 20h, a la Casa de Cultura de Castalla

“Aquest disc és un conjunt d’illes-cançó, un homenatge als paisatges i a les persones que formen el nostre univers, una etapa més de la nostra particular Odissea…”

 Mireia i Borja conformen una de les propostes més suggeridores de la música valenciana actual; mescla d’experiència i frescor. Després de L’amor fora de mapa, el seu anterior i exitós disc, ens presenten ací a Castalla el seu últim treball Línies en el cel elèctric, una obra més personal en tant que la parella ha estat l’encarregada en aquesta ocasió dels textos, mentre que, musicalment, el disc refà les passes de l’anterior i s’edifica sobre la granítica aversió de Penalba a deixar-se contaminar per qualsevol moda o tendència musical. D’aquesta filosofia, de l’opció per sonoritats canòniques, se’n deriva una important desconnexió amb les músiques del moment, però també un to intemporal atorgat per estils i arranjaments reconeixedors, no sols els associats a la Cançó amb majúscula.

No podeu deixar passar l’oportunitat de gaudir de la seua música en viu i en directe.

Entrades a 3€, a Turisme, Casa de Cultura i M’agrada.

Centre Cultural Castellut gener 2018

Les Rutes del Centre Benicadell per la Canal, 17.12.17

divendres, 29 desembre 2017, 17:46 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Arribem de bon matí a Gaianes, punt inicial de l’excursió, on deixem els cotxes. Estem a uns 400 m d’altitud i hem de pujar al cim del Benicadell, a 1104 m, a través de la Canal, la llarga i empinada tartera que ens ha fet qualificar d’alta la dificultat d’aquesta excursió, la darrera de la tardor d’aquest any 2017.

Només baixar dels cotxes, l’anècdota la protagonitza Leonardo, que en veure’ns aparcar davant de sa casa, ix amigable a conversar amb els nouvinguts. Entranyable, d’una edat avançada, l’home ens comenta que de jove ha pujat al cim “per tots els costats”, alhora que, inesperadament ens mostra la seua preocupació per les notícies que està sentint de Veneçuela, víctima potser de la propaganda més manipuladora i televisiva.

Comencem, doncs, la caminada, a la recerca del carrer de l’Hort, seguint el qual desembocarem posteriorment al camí del Barranc del Port, en direcció a Beniarrés. Cal recordar que ens trobem en la frontera entre el Comtat i la Vall d’Albaida, comarques comunicades en aquest punt pel port de Salem.

El camí està asfaltat, discorre sobre la cota dels 400 m, i ofereix un agradable passeig entre els dos pobles. El dia és magnífic, fred i assolellat, convida a caminar i gaudir d’unes precioses vistes de la conca del riu Serpis. Passem una fonteta, amb la corresponent àrea recreativa, un raconet de berena i calma. Quan portem uns 3 km de recorregut, entrant ja al Barranc del Port, trenquem amunt, un primer esglaó que ens deixarà a poc més de 600 m d’altura. Estem a la partida de la Ribera.

La Canal impressiona des d’ací. Són 500 m que cal ascendir, ajudant-nos de les mans en algun moment, donat el pendent i l’obstacle afegit de les pedres soltes que entapissen el fons. Les parades per recuperar l’alé comencen a sovintejar. El silenci, també. Aprofitem els moments de descans per observar i preguntar-nos pel nom de les plantes de la tartera, tot destacant la ruda, que ens empudega amb tanta facilitat en xafar-la. Algun exemplar d’herba pudenta afegeix també un accent aromàtic a la pujada.

Hora d’esmorzar. Ens aturem en un petit replà, a uns 1000 m d’altitud, i saciem un apetit ben guanyat amb l’esforç. Després del descans, només uns 100 m ens separen del cim. En un moment hi som, allà. Coincidim amb alguns altres grups, el Benicadell és muntanya coneguda i freqüentada, encara que tots havien pujat des de Beniatjar, pel vessant nord de la serra.

Powered by Wikiloc

Les panoràmiques són impressionants. No debades aquest cim gaudeix d’una fama antiga i estesa entre el món excursionista valencià. Un clàssic com Rafael Cebrià ho destaca en la seua obra “Montañas Valencianas”. Allà baix, l’albufera de Gaianes manté un volum apreciable d’aigua, malgrat la sequera d’aquesta tardor. Un oasi ornitològic, aquesta llacuna endorreica, tan original i propera al riu.

Després de fotografiar-nos convenientment, sota un cel blavíssim, iniciem el descens. Ara baixarem pel pou de neu i el camí directe a Gaianes. La visita a la cava resulta imprescindible, una representació majestuosa del món de la neu valencià que tant ens sorprén ara, quan les nevades escassegen. Aquella “petita edat del gel”, com és coneguda, entre el segle XVI i el XIX, va proporcionar monuments etnològicament importantíssims. Gaudim tranquil.lament les restes tan ben conservades d’aquest pou de neu de Beniatjar.

La resta és baixada ràpida, des del coll on un pal indicador assenyala el camí. Migdia a Gaianes. Una cerveseta, i el propòsit de tornar a dinar el famós “conill espatarrat” que fan ací. No tardarem.

24 interessants propostes senderistes: “Seguint els camins de l’aigua”, de Josep Lluís Bernabeu

dimecres, 27 desembre 2017, 9:13 | Categoria : Literari
Tags :

Començà l’acte de presentació el company i amic Joan Ponsoda, qui remarcà l’encert de l’autor en agafar l’aigua com a excusa o motiu per caminar. Destacà que l’aigua és vida, i la importància que per a les nostres vides i la nostra terra té. Amb referències diverses, anà justificant el perquè de les seues paraules i, posteriorment, va fer una introducció al contingut del llibre, destacant l’estima que l’autor té per les fonts, naixements, rius i barrancs.

Seguidament l’autor, Josep Lluís Bernabeu Rico, va explicar els motius que l’han dut a escriure “Seguint els camins de l’aigua”, així com l’estructura que aquest té; amb una magnífica introducció sobre el Cicle de l’Aigua i els Camins de l’aigua, rius i barrancs, completant aquest apartat amb un llistat detallat de les fonts de la comarca, la pluviometria, etc Tot plegat, un luxe. A continuació, les 24 rutes, que estan dividides en tres grups, el primer dels quals el conformen les rutes situades a la Foia de Castalla – el riu Verd, la rambla Cànyoles, les Penyes Roges, la Gavarnera, Barranc dels Molins…-, el segon, les rutes que van per l’exterior de les serres de la Foia – rambla de Puça, la de Perino, riu Coscó, barranc de l’Escurina, barranc de la Batalla…-, i el tercer, altres excursions per les comarques pròximes –Barranc de l’Encantada, riu Vinalopó, fonts d’Agres, barranc dels Tarongers, riu Frainos, fonts de l’Aitana…- Ben equipats i amb tranquil·litat, podrem gaudir de tots els elements, naturals o humans que se’ns proposen, i aplegar a estimar més les nostres terres.

Certament, aquest llibre és tot un encert. Facilitar a la gent propostes de diverses dificultats per anar coneixent el nostre territori es mereix el recolzament de tots. Un llibre que deu estar en totes les bibloteques dels qui estimem i volem conéixer al nostre preciós País!

Centre Cultural Castellut – 14 de desembre 2017

Les Rutes del Centre: Senda dels Riberers – Benissa (Marina Alta) 3.12.17

dilluns, 18 desembre 2017, 17:07 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

 

Deixem els cotxes al cementeri de Benissa, d’on ix la ruta que anem a fer. Primerament comencem a caminar pel camí vell de València, paral·lel a l’autopista, que va baixant suaument vora un barranc, la Gola de Senija, entremig de bancals d’oliveres i garrofers. Els dos vessants de la serra, com és comú per aquesta comarca, estan repuntats de marges de pedra seca d’origen centenari… Quanta faena i quina poca recompensa per a tant esforç! Despistats, xarrant, ens en passem del punt on havíem de deixar el camí i hem de tornar enrere quan ens n’adonem; agafem una senda en pujada, forta, que ens aboca a un altre camí; l’agafem cap a l’esquerra i prompte apleguem a la indicació de Font de la Mata. Ens hi acostem i quedem bocabadats; si la passada setmana vam trobar una mata de llentiscle espectacular, aquesta és increïble: considerada arbre monumental, se li calculen cap a 800 anys i és, segurament, el llentiscle – la Mata- més gran del País Valencià, amb dos peus, un horitzontal i altre vertical, aquest amb 2’75m de perímetre de soca, 5’5m d’alçada i 9m de copa… Patrimoni vegetal valuosíssim, ha estat testimoni de la història del nostre poble, des de temps dels musulmans. Una font, un aljub i uns preciosos abeuradors completen el paratge, situat en l’assegador entre Gata i Benissa. Fem un mos en un mas veí, ben assolellat, però en ruïna al costat d’un bonic aljub i amb el Montgó i el Mediterrani enfront de nosaltres.

Continuem la marxa i ens endinsem per una ombria preciosa, amb una rica vegetació, el Barranc de Canela, una còmoda senda ens porta fins el Mas de Canela, també en estat ruïnós que, pel seu tamany, deuria ser bastant important. Retornem uns metres i mamprenem una pujada exigent que ens durà al cim dels Serrellars. Espectacular observatori de la Marina Alta: Oltà, Bèrnia, Segària, Cullera, allà lluny el Penyagolosa i la costa castellonenca, Montgó, La Nau, el Puig de la Llorença, el Penyal d’Ifac… tot banyat pel Mediterrani i, al fons, Eivissa, clara com mai (vam pensar que a l’esquerra estava Mallorca, però una visió posterior de les fotos ens du a la teoria que és tot Eivissa, però que modifica totalment la idea que teníem de la imatge de l’estimada illa veïna). Comencem una baixada per una zona càrstica que ens porta, ja en direcció a Benissa, a un camí més transitat que, en descens i entre bancals cultivats i xalets ens aboca a la plana. Algun riu-rau ens du al cap la importància que el raïm i la pansa han tingut per aquestes terres… però igual això és motiu d’una altra ruta, no?

Preciós matí, cel net després d’uns dies ventosos, oratge fantàstic i paisatge meravellós! Uau!

Powered by Wikiloc

Les Rutes del Centre: Font de l’Estallador-Coll de Penyarubia-Cova Roja – Biar 26.11.17

dimarts, 12 desembre 2017, 9:42 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Deixat el vehicle un poc més avant de Sta. Aurèlia, per la Canal de Saix, comencem a caminar per una pista que, donant un bon rodeig, ens acosta al Barranc de l’Estallador i la font del mateix nom, que està eixuta, com tot el camp. D’allí agafem una senda que va planejant en direcció cap a ponent; apleguem a un rodal cultivat , el Clot d’Isaac, on hi ha un modest maset, el Mas del Port, prop del qual descobrim una mata de llentiscle espectacular, monumental; seguim i enfilem cap amunt, fins aplegar al coll de Penyarubia que , de creuar-lo ens abocaria a la urbanització del mateix nom, ja en terme de Villena, població que tenim enfront. Fem una paradeta i peguem un mos.

A continuació encetem una pronunciada pujada, crestejant en direcció est, cap a la Serra del Frare. Ens creuem amb diversos grups de senderistes i corredors… Aplegats al coll de l’Estallador, travessem la pista i seguim per la carena, amunt. Guaitem de tant en tant per la Penya Tallada, sobre la Vall de Biar, tan bonica, Villena a l’oest, Biar a l’est, i tot el camp cultivat. Aplegats quasi al cim, agafem una senda a mà dreta que ens durà fins la Font de Joan, també seca; seguim per un bonic barranc fins la Cova Roja, una esplèndida balma als peus d’un tallat vermellós que motiva el nom de l’abric, que no aplega a cova. D’allí, baixem fins una pista i, ajudats pel mòbil, seguim una senda que ens evita una gran volta pel camí i, a més a més, ens regala uns raconets d’allò més agradables. Trajecte més curt i més bonic. Quan eixim a la pista altra vegada, ens queden uns centenars de metres per aplegar al punt de partida.

Sense l’espectacularitat d’altres vegades, hem recorregut un rodalet molt assolellat, bonic i molt pròxim a nosaltres. Es mereix una caminada!

Powered by Wikiloc

Presentació de “Seguint els camins de l’aigua”, de Josep Lluís Bernabeu Rico

dilluns, 4 desembre 2017, 17:49 | Categoria : Literari
Tags :

24 propostes per acostar-nos al nostre territori!

Després d’un any ple d’activitats, en commemoració dels 40 anys d’activitat del Centre Cultural Castellut, acabem amb la Presentació del Llibre del nostre company Josep Lluís Bernabeu Rico Seguint els camins de l’aigua, en el Verkami del qual, el nostre Centre ha col·laborat. Com sabeu, Josep Lluís ja va publicar “Les serres de la Foia de Castalla”, una proposta senderista molt exitosa per caminar per la nostra comarca. Ara segueix en aquesta línia i ens fa 24 noves propostes relacionades amb l’aigua: naixements, fonts, rius, barrancs… en un radi un poc més ample que l’anterior. Serà el dijous, 14 de desembre, a les 20h, a la Casa de Cultura de Castalla. Serà presentat per un altre amic, Joan Ponsoda, professor de la Universitat d’Alacant fins retirar-se, bon coneixedor del nostre territori i company de caminades.

Tenim un País ple de bells racons, anima’t a conéixer-lo!

Us esperem!

Centre Cultural Castellut – desembre 2017

Brillant remat a les II Jornades d’Aproximació a la nostra Història

divendres, 1 desembre 2017, 20:13 | Categoria : Conferències
Tags :

 

Magníficament introduïts pel professor José Antonio Moreno,  els investigadors que conformaren la taula redona Una vella guerra vista per joves historiadors”  ens ajudaren a comprendre una època recent de la nostra Història, massa vegades i massa temps silenciada.

En primer lloc, David Cano exposà el seu treball de fi de màster “Els efectes de la Guerra Civil a Castalla”. David va fer una aproximació a la crua realitat d’un període convuls al nostre poble. Les penúries que la gent senzilla passava per poder menjar, les gelades que accentuen la pobresa, la segregació senyorets-jornalers… En l’època bèl·lica es socialitzà millor el treball, el racionament garantitzà el menjar; el mercat negre; l’emissió de moneda pròpia, les col·lectivitats… El Consell Municipal, el Comité, els sindicats UGT i CNT, el partit Comunista, Esquerra Republicana, el PSOE… tots foren protagonistes d’aquests anys tan inestables. Destacà la importància de les dones treballadores, bàsicament cosidores. El desconcert inicial, toc de queda, por, desinformació, la gran estafa i… la post-guerra, amb la repressió franquista. I molt de silenci i molta por. Tot plegat, contingut sobrat per continuar investigant unes pàgines encara poc conegudes de la història de Castalla.

Seguidament, Juan B. Ruiz Núñez presentà el seu treball “Ante la nueva guerra, nuevas armas. La industria aeronàutica en la provincia de Alicante”. Va començar explicant la gran importància de l’aviació en la guerra i com la indústria aeronàutica es traslladà des de Madrid fins a Alacant, concretament a Rabassa. Més tard, davant dels bombardejos de l’aviació italiana, establerta a Mallorca, es deslocalitza i es reparteix per distints llocs de la província: El Palamó-Florian del Raspeig (St. Vicent)-Agost-Monòver-Onil-Castalla-Cova del Canelobre-Sta. Faç. Fins un miler de treballadors va haver en aquesta indústria. Reparar, muntar i produir eren la funcions, si bé les primeres van funcionar bé, la darrera no, per diferents raons, la quinta columna (infiltrats) una molt important. A destacar que a les nostres terres tinguera lloc una tasca tan delicada i avançada tecnològicament com la producció i reparació d’avions.

Finalment, Jesús Francés Rico ens presentà el seu treball “Memòria de la repressió a Onil”. Un recorregut ple d’emocions, amb transcripcions de testimonis orals de converses amb familiars de repressaliats, exiliats, empresonats, afusellats… Persones que han patit en les seues carns no sols la pèrdua d’una persona estimada, sinò també la marginació i l’estigma social que això comportava, de manera que la por ha marcat les seues vides i les dels seus fills, fins els nostres dies. Queda pendent, en molts casos, la recuperació i dignificació dels cossos dels familiars desapareguts, tres generacions després. Qualsevol govern democràtic hauria de posar fi a aquesta tortura facilitant aquesta tasca i permetent que la pau aplegue finalment a totes les llars espanyoles. Fins ara no han volgut.

Una tanda de preguntes va posar fi a aquesta Taula Redona i a unes II Jornades d’Aproximació a la nostra Història tan profitoses.

Centre Cultural Castellutnovembre 2017

Emocionant Recital de Poesia de Miguel Hernàndez “Vida, amor i mort”, a càrrec de J. A. Olmedo

dimecres, 29 novembre 2017, 9:28 | Categoria : Concerts
Tags :

Divendres, 17 de novembre, vam tindre el plaer d’assistir a un espectacle emocionant i ple de sensibilitat. Juan A. Olmedo, acompanyat de Maria Matas al piano, un violoncel i una percussionista, va anar presentant-nos les obres que, a continuació, anava recitant. Un repàs biogràfic del poeta ens va descobrir racons vitals que justificaven els seus poemes i la seua visió de la societat. Les llums i les projeccions vestien aquest recorregut poètico-musical que va fer possible sentir a Miguel Hernández més proper que mai i apreciar el seu art com no ho havíem fet fins la present.

Reproduïm, a continuació, una croniqueta del nostre company Juli Pasqual escrita en calent, l’endemà de l’espectacle, per l’emoció que traspua…

“Impactant recital anit a Castalla. El protagonista, Miguel Hernández, el poeta, l’home jove, el rebel, la víctima. El rapsoda, Juan A. Olmedo, una veu convençuda i didàctica, professor d’institut, capaç de fer-te arribar el missatge profund que ascendeix, potent, des d’un pou de més de 75 anys de fondària. La música de Debussy, Beethoven, Turina, Falla, Adalid, Granados, Chopin, Mompou… interpretada per la figura dolcíssima de la professora Maria Matas al piano, subratllava els sentiments més pregons emanats dels poemes.
Reconciliació. Em vaig sentir reconciliat amb el món. Amb el món de la cultura amb majúscules, eixe món que el bombardeig d’informació alienant a què estem sotmesos ens vol presentar antic, corcat, inútil.

Reconciliat amb el món de la lluita per una societat més justa, laica i republicana, en uns moments on l’imperialisme més groller vol ofegar en el ridícul els intents més agosarats, i potser, sí, un tant ingenus, per aconseguir-la.

Reconciliat, també, amb eixa intel.lectualitat d’a peu, que sense tancar-se en les torres d’ivori d’acadèmiques de les grans capitals, ha trobat en els instituts d’ensenyament secundari durant molts anys el context on sembrar i cultivar la flama de la raó i els sentiments més delicats. Reivindique eixe paper dinamitzador i progressista del millor professorat, menystingut durant dècades en una societat tan interessadament trivial.

Potser Castalla no sap el valor d’institucions com el Centre Cultural Castellut, organitzadora de l’event, que està demostrant una capacitat pedagògica i intel.lectual que poblacions de més habitants i recursos no tenen. Tant de bo que continue la seua tasca i que des del poder local siga estimulada i reconeguda amb el màxim recolzament.”

Què més podem dir? Convidar-vos a l’emoció de veure el recital -o reveure’l- al nostre web i demanar-vos l’escalfor i recolzament en les activitats que anem duent a terme.

Centre Cultural Castellut – novembre 2017

Inici de les II Jornades d’Aproximació a la Nostra Història

Aquestes Segones Jornades començaren divendres 10 de novembre amb la presentació de dos exposicions. Una, anomenada “Material gràfic del bàndol republicà”, és en la seua major part una recopilació de material imprés publicat i difós pels republicans: periòdics, documents, diners en paper, etcètera. Aquests valuosos documents formen part d’una col·lecció més extensa que ha anat arreplegant pacientment Xavier Vidal.

L’altra exposició, titulada “Espanya ha de saber (superar la postguerra)”, ha estat elaborada i cedida per la Universitat d’Alacant. Consta de 15 panells explicatius. El títol ja diu prou del seu contingut. Els panells temàtics tenen el nom de pel·lícules i documentals. “Espanya ha de saber” va ser el títol d’un documental de l’any 1977 que defensava la ideologia del franquisme i s’oposava al canvi democràtic. L’exposició és en part una rèplica a aquesta visió carca, retrògrada.

Les exposicions van ser presentades pel president del CCC. A continuació va intervenir l’alcalde de Castalla, que va dedicar unes paraules als assistents donant la benvinguda a les Jornades d’Història.

Estes Segones Jornades estan dedicades a la Memòria Històrica, a la Guerra Civil i a la Postguerra. Un tema sempre d’actualitat, a pesar que han passat prop de huitanta anys des que acabà la guerra. És bo conéixer el passat per evitar caure en determinats errors.

Uns minuts més tard, al saló d’actes de la Casa de Cultura i amb una nodrida concurrència de públic, va tenir lloc la conferència “Sobreviure a la repressió franquista”, a càrrec del catedràtic de la Universitat d’Alacant José Miguel Santacreu. Presentat pel jove historiador David Cano, Santacreu va fer un breu recorregut per la República, la Guerra Civil i la gran repressió dels primers anys de la Postguerra. Després va presentar i comentar un documental “Castigats”, basat en les experiències de set persones que van patir les doloroses conseqüències d’estar, bé elles o algun familiar, en el bàndol republicà. La projecció d’aquest documental va oferir un testimoniatge esborronador d’aquells anys foscos en què se segaren vides, deixant-ne altres marcades per a sempre. Un document de com de cruel pot ser la revenja i l’odi entre els humans, però on alena també l’esperança en un futur on triomfarà la justícia.

CCC- Tardor 2017